El debut de SVSTO, més que un disc és un manifest amb un cos de ball al voltant, protegint la seva filòsofa i reina: una vilana feminista anomenada SVSTO, que podria passar per un personatge de Virginie Despentes enmig d'una rave berlinesa. És divertit perquè és perillós i és perillós perquè és divertit.
El primer disc de SVSTO està travessat per autopistes i ciment, ambient industrial i rols invertits. Aquí trobarem dones alfa assenyalant pobres senyors desvalguts per cantar-los: “és la teva culpa tresor, et passa per caminar sol”. Hi ha violència exercida amb energia festiva, hi ha raves divertidíssimes al mig del no-res, clubs oberts 24 hores, objectes perduts, treballs alienants que necessiten ser oblidats cada nit ballant, drags, crítiques a la cultura de la pilotada urbanística -acompanyada d'Erik Harley en l'única col·laboració del disc-, tradicions catalanes passades acidíssimes: ”Technocastanyera” i “Toxines”-... tot això amb lletres plenes d'ironia i bombos forts cortesia del productor Alejandro Da Rocha, que ha sabut convertir el discurs i les cançons de SVSTO en una fantasia de techno fosc hiperballable.
Amb la seva lírica recargolada, SVSTO ens presenta aquesta arriscada aposta, que té com a focus track VENGANZZA, un tema en què satiritza sobre la por que vivim al carrer les dones i persones del col·lectiu LGTBIQ+, subvertint-lo en un acte de revenja simbòlica. Per una ocasió, el terror i la culpa canvien de bàndol, embolicats pel to mordaç i l'estètica esmolada d'aquest single.
SVSTO no pretén passar desapercebuda, i així ens ho demostra amb aquest potent àlbum debut. Ha arribat per incomodar, per remoure consciències amb el seu joc irònic i les lletres àcides. Per incitar a la reflexió al ritme del ball i per reflectir a través del seu so fosc el seu evident compromís social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario