La gestació de Magari es remunta anys enrere, al petit poble de Pedra - a la Cerdanya-, on l’Ivan Garriga i la Liv Hallum coincidien en ocasions esporàdiques arran de la bona amistat que existia entre les seves respectives famílies. D’aquelles trobades accidentals, va néixer una amistat fonda i una comprensió mútua que va suposar el tret de sortida d’una formació que encara perdura.
Els inicis de la seva trajectòria es van anar consolidant fruit de la feina que hi havia pels músics de la zona en aquells moments; mercats i fires, balls de plaça i festes majors. A través d’aquesta pràctica, la formació ha passat més d’una dècada dedicada a la interpretació de gèneres i melodies tradicionals, un llegat dels vells acordionistes del Pirineu accessible gràcies a la feina de musicòlegs i estudiosos il·lustres com l’Artur Blasco, que han estat un autèntic pont -i pou- de coneixement per a les noves generacions de músics.
Després de beure durant anys d’aquestes arrels, la formació va decidir endinsar-se en un viatge compositiu que parteix i respecta l’essència dels gèneres tradicionals de ball i les seves estructures, però proposa la mirada personal de dos amics que busquen una sonoritat pròpia. La majoria dels temes originals que es troben al nou treball discogràfic són obra de la Liv, a qui després d’un any vivint a Itàlia, la nostàlgia per casa va provocar-li una pluja de melodies que serien arranjades i publicades com a duet d’acordió i violí conjuntament amb l’Ivan.
En aquells moments, la formació - encara sense nom- viatjava sovint a Itàlia, on participava en festivals de música tradicional i va ser en aquests viatges on s’escoltava tot sovint una paraula que cridava molt l’atenció dels dos músics; magari, que a Itàlia vol dir potser, o tant de bo, però que també pot voler dir un seguit de coses intraduïbles que fan relació a l’expressió d’un futur incert, un desig o una conjectura similar a l’inshallah emprat en l’àrab. Per accident i gràcia, el nom va anar quedant-se lligat als dos músics fins al dia d’avui, que ja és prou inseparable de la proposta.
Escrites les melodies i fets els arranjaments, la formació buscava la manera de retre homenatge a les coses que conformen la seva vida juntament amb la música i, per fer-ho, van decidir enregistrar un seguit de sons domèstics, a través dels quals, hom pot penetrar sonorament a Ca l'Arajol de Pedra; casa de la Liv. Una casa on tantes vegades la formació ha assajat, compartit dinars i estones en companyia de la seva gent. Una casa, però, que són totes les cases, i l’evocació de la importància que tenen les coses petites quan fan, de cada dia, una vida plena de coses. El fet d’enregistrar els sons d’una casa volia, per una banda, donar veu a les fustes velles, la cafetera i l’estufa de llenya d’una casa del Pirineu, però volia parlar també, dels sorolls que acompanyen qualsevol vida a l’interior de qualsevol casa.
Les cançons del disc:
1.La principessa (masurca), una masurca en què la manxa de l’acordió (sense cap nota) imita una respiració humana en un indret oníric a trenc d’alba.
2.Llargia eta eguzkia, (fandango i arin arin que pertanyen a la música tradicional basca) s’interpreten amb la col·laboració a les percussions de Martí Hosta. Els dos temes marquen l’inici del dia amb l’encesa de la llenya i els sorolls càlids del foc.
3.Arrel (rondeu en parella), single de l’àlbum i cita al món del matí, l’hort, l’aixada i el cant dels ocells de l’entorn més immediat.
4.Magari (vals a cinc temps) ens submergeix al món juganer d’en Pepino Pacual, amb totes les seves joguines i la seva virtud que ens arrossega a l’interior d’una caixa d’eines, un traster o un circ de joguina. El vals és a cinc temps i porta el mateix nom que la formació.
5.Limerick (xotis), la formació marxa als barris de Limerick (Irlanda), residència temporal del violinista i testimoni d’una certa influència de la música celta en moments puntuals.
6.L’hora del cafè (xampanya) és una xampanya i un cant a la sobretaula i al cafè, element imprescindible de la rutina de la Liv.
7.Diumenge (vals familiar); descans de Déu, setè dia de la setmana i setè track de l’àlbum. Un vals familiar que porta el nom del disc; sons d’aigua, rentadora i bugada evoquen un diumenge mandrós entre peces de roba.
8.L’home llop (cercle circassià), ens desperta una motoserra que fa honor a l’Ulf, pare de la Liv, ciutadà d’origen suec que passa el dia al bosc - com un llop - fent llenya i altres coses. Ulf en suec vol dir llop; d’aquí el nom del tema.
9.Lontananza (masurca), uns minuts per la nostàlgia; el fum, el fumar i la pena.
10.Euterpe i l’Esquella (bourrés a dos temps), un binomi de bourrés amb esquelles de fons.
11.Marededéu de les neus (masurca), una petita masurca entrellaçada amb converses de les dues mares dels intèrprets i compositors del projecte. Vol ser un elogi a la maternitat i a les mares d’arreu, un esment a l’ermita romànica d’Arreu i Sorpe, la Marededéu de les Neus de les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà.
12.Alabances (cançó), és una peça recopilada per Artur Blasco al poble de Farrera, també al Pallars sobirà. Amb lletra original de Jacint Verdaguer i transmesa per Conxita de Cal Poblador com a cançó tradicional. L’harmònium i la inconfusible veu d’Arnau Obiols ens acompanyen en el tancament - gairebé en forma de bonus track - de Diumenge, un viatge musical a l’interior d’una casa del Pirineu, on els sons quotidians evoquen un paisatge que ha format part de la nostra infantesa i que, a dia d’avui, volem entrellaçar amb les nostres melodies.
"Aquest disc és un petit homenatge a les coses petites, al dia a dia i la gent que estimem. A totes elles, gràcies".
Dades tècniques:
Liv Hallum López-Lauder: intèrpret, compositora.
Ivan Garriga Edo: intèrpret, compositor.
Martí Hosta: percussions a "Ilargia eta eguzkia", "Magari" i "l'home-llop".
Pepino Pascual: serra, clarinet i joguines sonores a "Magari" i "L'hora del cafè".
Arnau Obiols: veu, harmònium i pandero quadrat a "Les alabances".
Joan Cabré i Miret: producció musical, gravació i mescla.
Ferran Conangla i Mayor: màster.
El Local: disseny gràfic.
Liv Hallum
Acordionista catalana formada al C.A.T. (Centre Artesà Tradicionàrius) i a l'Escola Folk del Pirineu, des d’on ha begut de tota la tradició de la música tradicional del Pirineu català. També ha estudiat música moderna al Taller de Músics i el Grau Professional en Música Moderna al Musical de Bellaterra.
Actualment, forma part de la formació Magari, de l’Orquestrina Trama, formació dedicada a la música d’arrel de tot el Pirineu i al ball folk; amb qui ha enregistrat tres treballs discogràfics, i de Rufaca Folk Jazz Orquestra, projecte del mestre Sergi Vergés que redescobreix la música tradicional des de la mirada del Jazz en format de Big Band amb les cantants Joana Gomila i Magalí Sare. Ha col·laborat amb la cantant Alidé Sans, en l’enregistrament de la cançó “La Terra per sembrar” i ha participat regularment com a músic en diversos espectacles de la companyia Comediants.
Actualment, és professora d’acordió diatònic a l’Escola de música Tradicional de Sant Cugat i a l’EMMCA de l’Hospitalet de Llobregat.
Ivan Garriga
Violinista criat a la Cerdanya i format a l’escola rural de Montellà, amb els professors Jordi Albelda i Simone Lambregts. Posteriorment, amplia la seva formació en violí clàssic amb Gerard Claret al Conservatori d’Andorra la Vella i amb Gonçal Comellas i Mª Victoria Fernández al Conservatori Isaac Albéniz de Girona. Graduat superior de violí al Conservatori de música del Liceu de Barcelona, postgraduat en Art Contemporani per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) i màster en Música Tradicional Irlandesa per la World Academy of Music and Dance, U.L. (Irlanda).
Professor de violí al projecte de música i comunitat SOWStrings, impulsat per la ICO (Irish Chamber Orchestra) en col·laboració amb la Universitat de Limerick, Irlanda. Professor de cambra durant la segona edició del FëMAP social (Festival de Música Antiga dels Pirineus). Professor de violí a l’Escola de Música de La Seu d’Urgell. Professor de violí del Conservatori de música dels Pirineus i les Colònies per a Joves Intèrprets Folk del Pirineu. Actualment es professor de violí a l’Escola de Música del Pallars i resident a Esterri d’Àneu.
En l’àmbit professional i de creació destaca per la interpretació i direcció del projecte de música tradicional irlandesa Trip to Sligo, Irlanda, (2020). Creació, direcció i interpretació del projecte sobre art i Natura «AIGA!»; 6ª edició del SAÓ; Festival d’art i natura a l’Alt Pirineu. Membre fundador del grup de música tradicional del Pirineu Orquestrina Trama. Creació conjunta amb la ballarina Montse Àlvarez, de la peça Aurora Boreal, al Festival Picurt -o Mostra de Cinema de Muntanya dels Pirineus- (2017). Violinista i cocreador del projecte de música d’arrel i composició pròpia Magari. Membre fundador de la Rufaca Folk Jazz Orquestra, sota la direcció de Sergi Vergés i les veus de Joana Gomila i Magalí Sare. Interpretació i direcció del projecte Amarg, centrat en la fusió d'arts escèniques amb la poetessa Blanca Llum Vidal, la coreògrafa i Neus López Llauder, el pianista i compositor Aniol Gurrera i la ballarina Montse Àlvarez. Violinista a Monts, fabula sobre l'origen i les festivitats del Pirineu a càrrec de la companyia de teatre Comediants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario