On el món s'atura és un disc d'històries viscudes (exteriors i interiors) de Indubio que duen un fil sota la pell que les uneix, el qual dona nom al treball. No és un fil físic, ni tampoc conceptual. És una mena d'energia que vol connectar amb el dia dia d'una forma pròpia; tot aturant un segon el món per plantejar-se cap a on caminem. És a partir d'aquí d'on fan les cançons i és quan les comparteixen (ara) que el missatge pren sentit. Després d'un any i mig de feina poden afirmar que "és el projecte més important que ha fet Indubio fins a dia d'avui".
El disc està format per la selecció de vuit temes iniciats i tancats per un pròleg musical-poètic i un epíleg explosiu que dibuixen la línea del missatge en conjunt. Entre els deu tracks trobem diferents temàtiques que van des de la superació de la mort d'un familiar fins a la irònica sàtira del noi hípermusculat i moralment genial que sembla que ens dibuixen els cànons actuals. També s'explora la recerca de la llum en moments de soledat, l'alegria d'intentar viure i l'amor de parella en diferents fases. El fons roman i es nota en totes les cançons: l'actitud proactiva de sentir-se vius.
Quant a la sonoritat, el grup explica com han provat aquell equilibri "entre la distorsió d'Smoking Souls i la proximitat o facilitat sonora de Morat; un rock modern, d'ara". En aquesta línia es permeten experimentar amb alguns elements variats com la predominància absoluta del so de sintetitzador durant tota la primera part de Núvols de plata o l'efecte coral a l'última explosió de l'Epíleg, aprofitant els dits recursos per crear l'atmosfera acord amb el significat de cada tema.
Amb tot, Indubio ens regala un LP que no és només un recull de cançons de pop-rock juvenil, sinó una invitació a un modus vivendi tan concret i tan abstracte com és d'interpretable. Ens donen, d'alguna manera, aquell raconet per aturar-nos i fer-nos-el nostre, on agafar una energia i un plor que són, tant com l'aigua, indispensables per la vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario