La Fira Mediterrània de Manresa celebrarà del 9 al 12 d’octubre la 28a edició posant el focus de la programació (tant artística com professional) en el concepte d’una Fira creativa. L’objectiu és posar en valor la tasca d’impuls i acompanyament a la creació que parteix de l’arrel tradicional, amb mirada de present, que duu a terme des del 2020 el mercat manresà.
La tria d’aquest leitmotiv arriba en un moment en que se celebren els cinc anys de l’Obrador d’arrel, el programa d’impuls i suport als artistes que exploren nous camins a partir de la cultura popular, de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Fira Mediterrània, i que inclou el Programa de suport a la creació i a la producció i els Programes d’impuls a les arts d’arrel dedicats a la música i la dansa. Durant cinc anys, el programa s’ha consolidat en el treball per generar mercat per a les propostes d’arts d’arrel i ha refermat els seus objectius inicials: impulsar les arts d’arrel, acompanyar els artistes (en les fases de recerca, creació, producció i exhibició), fomentar maridatges (entre creadors contemporanis i l’associacionisme de cultura popular) i crear xarxa.
Les xifres acompanyen el lema d’enguany, ja que un percentatge destacat de la programació artística oficial, un 35%, més d’un terç, ha tingut el suport de l’Obrador d’arrel i dels seus programes, ja sigui del Programa de suport a la creació i producció o bé dels Programes d’impuls (el més veterà de dansa, i el recent de música). Enguany la programació oficial inclou 78 propostes, un lleuger increment respecte les 75 propostes de l’any passat gràcies a l’augment de propostes de teatre. I d’aquestes, 27 (un 35%) surten de l’Obrador d’arrel (22 del Programa de suport a la creació i a la producció, que inclou 3 propostes del Programa d’impuls a la música i 4 del Programa d’impuls a la dansa, i 5 propostes més que són específiques del Programa de dansa). La xifra d’estrenes també va de bracet amb la idea d’una Fira creativa i espai de mercat: el 74% de les propostes de la Fira tindran caràcter d’estrena.
Una Fira creativa
Que la Fira posi la banya en l’impuls a la creativitat no és cap novetat. Des que Jordi Fosas va entomar la direcció artística al 2019, Fira Mediterrània s’ha definit com el mercat estratègic de les arts d’arrel, les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu. Precisament, per generar aquest mercat i impulsar aquest sector, a partir del 2020 s’ha desplegat l’Obrador d’arrel, una eina per teixir i per impulsar aquestes arts d’arrel facilitant el risc i generant discurs per obrir circuit.
L’adjectiu “creativa” va de costat d’altres qualificatius que també la defineixen i que aquest any es volen posar en valor: una Fira acompanyadora de talent, una Fira facilitadora d’oportunitats i una Fira generadora del sector d’arrel. Tots aquests conceptes ajuden a entendre la voluntat de la Fira de fer de baula en la cadena de la creació: no actuant directament com a centre de creació, si no fent de node entre actors i de suport en els diferents processos de creació, producció i exhibició fent xarxa amb diferents festivals i entitats del territori. Per aquest motiu, paral·lelament a l’Obrador, i des del 2024, també s’està desplegant la Xarxa d’Arts d’Arrel, formada avui per tretze espais i festivals que treballen amb la tradició i la cultura popular avui. L’objectiu és simple i clar: incentivar la creació d’arrel i facilitar el procés creatiu per generar mercat.
PA, l’espectacle d’Anna Ferrer que escenifica el ritual de traspàs de la seva nissaga familiar de forners, i que inaugurarà la 28a edició de la Fira, és un clar exemple dels fruits que es deriven d’aquesta voluntat. La cantant menorquina, després de flirtejar amb altres tendències artístiques, ha trobat en l’arrel la inspiració que millor encaixa amb les seves inquietuds i presenta la seva proposta més personal fins a la data, creada i produïda des de l’acompanyament de l’Obrador d’arrel, i que també compta amb la coproducció d’altres companys de viatge: La Marfà-Centre de Creació Musical de Girona, L’Auditori de Barcelona i Es Claustre, entre altres institucions i equipaments que hi han col·laborat.
Aquest any, l’epicentre de la Fira, la seva ÀreaPRO al Centre Cultural El Casino, estrenarà l’exposició Un gest d’arrel, produïda per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya amb el suport de Fira, i que vol visibilitzar la tasca desenvolupada pel Programa d’impuls a la dansa d’arrel explorant les formes que es dibuixen en la dansa tradicional de nova creació, de la mà de la mirada fotogràfica de Roser Blanch i la invitació a habitar l’espai de l’escenògrafa Anna Alcubierre.
També aquest any, podrem veure a Manresa els primers fruits del Programa d’impuls a la música d’arrel: La proposta de cant redoblat de les Illes del jove duet femení L’arannà, l’homenatge a les Terres de l’Ebre dels també jove duet Terrae, i la proposta musical per a públic familiar Filomena. Les tres propostes també estan incloses a l’Obrador d’arrel 2025.
Tres nous itineraris transversals
La programació oficial de Fira Mediterrània s’estructura en quatre grans itineraris per disciplines artístiques: les novetats musicals de l’escena catalana d’arrel, les propostes de l’escena mediterrània de músiques del món, l’itinerari de dansa i les propostes de teatre i circ sota l'itinerari de memòria i oralitat.
Aquest 2025 s’incorporen tres itineraris transversals que posen l’accent i el focus en els destinataris i els contextes: es potencia un itinerari de propostes escolars i familiars, amb 6 propostes pensades i creades per als més menuts; un itinerari de ball i cant participatiu, amb 6 projectes que generen contextes de participació ciutadana espontània en cantar, ballar i/o tocar i que poden ser replicats a programacions culturals d’altres municipis; i un tercer itinerari, anomenat, Fem cultura popular, amb 9 propostes i la participació de 15 entitats, per posar en relleu les propostes creades, o amb participació activa, d’associacions i entitats de cultura popular.
El carrer guanya protagonisme
Aquesta serà també una edició marcada per molta presència al carrer, amb propostes que ocuparan el centre de Manresa des de la Plaça Neus Català, amb la jornada castellera; passant pel Pati del Teatre Kursaal i la Plaça Europa, amb les propostes de dansa; el Passeig Pere III convertit en el FiraPasseig; la Plaça Sant Domènech transformada en la Plaça de la Fira; la Plaça Puigmercadal, que s’incorpora com a espai de la Fira, amb dansa i circ; la Plana de l’Om, plena de jocs d’arrel amb Toc de Fusta, i la Plaça Major i la Plaça de la Música, amb propostes de mitjà i gran format de carrer. A la Plaça Major hi destaca Immaterial, una proposta de carrer a càrrec de la Cia. Voël que homenatja els Bens Culturals Immaterials del país, amb un llenguatge artístic que combina art contemporani, circ i cultura popular (amb presència de catellers, pedra seca, falles del Pirineu i toc de campanes). I a la Plaça de la Música hi trobarem Tierras Raras de Sacude un projecte que fusiona la dansa flamenca i la dansa aèria, oferint, des de sota d’una plataforma elevada i transparent, una perspectiva nova del flamenc.
Focus als Balcans
Cada any, Fira Mediterrània posa la mirada fora de les seves fronteres, i aquest any dedicarà el seu focus internacional als Balcans amb quatre propostes musicals diferents que exemplifiquen l’heterogeneïtat de les produccions inspirades en l’arrel que s’estan creant en aquesta zona del sud-est d’Europa.
