Després de conquerir el món amb el seu 28è àlbum d'estudi "MAD!", els eternament creatius Ron i Russell Mael llancen el primer EP de la seva il·lustre carrera.
«No volíem que la bogeria (Mad!ness) acabés i, animats per la fenomenal acollida de “MAD!”, ens vam retirar ràpidament però amb intensitat a l'estudi per gravar una novetat a Sparks: un EP», afirma la banda. «"MADDER!", un complement de l'àlbum, amb quatre cançons, i és per a tots aquells que encara no estan prou bojos (mad). Esperem que aquestes noves cançons us portin a un lloc encara més boig (madder)».
El llançament mundial de "MADDER!" serà el 3 d'octubre, encara que les còpies físiques estaran a la venda per als fans durant la gira nord-americana de Sparks, que es farà aquest mes de setembre. Però a partir d'avui ja està disponible el primer avenç de l'EP, Porcupine. Aquesta és una cançó sobre l'obsessió d'un home per una noia que té, segons Sparks, una personalitat espinosa. Aquesta història desenvolupa sobre una estrofa amb un riff d'orgue molt contagiós dóna pas a unes guitarres pesades i amb força a la tornada. «És un porcoespí», canta Russell. És aquesta una metàfora o una cosa molt més inquietant?
Les altres cançons de l'EP són "Fantasize", "Mess Up" i "They!". Tot aquest nou material segueix l'esperit pioner de l'àlbum "MAD!", que va ser rebut amb molt bones crítiques, incloent-hi qualificacions de cinc estrelles de Record Collector («...una prova més del seu geni») i el Daily Telegraph («L'estàndard d'or del pop alternatiu»).
La recent gira europea de Sparks, que va fer una parada per Espanya al Bilbao BBK Live, va incloure l?habitual selecció eclèctica de l?obra dels germans Mael, acompanyada d'una impressionant producció. Aquesta també ha estat un èxit rotund, amb el mitjà anglès Louder Than War descrivint l'espectacle com: «cent minuts de cançons pop enèrgiques i emocionants que abasten mig segle»
Sparks per Munachi Osegbu
Ron Mael (teclats) i el seu germà petit Russell (veu) van néixer i van créixer a Los Angeles. Inicialment van gravar sota els noms Urban Renewal Project i Halfnelson, abans d'adoptar el nom Sparks el 1972. Encara que van ser recolzats per Todd Rundgren i van signar amb el representant de Bob Dylan, Albert Grossman, el seu estil únic no va tenir gran acollida als Estats Units. L'èxit va arribar quan es van mudar a Londres, on van triomfar el 1974 amb l'icònic senzill “This Town Ain't Big Enough For Both Of Us”, desencadenant la Sparksmania al Regne Unit.
Al llarg de les dècades, Sparks ha estat sinònim d'innovació artística, explorant gèneres com l'art-glam ("Kimono My House", 1974), el neo-charleston ("Indiscreet", 1975, produït per Tony Visconti), el nu-disc ("No.1 In Heaven", "No.1 In Heaven", synthpop ("Gratuitous Sax & Senseless Violins", 1994) i l'òpera experimental ("Lil’ Beethoven", 2002). El que és constant a la seva obra ha estat l'enginy de les lletres de Ron, la complexitat dels seus arranjaments i el falset celestial de Russell.
La seva popularitat ha estat impredictible, amb èxits aïllats com “When I'm With You”, que va encapçalar les llistes franceses el 1980, o “When Do I Get To Sing My Way?”, que va aconseguir el Top 10 a Alemanya el 1994. Als Estats Units, van trobar reconeixement tardà als anys 80. Sparks ha influït profundament en generacions d'artistes com Joy Division, Duran Duran, Depeche Mode, Björk i Beck. Segons Jack Antonoff, “tota la música pop és Sparks reorganitzada”. En els darrers anys, han tornat al Top 10 del Regne Unit amb àlbums com "Hippopotamus" (2017), "A Steady Drip, Drip, Drip" (2020) i "The Girl Is Crying in Her Latte" (2023).
No hay comentarios:
Publicar un comentario