Arriba el primer disc de Talleres Molina, "Allegro ma non troppo"

Si estàs llegint això és perquè, per fi, tenim amb nosaltres el primer disc de Talleres Molina, "Allegro ma non troppo", una edició limitada i numerada artesanalment que ha editat Espora Records.

Després d'haver avançat quatre singles: ‘No voy a cambiar’, ‘Los sitios de siempre’, ‘Nadie se muere de amor’ i ‘Lenny Kravitz’, ja podem descobrir, que s'amaga en aquest treball en la seva totalitat.

El Power Trio de mecànics mallorquins format per Julio Molina, Gabi Marcos i Nando Ros, es defineixen amb ironia com “la resposta a aquest Pop Èpic que tant de mal ha fet en aquest país” i reafirmen la seva proposta amb un disc lluminós, vibrant i sobretot honest, on no manen les tendències ni les modes.

"Allegro ma non troppo" és una col·lecció de cançons d'Electro-Power-Pop on només hi ha espai per a allò essencial en el musical, i que és ple de textos directes, carregats d'energia, ironia i sarcasme, cosa que sens dubte ja és marca de la casa.

Des de la portada, 'amb aquesta llauna d'oli i les flors escampades', fins al títol que han triat, juguen visualment entre el classicisme i el Pop-Art amb l'únic objectiu de no resultar 'ni pretensiosos ni avorrits'... que no és poca cosa.

El disc obre amb què, precisament és el focus track de la seva sortida, 'L'Astronauta', tema Sinth-Pop addictiu i de primera escolta, per prosseguir amb gemmes guitarreres del calibre de 'C Conte' o 'Crist Personal' la seva electrocutant adaptació del 'Personal Jesus' de Depe.

Menció especial per  ‘Hazte el Muerto’ o ‘Que puede salir mal’ que van de tapat, i fermall d'or per a l'exuberant final, amb 'Somnis Bojos'… en definitiva, un festí de lluminós Pop vibrant i ple de personalitat.

TALLERS MOLINA. CONCERTS 2025

4 d'abril Madrid - Sala Siroco

25 d'abril Bilbao - Sala Azkena

26 d'abril Torrelavega - Sala New Moon

SOBRE TALLERES MOLINA

Talleres Molina és el projecte musical format per Julio Molina, Gabi Marcos i Nando Ros el setembre de 2023, creat per donar sortida a les urgents i atribulades composicions de tres minuts en què no hi ha lloc per a “sols” instrumentals, grandiloqüències o ostensions tècniques, només solucions ràpides, efectives i concises als problemes musicals.

La idea de muntar aquest nou projecte neix en un bar, com no podria ser altrament. Una nit d'aquelles d'aguanta'm el cubata, els tres membres van pensar a muntar un projecte paral·lel molt menys esclau de les capacitats tècniques, gairebé com tornar a muntar un grup amb quinze anys, tornar al principi, però amb alguns cabells blancs i molta més saviesa. Primer va ser el nom, vinga, que sigui com si fos un taller, amb el seu logotip retro, com els que veien de petits als carrers del seu barri. Després que si un vestit de mecànic per actuar, vinga que sí, un mico blau customitzat per la mare de Julio Molina, que va ser costurera.

En definitiva, recuperar l'imaginari popular dels carrers de la ciutat i exhibir l'orgull de pertinença a la classe obrera (que és el que són).

I les cançons?, doncs que no passin de tres minuts, que no hi hagi res que sobri, tocar el que és just, cantar el que és just, i explicar el que és just i estrictament necessari, per deixar molt més espai a passar-ho bé i l'experiència de compartir música amb el públic, que és l'únic que importa.

La promo i explicar coses a les maleïdes xarxes socials?, doncs que ho faci una veu en off, que sigui com en un documental de National Geographic, amb una veu profunda com la de Morgan Freeman i llestos. La pluja d'idees només acaba de començar, les notes de premsa de la banda es fan amb paper rosa del llibre de factures del taller i s'escriuen a màquina. La seva primera maqueta va ser en casset i només van fer 20 còpies per als seus amics, cap la va poder escoltar, evidentment no tenien reproductor, però això és igual.

Els concerts? Les cançons?… el més important, sens dubte, si algú pensa que Talleres Molina són un grup “estètic” s'equivoca, la seva música és el seu valor més gran. Si Picasso va trigar 4 anys a pintar com Raphael, però tota una vida a pintar com un nen, el trio mallorquí és capaç de condensar en tres minuts a les seves composicions tota una amalgama d'influències i exquisits gustos musicals que amaguen de forma subtil i de vegades gairebé imperceptible, sense donar-se importància, de manera que passaven per . Ells insisteixen que componen les cançons en un parell d'hores, però evidentment això no s'ho creu ningú.