Així, formen part del Focus Balcans la banda balcànica del cèlebre trompetista serbi Ekrem Mamutovic, que conjuga les tradicions centenàries de la música romaní amb noves tendències musicals; explorarem l’underground de Belgrad, amb la proposta creada pel músic i periodista serbi Vladimir Lenhart, que s’ha unit amb la cantant Zoja Borovčanin, en un diàleg que combina música i experimentació; de Bòsnia i Hercegovina descobrirem Božo Vrećo, tot un símbol de la dissidència i la llibertat als Balcans i que presenta un nou àlbum de sevdah, gènere tradicional de música popular originari de Bòsnia; i finalment, tanca el Focus internacional la jove franco-grega Melina Vlachos i la seva actual proposta, fruit d’influències balcàniques, orientals i pop.
Els offs de la Fira
Per altra banda, Fira Mediterrània torna a incorporar a la seva oferta artística les programacions off que li permeten créixer en contingut i discurs, a la vegada que serveixen com a mitjà per donar suport a artistes emergents i a la creació artística sorgida del teixit associatiu. Es tracta dels tres offs especialitzats en música:
La final del Concurs Sons de la Mediterrània, certamen obert a grups i solistes de folk i música d’arrel de la Mediterrània, que organitza el grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, tindrà lloc en el marc de la Fira.
L’Escenari Cases de la Música tornarà a obrir noves fronteres per a la música d’arrel amb l’actuació de tres formacions becades pel Programa de Suport a la Creació, adreçat a formacions musicals novelles i emergents de Catalunya. Els grups que hi actuaran aquest any són Huialfàs, Algarada i Goig.
I l’Humus Mediterrani, que organitza D’Arrel Manresa, oferirà un programa amb les propostes més properes a l’arrel.
Entrades a la venda
Coincidint amb la presentació de la programació artística de la Fira, es posen a la venda les entrades per assistir als espectacles de pagament. La Fira ofereix avantatges econòmics amb la compra de les entrades de forma anticipada fins al 8 d’octubre.
Les xifres de la programació oficial de la 28a
La Fira, com a termòmetre del sector de les arts d’arrel, ha programat 78 propostes artístiques per oferir una mirada polièdrica del que està passant i de què volen explicar els artistes avui, sobretot els joves, a partir de la cultura popular i tradicional:
58 propostes amb caràcter d’estrena (74%):
- 36 preestrenes i estrenes absolutes
- 10 entrenes a l’Estat
- 12 estrenes a Catalunya
Procedències totals:
- 42 propostes de Catalunya (54%)
- 22 propostes de la Resta de l’Estat (28%)
- 14 propostes internacionals (18%)
44 propostes de música (57%) amb procedència:
- 18 propostes de Catalunya (41%)
- 14 propostes de la resta de l’Estat (32%)
- 12 propostes internacionals (27%)
34 propostes d’arts escèniques i cultura popular (43%) amb procedència::
- 24 propostes de Catalunya (71%)
- 8 propostes de la resta de l’Estat (24%)
- 2 propostes internacionals (6%)
134 funcions:
- 72 funcions gratuïtes
- 62 funcions de pagament (entre elles 11 funcions de FiraEscoles)
Activitat professional
L’Àrea PRO al centre de la ciutat
Fruit de l’experiència de les darreres edicions, enguany es continua potenciant l’Àrea PRO, l’eix professional, al centre de la ciutat, amb epicentre al Centre Cultural el Casino. Aquest equipament municipal, que durant les darreres fires ha acollit les principals activitats de la graella professional de la Fira, enguany amplia la zona cedida al mercat manresà amb la sala gran d’exposicions per acollir la impressionant mostra fotogràfica relacionada amb el Programa d’impuls a la dansa d’arrel, Un gest d’arrel, i les jornades professionals, la principal activitat adreçada als professionals acreditats.
L'acompanyament a la creació centra el debat de les Jornades professionals
Cada any, la Fira Mediterrània organitza unes jornades professionals amb l’objectiu de generar espais de reflexió i intercanvi d’idees al voltant de temes clau per al sector cultural. Aquestes jornades s’adrecen a tots els professionals de la cultura que volen aprofundir en els grans reptes i oportunitats que viu el sector.
