Sergi Carbonell presenta Amorosa bondat, un disc que neix d'una reflexió profunda de la naturalesa humana, d'on venim i cap on anem, de la pau i la no-violència, de l'empatia i la compassió, d'entendre que o ens salvem tots o no se salvarà ningú, que no som illes i que tots estem interconnectats, que hem d'aprendre a jutjar menys i a posar-nos sempre en el lloc de l'altre... I d'actuar sempre amb bondat. Perquè la bondat és l'amor en acció.
Després del seu debut com a cantautor amb el disc Refugi (2023) i el posterior EP Crisàlide (2024), Sergi Carbonell se submergeix en un nou univers musical ferament humanista nascut d’una residència artística a les Canàries i carregat de referències a pensadors, poetes, filòsofs i activistes en drets humans com Miguel Hernández, San Juan de la Cruz a Dostoievski, Julio Cortázar, Nietzsche, Byung-Chul Han, Gandhi, Martin Luther King, Nelson Mandela, Dalai Lama o Kae Tempest. El cantautor ripollès reconegut pel seu estil introspectiu, compromès, humanista i poètic, ha passejat i s’ha deixat abraçar per diferents músics i productors durant mesos, per deixar llesta aquesta col·lecció de cançons que tan bé resumeix el títol d’Amorosa bondat. Obre el disc la commovedora i reveladora “Posa amor on no hi ha amor”, un mantra amb un missatge d’amor universal. Gravat el novembre passat a l’Olivera Estudi de Banyoles amb la producció de Pau Brugada i Vic Moliner, la peça destaca per la seva atmosfera immersiva. El piano, les guitarres espanyoles, els sintetitzadors càlids i la profunditat vocal creen una experiència d’escolta íntima i minimalista. La segona cançó neix a l’estudi de l’Arnau Altimir a Taradell. Es titula “A prop teu”, fusiona una havanera amb cha cha cha i canta a l’amor des de diferents prismes i situacions.
Inspirat en la frase “Quanta veritat som capaços de suportar” de Nietzsche, Carbonell escriu “Deixa’m no cantar”, possiblement una de les cançons més colpidores i a la vegada boniques de la seva carrera. La va produir en solitari Dani López a l’Estudi la Maiola de Batet de la Serra amb una sola consigna: incomodar. Quanta realitat som capaços de suportar si mirem de manera empàtica els conflictes bèl·lics, les violències estructurals, la situació de les minories...? Que difícil que resulta mantenir l’esperança quan es pren consciència de la realitat del món actual. Immediatament després es pot escoltar “Sanar” on es mostra el Sergi Carbonell més íntim i generós. Encoratjat per la lectura del llibre “Conexión” de Kae Tempest on es cita la frase de James Joyce “In the particular is contained the universal”, el cantautor decideix mirar endins per revisar com s’està relacionant amb la mort de sa mare. Assumir el trauma que va viure de ben petit, per posteriorment tancar la cançó universalitzant el missatge. Que difícil estimar bé a la resta de la gent si no comencem per estimar-nos a nosaltres mateixos. La producció acústica i propera la firmen Pau Brugada i Vic Moliner a l'Olivera Estudi de Banyoles. Un altre llibre, “L’idiota” de Dostoyevski, on llegeix la frase “La bellesa salvarà el món” és el punt de partida de “L’art i la bellesa” on Sergi Carbonell reflexiona sobre què és l’art, l’estètica i la bellesa i per a què serveix. El context actual de l’art es basa massa sovint en una estètica instagramejable, polida i sense arestes, que no interpel·la ni fa pensar sinó que només busca likes.
En la mateixa direcció Carbonell firma “La Guitarra”, un homenatge amb ritmes yacaremas i africans, a l’instrument universal que acompanya moments íntims i moments de festa col·lectiva, que viatja amunt i avall i que sempre apareix per posar música al relat dels moments històrics. Amb producció d’Arnau Altimir (Oques Grasses), la cançó celebra la guitarra amb la col·laboració de dos grans guitarristes com Vicens Solsona i Guillem Plana “Gallefa”. A continuació Carbonell es torna a despullar per cantar a “El marge del camí” a l’amor que neix a la perifèria de la normalitat. Ell mateix produeix aquesta joia construïda amb tan sols dues guitarres acústiques gravades alhora, sense claqueta, al menjador de casa. De la reivindicació de la no-violència i l’antimilitarisme de Gandhi i del poema “Tristes guerras” de Miguel Hernández neix “En peu de pau”, un cant a la resistència pacífica que compta amb la col·laboració del cantautor madrileny Pedro Pastor, que canta en català. Produïda per Pau Brugada i Vic Moliner, la cançó combina una instrumentació delicada amb una construcció melòdica que convida a la reflexió. La veu de Carbonell, íntima i serena, dialoga amb la de Pastor fins a confluir en un clam col·lectiu que reforça el missatge troncal: davant la violència sistèmica, ens trobaran en peu de pau.
Tot just després arriba “El jardí de les delícies”, una cançó, carregada de simbolisme i sensualitat, que aprofundeix en el llenguatge de la rumba com a vehicle de seducció i homenatja el famós tríptic d'El Bosco, una obra enigmàtica que, com la cançó, juga amb el misteri i el plaer. La cançó, gravada i produïda per Arnau Altimir al seu estudi de Taradell, fa una aclucada d’ull a “Rayuela” de Julio Cortázar, evocant el personatge de La Maga com a referent de passió i desig. La instrumentació acústica d’una guitarra espanyola en primer pla manté la calidesa orgànica que caracteritza el so de Sergi Carbonell i convida a ballar, a sentir i a deixar-se portar per la bellesa de l’instant. Tanca el disc “Dorm”, una cançó de bressol gravada amb Dani López que dona sentit a tot el disc. Sergi Carbonell la dedica al fill d’un vell amic i company de viatge després de patir una pèrdua molt sentida. És un cant pels que marxen, però sobretot pels que es queden. Els versos finals són de l’activista Almudena Barbero, companya del cantant. Ella s’encarrega de la culminació i la conclusió d’aquesta gran col·lecció de cançons a base de Metta, una meditació budista també coneguda com a “Amorosa bondat”, que té com a objectiu cultivar sentiments d'amor incondicional, compassió i desig de benestar per a un mateix i per als altres. És una pràctica que consisteix a recitar frases positives dirigides primer cap a un mateix i després cap a altres persones, incloent-hi éssers estimats, desconeguts i fins i tot persones amb les quals es tenen conflictes. L'objectiu final és el mateix que plantegen les deu cançons del disc: desenvolupar un amor universal i incrementar els sentiments de connexió i empatia entre les persones. Un objectiu que Sergi Carbonell reclama amb cançons i que la humanitat hauria d’estar reclamant a crits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario