Rambalaya traspua romanticisme, i no només perquè les balades més grans que la vida siguin una especialitat de la casa. 'Take your own advice', el primer senzill de Rambalaya plays for the brokenhearted, el tercer elapé del grup barceloní, és una d'aquelles catedrals sonores que humitegen els ulls fins i tot al 'leader of the pack', com també ho són 'Under a jaded sky', 'Broken heart.
Però el romanticisme de Rambalaya va més enllà de la música i també té a veure amb l'actitud. És romàntic a més no poder el seu compromís amb una idea del rock and roll que té molt de món perdut. La banda està en aquest sentit emparentada amb el Dion DiMucci i el Phil Spector de Born to be with you i amb el Willy DeVille de Le chat bleu. I amb Richard Hawley al pla contemporani. És romàntica d'una manera kamikaze la seva decisió de mantenir-se i d'actuar com a septet, encara que això signifiqui tornar a casa amb quatre xavos a la butxaca després d'un concert. Tres hurres pels creients.
A més de músics conjurats, els membres de Rambalaya són músics consumats. Ases tots ells del seu instrument que s'enorgulleixen de la seva professionalitat. Una mena de Wrecking Crew de la poderosa escena rock and roll i rhythm and blues barcelonina. Anton Jarl és el bateria i, sobretot, l'ideòleg de la criatura: compon la majoria dels números i signa la producció de Rambalaya plays for the brokenhearted. Al seu costat hi ha Matías Míguez (baixista i autor), Héctor Martín (guitarrista i autor), Pol Prats (saxofonista), Álex López (trompetista que substitueix David Pastor), Alberto Burguez (teclista, el recanvi de Gerard Nieto) i… Jonathan Herrero, vocalista portentós. És el seu do i tècnica al servei de l'emoció. Quan es trenca el cel i els cors es tracta, entren en joc els violins i les violes de Barcelona Rock Strings i les veus de Live Choir Barcelona.
En efecte, de Roy Orbison, Elvis, Jimmy Webb i Glen Campbell, Bruce Springsteen, el ja citat Willy DeVille i fins i tot Burt Bacharach hi ha ressons als Rambalayas en mode imperial. La formació, però, també sap rockanrolear de valent. Per exemple, 'Let me get out of this place' és pantà i greix, 'The border' barreja (clar) frontera i instrumental estil 'Hawaii cinc-zero', 'Loaded' munta la música hillbilly en un tren sense frens i 'Telephone' és garatge calentorro fet de superclas.
És hora de plorar i descartar-se amb Rambalaya.
Ramon Vendrell
Periodista
GIRA PRESENTACIÓ RAMBALAYA
04.04 - València - 16 Tones
25.04 - Tarragona - Sala Zero
No hay comentarios:
Publicar un comentario