Ja està disponible "E.G.O.", el nou disc d'El Verbo Odiado, i el projecte més ambiciós de la banda fins ara. Entre guitarres punxants i paisatges impactants que cobren vida a través d'unes lletres directes i poètiques, El Verbo Odiado aconsegueix transportar l'oient a un lloc fosc i bell a parts iguals.
Aquest és el quatre àlbum d'estudi de la banda originària d'Osca/Huesca, amb què s'endinsen en un tema profund: retratar la pitjor cara de l'ego. "E.G.O." descriu la lluita més difícil, la que té un amb ell mateix. Per fer-ho, se submergeix sota l'ombra de la pitjor tempesta, després de la qual no arribarà la calma. El disc segueix l'estètica sonora que defineix la banda de rock alternatiu carregat de força, però aquesta neix des de la malenconia o, fins i tot, de la frustració.
Banyat de guitarres distorsionades i ritmes contundents, elements clau en la música del Verbo Odiado, "E.G.O." crea una escena específica amb cadascuna de les seves cançons per entendre aquest tema tan complicat. I les lletres de Jorge Pérez, directes i sense embuts, són capaces de punxar l'ànima.
"El Gran Odio", cançó que dóna nom al disc, reflexiona sobre què queda després del dany autoinfligit, d'aquesta resignació que es converteix en adoració. La resta de temes també segueixen la mateixa línia, com “Centro de gravedad”, que intenta reconciliar-se amb trobar la solució dins d'un mateix, o “Metamorfosis”, que dubta sobre la identitat pròpia.
Produït per Santi García (Standstill, Viva Belgrado, La Habitación Roja…) i gravat a Ultramarinos La Costa Brava, aquest so alternatiu impregnat de foscor i força d'El Verbo Odiado troba una nova maduresa en aquest disc. "E.G.O." suposa un salt cap a una veritat difícil, la que recau sobre un mateix. Una veritat que fa mal, com una ferida oberta, i que aconsegueixen retratar a la perfecció en aquest disc directe, real i intens.
El Verbo Odiado és una banda d'indie rock originària d'Osca i nascuda el 2012. La seva discografia està composta per tres àlbums, "Tu ganas" (2018) i "Nada a celebrar" (2020), ambdós gravats i produïts per Raúl Pérez (Pony Bravo, Mcenroe, Maika Ma, Maika Ma) homenatge” (2022), gravat i produït per Carlos Hernández Nombela (Carolina Durante, Los Planetas, Triangle d'amor bizarro, Leiva…) al seu estudi El Castillo Alemán.
I és ara, aquest 2025 quan El verbo odiado torna a escena, començant un nou camí sota el paraigua del segell Intromusica i amb un nou disc sota el braç que anirà veient la llum al llarg d'aquest any. La banda compta en aquesta ocasió amb el productor Santi García qui aporta un esglaó més si és possible a la intensitat, potència i emoció de les cançons del grup oscenc.
Gravat als estudis Ultramarins La Costa Brava trobarem un àlbum compost per deu cançons que dibuixen paisatges precipitats, esgarrapades violentes entre recessos ofegats en boira, amb la mort com a immerescuda protagonista en molts passatges del disc, i la pau (signada gairebé sempre per equivocació) com a eterna aspirant, un àlbum satisfet.
Es tracta d'un disc de guitarres punxegudes i distorsionades, de paraules sortides des del fons d'algun lloc, de ritmes contundents i trepidants, de dents de serra o de bonics horrors vomitats no amb massa cautela, però si amb tota la intenció, la d'obrir una nova ferida per petita que sigui en escoltar cada cançó d'aquest característic, contundent i musculat de Santi García i la renovada força de les composicions de la banda retraten un nou treball intens, enèrgic i apassionat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario