Sila Lua publica "Danzas de Amor y Veneno"

Sila Lua publica "Danzas de Amor y Veneno", el seu segon àlbum: disponible a totes les plataformes sota llicència exclusiva d'Altafonte.

L'artista, compositora i productora fa un gran pas endavant en la seva trajectòria creativa amb aquest àlbum, al qual ha dedicat gran part del darrer any i mig. Un treball tan eclèctic com compacte, que barreja una forta base electrònica amb un esperit pop, un plantejament estètic alternatiu i una espurnejant combinació de grans escoles de la música llatina (bolero, bossa nova, reggaetó, funk carioca, dembow, salsa i bachata) i africana (afrobeat i afro-house).

Sila Lua proposa un so propi però accessible mitjançant una fusió sempre lliure i intuïtiva de les seves àmplies influències. Resistint-se al reduccionisme que imposen les etiquetes, Danses de Amor i Veneno flueix en concordança amb la sensibilitat i les maneres de fer de la generació de nous artistes a què pertany. Artistes que han crescut escoltant música de tot el món i de tota mena d'estils, amb internet com a inestimable aliat, que desdibuixen conscientment les rígides divisions entre gèneres musicals del passat i, sobretot, ens repten a eixamplar la música pop.

Per a aquest treball, produït amb el català Pau Aymí, l'artista ha buscat l'evolució del so a través de melodies vocals més complexes i suaus, que brillen en companyia de ritmes més ballables. El resultat són 10 cançons que, encara experimentals, aporten una lluminositat nova a la seva música i s'allunyen de l'estil més fosc i fonamentalment parlat en el vocal dels seus treballs anteriors.

"Danzas de Amor y Veneno": un disc conceptual

Fidel als seus trets diferencials, aquest segon àlbum de Sila Lua gira al voltant d'un concepte: la dualitat de la vida, que ens ofereix irremeiablement un constant joc d'oposats, de forces contraposades, de voluntats que col·lisionen amb esdeveniments atzarosos.

Sila Lua reconeix, analitza i abraça aquestes tensions pròpies del fet de viure i fa girar Danses d'Amor i Verí al voltant del moviment i la recerca d'un cert equilibri.

Amb la intenció de reflectir-s'hi i coincidint amb un moment de creixement i consolidació personal al món, aquest treball parla sobre com els somnis i anhels de tota una vida es contraposen contínuament a la realitat i les seves possibilitats. Mentre les decepcions i els fracassos intenten sempre anul·lar els impulsos i les realitzacions, Sila Lua s'escriu de vegades vulnerable i d'altres forta, però acaba proposant una visió vitalista, que accepta la imperfecció i honra l'únic camí possible: el propi.

Com una equilibrista a la corda fluixa que, ni a baix ni a dalt, ni al principi ni al final, ni experta ni ignorant, ni ansiosa ni satisfeta, es repta a avançar i tria fer un pas i després un altre. Com una ballarina que, lleugera en el salt i elegant en la caiguda, s'atreveix a provar nous passos, acceptant la por a allò desconegut. Però també com una noia que, sentint-se segura malgrat els dubtes, et convida a ballar.