Tota la trajectòria d'Amulet convergeix en "Es Desastre", el seu tercer àlbum d'estudi previst per al 29 de maig. Aquest nou treball es presenta com una radiografia honesta de la incertesa, en què l'artista mallorquí abraça el pop d'autor des d'una sonoritat lo-fi i mediterrània.
"Es Desastre" és un itinerari que va de la protesta social a la nuesa més absoluta. Un disc que camina entre la sàtira al turisme de masses i la crònica d'una ruptura, per acabar trobant en la vulnerabilitat i l'acceptació de l'error ("es desastre") l'únic camí possible cap a la llibertat. Sempre filtrat per un prisma d'optimisme i bon rotlle que defuig de la grandiloqüència.
Amulet, que recentment va participar en el disc del 20è aniversari dels Amics de les Arts, ara s’envolta de col·laboracions de luxe i tan variades com Jo Jet i Maria Ribot, Xisk i PJ Company per vestir el disc de l’eclecticisme que mereix i que representa Amulet.
"Un desert de colors" (2021) situa Amulet dins l’escena indie catalana i li val el primer premi al Concurs Pop Rock de Palma i el Premi Enderrock a millor disc d'autor de les Balears. Amb "Petit Viking" (2023), Amulet consolida la seva sonoritat alhora que amplia el seu univers cap al pop i l’electrònica, i és elegit per la crítica dels Premis Enderrock com a millor disc d’Autor de l’any.
Ara, Amulet deixa enrere el folk britànic dels seus inicis per assentar-se en un indie-pop amb caràcter propi, capaç de transformar el conflicte emocional en melodies immediates i catàrtiques.
Es Desastre, el disc.
L’àlbum comença amb una mirada crítica al voltant. A cançons com "In Paradise", Amulet dispara contra la pèrdua d'identitat de la seva terra, convertida en un "safari" per a estranys. Aquest desordre exterior connecta amb "Es Desastre", el tema titular, on es planteja el gran dubte: i si el que crèiem veritat —l’amor, el rumb, la felicitat— ja no encaixa? Aquí, el desastre no és el trencament, sinó la incapacitat de deixar anar a temps.
A mesura que avança, la narrativa s'endinsa en el cos a cos de les relacions. Apareix la necessitat de posar límits davant la toxicitat ("Hasta la vista BBY") i l’alliberament que suposa sortir del joc de l'altre per començar a "veure les coses tal com són" ("Corb Marí"). És un tram del disc marcat per la desafecció, on es reconeix que "el rotllo hippy d'estiu" s'ha acabat ("Hippy") i que cal gestionar l'amargor sense culpables.
El cor del disc arriba amb "Nihil" i "Que Passa". Aquí la lluita ja no és contra algú altre, sinó contra el propi buit. Amulet confessa la por d'haver viscut cercant una felicitat imposada i abraça un "nihilisme total" que, paradoxalment, és on comença la veritat. És el moment de "perdonar-se els propis embulls" i acceptar que se sent vulgar, cansat i perdut.
L’últim tram és una tornada a la intimitat. "Aigua Salada" i "Sa Boira a Ponent" retraten la fragilitat de qui encara no ha superat el passat però decideix seguir endavant. El paisatge es torna hivernal, lent i pacient. El disc tanca amb "Agost" i "Es Llençols", un epíleg de rendició i nuesa emocional. Quan "el darrer guerrer s'ha rendit", només queda la cançó com a únic lloc on encara "tenim joc a donar".
No hay comentarios:
Publicar un comentario