Ginestà i el seu cinquè disc, "Gira tot igual, però diferent"

Ginestà fa un pas endavant amb el seu cinquè disc, "Gira tot igual, però diferent", un treball que assumeix un repte central: tornar a parlar de l’amor, però des d’un lloc nou i més reflexiu. Lluny de repetir fórmules, els germans Serrasolsas s’endinsen en una etapa més arriscada, tant en el llenguatge com en la composició, per explicar les relacions des de la complexitat i la sedimentació de les experiències. L’amor no és només eufòria ni pèrdua, sinó memòria, transformació i continuïtat.

"Gira tot igual, però diferent" parteix d’una idea clara: no es comença mai de zero. L’experiència vital s’acumula i construeix una memòria emocional que defineix la manera d’estimar. El títol, extret de la cançó que tanca el disc, sintetitza aquest eix conceptual: els cicles vitals i afectius es repeteixen, però mai de la mateixa manera. Cada història modifica la següent, afegint capes a una identitat en constant evolució. Les deu noves cançons proposen entendre l’amor com una suma de capes, com una successió d’instants que s’encenen i s’apaguen -com espelmes- però que, en conjunt, configuren tot allò que som. Cada final esdevé condició de possibilitat del següent, en un procés on sempre queda alguna cosa encesa.

Enregistrat entre 2025 i 2026 a Royuela Studio i El Refugi de Cambrils, i produït per l’habitual Cesc Valverde (xicu), la nova col·lecció de cançons desplega una sonoritat pop que s’obre a noves textures, combinant pulsió rock i moments de màxima intimitat.

El disc s’articula com una suma d’històries que configuren un relat acumulatiu on cada experiència deixa empremta. El recorregut s’obre amb “Amb tu i per tu”, una peça que captura el moment inicial de qualsevol història: aquell espai fràgil on conviuen la intuïció, la curiositat i una emoció que encara no té nom. No hi ha passat ni memòria, només la promesa i el vertigen d’allò que pot començar. Aquesta sensació es prolonga a “Perdre el cap”, que porta aquest impuls un pas més enllà i retrata la pèrdua de control, la decisió d’abandonar-se a la intensitat per sobre de qualsevol lògica.

En aquesta primera capa, l’amor es presenta com una flama incipient, marcada pel vertigen i la descoberta. Seguidament arriba “T’estimo tant”, amb la participació de la cantant i trompetista Alba Armengou, que retrata una relació marcada per la distància des d’una mirada quotidiana i lluminosa. Lluny del dramatisme i la melangia, la cançó posa en valor la persistència del vincle i la capacitat de fer-lo créixer malgrat les absències.

El disc entra en una fase més espontània amb “MUAMUAMUA”, que retrata la màgia de l’atzar -una trobada enmig del caos- i la possibilitat que tot canviï en un segon, mentre que “La casualitat” amplia aquesta idea convertint l’atzar en motor de les connexions profundes, en aquell punt exacte on dues trajectòries coincideixen sense garanties però amb tota la intensitat del present. L’amor pot ser una força imprevisible que irromp en la quotidianitat i la resignifica.

En aquest recorregut, també hi apareix “Les coses senzilles”, una peça que baixa el ritme global i posa el focus en allò essencial. Ginestà hi proposen una mirada pausada que reivindica els gestos quotidians, l’acceptació de la imperfecció i la necessitat de reconnectar amb un mateix enmig del ritme accelerat del dia a dia. Amb una sonoritat pop càlida i d’arrel mediterrània, la cançó actua com un espai de respir dins del relat i recorda que sovint és en allò que passa desapercebut on s’hi troba el que realment ens sosté.

La intensitat dona pas a un dels girs més contundents amb “El mirall”, on el relat s’endinsa en un dels seus moments més incòmodes, complexos i honestos: el despit, la ferida i la persistència d’allò que ja no hi és. Ginestà explora aquí una dimensió menys transitada del seu univers, incorporant el dolor com a part inevitable del procés emocional. És l’espai de les cicatrius emocionals, dels records que incomoden, de les emocions que encara sacsegen i de les que també cal parlar. 

En contrast, “Finestres” recupera una mirada més subtil i quotidiana, centrada en els gestos mínims i en la reivindicació d’una manera d’estimar que creix en el silenci, la proximitat i els detalls imperceptibles. Amb la participació d’Ernest Crusats, la segona col·laboració, recorden que l’amor no només es viu en grans moments. També creix en les escletxes del dia a dia, en la bellesa de compartir la vida.

A la recta final, “Pau” esdevé un dels moments més personals: una resposta a “Júlia”, la cançó que Pau Serrasolsas va dedicar a la seva germana a VIDA MEVA. Firmada aquí per Júlia Serrasolsas, la peça es converteix en un diàleg que travessa el temps i reforça la seva complicitat artística i vital. És també la primera cançó que Júlia escriu per Ginestà. Tota una declaració d’admiració per la capacitat del Pau d’escriure i de convertir paraules en refugi. 

La culminació arriba amb “Gira tot igual, però diferent”, una cançó enregistrada en format acústic, sense artificis ni cap edició, que condensa l’essència conceptual i emocional. Mirar enrere per entendre el present, dialogar amb la memòria -fins i tot amb absències familiars- i projectar-se cap al futur sense perdre l’esperança, tot assumint les contradiccions del món actual.

Amb aquest nou treball, Ginestà consolida una trajectòria marcada per la capacitat de convertir l’experiència íntima en relat compartit. Gira tot igual, però diferent no revisita les relacions: les reformula com un procés viu, en constant transformació, on cada història -per efímera o intensa que sigui- deixa rastre i esdevé imprescindible.

Ginestà s’ha consolidat com un dels grups imprescindibles del pop català des de VIDA MEVA (2024), un treball que els va valer dos Premis Enderrock i el reconeixement com a Disc Català de l’Any de Ràdio 4. L’EP Només viure (2025) ha reforçat aquest moment amb nous guardons als Premis Enderrock, incloent Millor disc de pop-rock i Millor cançó per “Tot el que ens queda” per votació popular. Gira tot igual, però diferent arriba en un context d’expectació creixent per part de públic, programadors i premsa.