"El laberint invisible" (U98 Music) és el nou doble disc de Jordi Pèlach. Un disc on conviuen folk fosc, rock alternatiu i una narrativa que mira la realitat de costat: obliqua, inquieta i tocada per una llum que fereix. Un treball que, sense voler semblar ningú, ressona amb l’actitud dels grans narradors foscos —de Nick Cave a Calexico— però amb una veu pròpia i molt present.
Produït per Flavio Ferri, el disc treballa amb guitarres que respiren, ritmes que avancen com un pols i atmosferes que s’obren en capes, amb sintes, cordes i vents que apareixen com llums intermitents dins del paisatge. Hi ha espais densos i moments minimalistes, sostinguts per una banda sòlida —Sandner, Ferri i Carmona— que respira i construeix textures al voltant de la veu de Pèlach. Les col·laboracions de Sergi Estella, Laura del Pino, Alba Santolària i Agustí Segura amplien encara més el paisatge sonor.
Les lletres parteixen de sensacions molt actuals —la identitat, la informació que ens devora, la sospita constant, la idea que el món s’esquerda— i ho transformen en paisatges emocionals on la lucidesa i la ironia conviuen, com si algú observés el món —entre esquerdes i instants de llum— amb un somriure quiet i un fil d’esperança.
Aquest imaginari dialoga amb el podcast narratiu Cròniques Indemostrables, que amplia el to del disc des d’una mirada més lliure i literària.
El laberint invisible és un disc que creix a cada escolta: un conjunt que no s’explica, s’experimenta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario