A principis de la primavera del 2024 vam conèixer la transfiguració d'Edu Requejo a Baghoo, el bruixot del ritme. No es tractava d'un canvi superficial, el músic barceloní consumaria, almenys temporalment, l'adopció d'una nova manera de pensar, sentir i actuar per servir la creació d'un disc ambiciós, Baghoo, que estudia els gèneres i els estils de les músiques populars llatinoamericanes, els qüestiona, redefineix i projecta, demà. Que el públic percebi l'artista mitjançant la lent del personatge, reforça la idea de transformació.
Al llarg de gairebé un any, el bruixot del ritme ha anat desvetllant part del contingut de Baghoo: la sensual i espontània trobada amb les dominicanes Mula, a 'MALONA'; el seu primer acostament al repartiment —variant cubana del reguetó, de contingut marginal i explícit—, a 'AGUA PÚRPURA', juntament amb el fenomen underground cubà Chezca Zana; revisitant rumba i salsa —i, per tant, mambo, guaratxa i guaguancó— a la irresistible 'BAGHOO (RITME TROPICAL)'; al costat del virtuós mestre del tres cubà, Pancho Amat, a 'PUJA QUE ET PORTO', renovació des de l'origen; escrivint les memòries d'Àfrica futura a la desprejudiciada 'SOY BOMB', inclosa a la banda sonora de Fi de Festa, d'Elena Manrique; afegint una capa d'enyorança i malenconia bilingüe amb Sofia Freire a 'SAUDADE'; amb Hellxxo, 'CAMÍ DE L'EDEN', en el segon partit d'Edu Requejo amb el repartiment, una cançó malenconiós i vibrant, cadenciosa i, d'alguna manera, brutal.
El proper 17 de setembre, només dos dies abans de la publicació de Baghoo, veurà la llum l'última bestreta de l'àlbum, '¿QUÉ TIENE QUE VER?',, juntament amb Institut Mexicà del So: màgia retrofuturista en la trobada fundacional per a una nova sonoritat hispana i afroamericana. Edu Requejo i Camilo Lara agitant, commovent i celebrant a la pista de ball. I el 19 de setembre, finalment, Baghoo, o com sentir el pols de la història al beat del present i ballar l'evolució. A través de la música, el canvi social definitiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario