Maria Amolategui acaba de publicar “Equilibrio”, el seu refugi sonor més íntim

Maria Amolategui acaba de publicar “Equilibrio”, el seu refugi sonor més íntim. Deu cançons de pop amb arrel on la seva veu, càlida i greu, ens convida a la delicada dansa de buscar la sustentació en la quotidianitat. L'àlbum, una meditació sobre la fragilitat i la força de la vida, ja està disponible a totes les plataformes i en format físic.

La cantautora Maria Amolategui obre de bat a bat les portes del seu univers més íntim amb la publicació d'Equilibrio, un àlbum que emergeix com la seva primera obra completa en solitari. Aquesta col·lecció de deu cançons s'anuncia com a meditació musical sobre l'existència, un conjunt ja disponible a Plataformes Digitals i Grans Superfícies, marcant l'inici d'una carrera tan personal com prometedora.

"Equilibri" navega amb serenitat entre el pop i l'arrel, teixint temes universals com la recerca de l'amor, el pes de la pèrdua i la necessitat ineludible de forjar vincles. La pròpia artista guipuscoana descriu l'àlbum com un mirall de la vida, destacant com aborda "el que dol i el que cura, dels que ens cuiden i de com de vegades cal deixar anar fins i tot els que estimem". Les emocions quotidianes són tractades amb una actitud serena i celebratòria, lluny del dramatisme.

El segell inconfusible de l'àlbum resideix a la veu de Maria: un registre greu, càlid i profundament recognoscible que acompanya cada melodia. Influenciada per la tradició de cantautors d'arrel com Jorge Drexler o Natalia Lafourcade, Amolategui construeix un tracklist de pop amb ànima, capaç de convidar el riure, el plor o el ball. L'àlbum demostra una notable riquesa rítmica que transita fluidament entre mitjos temps, balades i delicades cadències llatines. La música es manté desposseïda d'estridències i preval la naturalitat dels sons acústics per sostenir el pes líric i emocional de les composicions.

Aquest llançament culmina un cicle d'avenços marcats per l'honestedat, essent "Dias" el colofó ​​d'or. Aquest darrer single, amb el seu ritme animat i percussions marcades, consolida el mestratge de Maria com a compositora. Prèviament, temes com "Equilibrio" i "Abrázame" ja havien captivat l'audiència. La coherència de l'obra s'estén a la seva cuidada factura tècnica, produïda per Maria mateixa amb Antxon Sarasua, i amb el mestratge instrumental de músics com Daniel Venegas, Fernando Neira i Karlos Arancegui.