Seguint la línia editorial d’aquesta edició, centrada en la creació i la creativitat, les jornades professionals de 2025, sota el lema “RECODIFICAR LA TRADICIÓ: Acompanyament artístic i processos creatius” es desplegaran en tres sessions que abordaran aquesta temàtica des de diferents perspectives: l’acompanyament artístic, la creació des de la tradició i la cultura popular i, connectant amb el Focus Balcans, la creativitat en aquest territori en transformació. Les jornades guanyaran protagonisme gràcies a la nova ubicació, la sala gran d’exposicions, i amb més dies de durada (se celebraran de dijous 9 d’octubre a dissabte 11 d’octubre).
L’activitat professional es completarà amb showcases professionals, amb presentacions de nous projectes en procés de creació, que s’estrenaran el 2026 i que formen part dels programes de suport a la creació de l’Obrador d’arrel, i amb les tradicionals reunions ràpides (concertades entre entitats programadores i artistes).
Manresa acollirà la trobada anual de l’European Folk Netwok
El mercat manresà es prepara com cada any per rebre la visita de gran nombre de professionals internacionals. En aquest sentit, aquest any té previst acollir l’EFN Conference, la trobada anual de l’associació europea que aglutina els professionals del sector de les músiques d’arrel i de la qual Fira Mediterrània n’és membre. La trobada inclourà conferències i debats oberts a totes les persones acreditades. No és la primera vegada que l’EFN escull Manresa per celebrar aquesta important trobada. Al 2022, aquesta xarxa internacional ja va celebrar a la capital del Bages la seva trobada anual.
El termini d’acreditació per a professionals s’obre avui i romandrà obert fins al divendres 3 d’octubre.
Pressupost
La Fundació Mediterrània, Fira d’espectacles d’arrel tradicional, té un pressupost total de 1.389.000 €:
- Fira Mediterrània (1.029.000 €)
- Obrador d’arrel (360.000 €):
- Programa de suport a la creació i producció (160.000 €)
- Programa d’impuls a la dansa d’arrel (100.000 €)
- Programa d'impuls a la música d'arrel (100.000 €).
El pressupost global de la Fundació prové de les aportacions dels seus patrons, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa, així com del suport de diverses institucions públiques i entitats col·laboradores, com la Diputació de Barcelona, l’INAEM del Ministeri de Cultura, l’Institut Ramon Llull i el programa de visitantes de Acción Cultural Española.
A més, la Fundació compta amb acords de col·laboració amb la Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears, l’Institut Basc Etxepare del Govern Basc i l’Axencia Galega das Industrias Culturais (AGADIC) de la Xunta de Galicia, i altres aportacions del sector privat.
Els mercats estratègics d’arts escèniques i música de Catalunya
Com a mercat estratègic de les arts escèniques i la música de Catalunya, Fira Mediterrània també compta amb el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals, que a través de l’àrea de Mercats coordina i col·labora amb els mercats per donar impuls a la seva activitat i al seu posicionament internacional, i en reforça el paper com a plataformes d’exhibició i contractació de la producció cultural catalana d’arts en viu. Aquests mercats són fonamentals per a la dinamització de les diferents disciplines artístiques, i també impulsen la creació de públics. En formen part CataLANDance, Especial Dansa Tarragona, Fira Mediterrània de Manresa, Fira Tàrrega, Mercat de Música Viva de Vic, Mostra Igualada i Trapezi Reus. Els mercats estratègics compleixen amb escreix la seva funció d’eines d’articulació dels seus respectius sectors: la música i les arts escèniques.
A Manresa, la tasca de suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals va de la mà de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, l’ajuntament i la complicitat dels sectors professionals respectius. Aquesta col·laboració és indispensable per optimitzar al màxim els recursos disponibles i augmentar l’efectivitat dels mercats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario