El passat 26 de setembre, la banda castellanolleonesa MINIÑO publica a Balaunka el seu primer àlbum, LA MITAD: un disc que parla de tot allò que ens travessa quan intentem ser honestos amb nosaltres mateixos. Alegries i penes, amistats i pèrdues, encerts i errors que pesen però també impulsen. Cançons nascudes en un celler, autoproduïdes amb més intuïció que càlcul, amb l'única certesa que l'important era deixar que sortissin tal com estaven destinades a sonar.
Guardonats el 2023 amb el Premi Rock Villa de Madrid de Ràdio 3, teloners de Deep Purple a l'Ànima Festival Occident de Madrid i revelació en cites com el Tsunami Xixón, MINIÑO s'han convertit en una de les veus més prometedores de la nova escena independent.
Cançó a cançó
El disc s'obre amb “Bicho raro” (el focus track de l'àlbum), un himne generacional per als que mai no van encaixar en els motlles establerts. Directe, sense metàfores, reivindica sentir-se orgullós de ser diferent en una societat que uniformitza identitats a cop de tendència. A continuació arriba “Sentirme vivo”, el primer avenç, que funciona com una carta a la infància perduda ia l'amistat com a refugi, amb un so que conjuga pop, rock, punk i la immediatesa melòdica que caracteritza MINIÑO.
A “Aquí no passa res”, la banda es mira al mirall: és un tema sobre sacrifici, esforç i el mateix camí recorregut. Una cançó melòdica i persistent que avança com el trajecte que descriu. El testimoni el recull “Ara que tot està bé”, una conversa pendent després de la pèrdua, que creix en vaivens d'intensitat fins a culminar en una única tornada demolidora.
L'equador del disc el marca “La mitad”, tall que dóna títol a l'àlbum i que simbolitza la transició entre la cara A i la B. De les guitarres cristal·lines inicials es passa a un clímax emocional que serveix de nexe amb “Para ti”, un batec accelerat convertit en cançó, on bateria i baix dibuixen una taquicardia.
Amb “De vegades no hi ha més vegades”, MINIÑO baixen la pulsació per parlar de l'amistat com a motor vital. És un tema aparentment senzill, que amaga un crescendo post-rock i un missatge clar: el temps passa i cal aprofitar-ho. En canvi, “Pot ser”, el tercer avenç, recupera la contundència des de l'inici, amb un sintetitzador hipnòtic i una tornada que assumeix els errors i les oportunitats perdudes amb certa lleugeresa.
El tancament arriba amb Aire, l'autodestrucció convertida en cançó. Mutada durant dos anys fins a assolir la seva forma definitiva, juga amb capes de guitarres, veus i sintetitzadors fins a acabar de forma abrupta, gairebé en fals, deixant l'oient amb la incòmoda sensació que encara quedava una mica més per dir.
Una meitat que és molt més que un principi
“La mitad” és, en realitat, un disc de trànsit: entre la joventut i la maduresa, entre el dol i l'acceptació, entre l'eufòria i el buit. MINIÑO no pretenen oferir respostes, sinó compartir preguntes, emocions i cicatrius. I fer-ho amb la mateixa honestedat amb què van decidir gravar en un celler i autoproduir el seu primer àlbum: sense filtres, sense artificis i sense concessions.
Dates de presentació de LA MEITAT
17/10 – BURGOS • Carme 13
18/10 – SARAGOSSA • La Llauna de Bombetes
07/11 – LLEÓ • El Gran Cafè León
21/11 – PAMPLONA • Sala Txintxarri
22/11 – BARCELONA • Paral·lel 62 (dins del cicle Curtcircuit)
13/12 – AZPEITIA • Sant Agustí amb Indabe i Slide
26/12 – ZAMORA • La Cova del Jazz amb La Miraculosa
30/01 – VITÒRIA • Le Coup amb Supercremalleres
31/01 – VALLADOLID • Sala El Desert Roig amb Camp Gran
07/03 – LOGRONYO • Sala Stereo
No hay comentarios:
Publicar un comentario