Julia amor no té por del procés. Per guarir-se, per veure el món des d'una nova perspectiva, cal patir el dol i assumir el dolor. Tot i això, enfonsar-se per sempre en la pena no és la solució, i ella ho sap. Si el seu primer disc, el que vaig pensar que era l'amor, es presentava com un cubicle en què la Júlia s'amagava i revisava les pors en bucle, alguna cosa per tornar és el que passa quan s'atreveix a sortir del seu amagatall.
El nou disc de Julia amor ens endinsa al seu univers interior a través d'un so íntim però expansiu i brillant. Acostumada a respirar el mateix aire viciat i viure en una amplitud aclaparadora, l'artista posa les seves emocions en perspectiva i converteix en idees una cosa que al principi només formaven part de la seva intuïció. En alguna cosa per tornar, Julia narra amb sinceritat la seva pròpia evolució personal cap a la plenitud.
Al llarg de nou cançons, l'artista reflexiona sobre com l'armadura l'ha allunyat del món i fins i tot d'ella mateixa, fent que ja no sàpiga qui és realment. En sentir-se aïllada i sola, l'únic que anhela la Júlia és trobar algú que la pugui veure de debò. Però en comptes de veure'l amb tristesa, ho fa des de l'alleujament. Un cop és capaç de deixar anar totes aquestes emocions que guardava com a instints primaris, com una roca fosca i pesada dins del seu estómac, el dolor ja no taca del tot el record.
Per transmetre aquest cúmul d'emocions, la julia amor crea una música explosiva marcada pels contrastos de guitarres elèctriques, bateria barrejada amb caixes de ritme i teclats amb sintetitzadors; com s'aprecia en armadura, cercant uns braços o fi i transparent. Però la vulnerabilitat no només es tracta des d'aquesta intensitat, sinó que també dóna pas a temes més intimistes i delicats; com quan et miro —una col·laboració amb cavinet—, segueixes el sol o el tancament instrumental cap a on volen els ànecs.
El disc compta amb la producció de Chri Blau i Sergio Pérez, col·laboradors habituals de julia. Oscil·lant entre el dream i el synth pop, alguna cosa per tornar assenta els pilars d'aquest estil tan personal de julia amor. Cada cançó mostra un nou costat de Julia, introspectiva, però mai jutjant-se a si mateixa. Aquesta barreja d'energies funciona com una clara metàfora per a l'acceptació dels dos extrems que la defineixen: el dolor i el plaer, el patiment i la prosperitat.
PROPERS CONCERTS
8 de novembre - València
Ça Revolta
20 de novembre - Alacant
+ Marcelo Criminal i Soleá Morente
Festival Bell Públic - Entrades properament a la venda
22 de novembre - TBA
4 de desembre - Barcelona
+ Doble Pletina
Sala Vol
No hay comentarios:
Publicar un comentario