"L'Alè del record" El Lied és una de les grans formes de la música de cambra europea, desenvolupada especialment durant el romanticisme alemany del segle XIX i posteriorment expandida a altres tradicions musicals com la francesa, la russa o la catalana. Catalunya, en aquest sentit, compta amb un patrimoni liderístic ric, divers i d’una gran qualitat, amb nombrosos compositors i compositores que han contribuït de manera decisiva al repertori per a veu i piano.
En aquest context s’inscriu "L'Alè del record", el nou cicle de Lied de Joan Manau, compositor, pianista i director d’orquestra amb una llarga trajectòria vinculada al món del cant. Guardonat l’any 2001 al Concurs per a Joves Compositors de la Generalitat de Catalunya pel cicle "L’ombra i altres poemes" de Marià Manent, Joan Manau recupera ara la forma liderística a partir del poemari "Cançoner" de Feliu Formosa.
Escrit després de la mort prematura de la seva esposa, l’actriu Maria Plans, el poemari de Feliu Formosa travessa sentiments de dolor, amor, absència, solitud i enyorança. Joan Manau converteix aquesta dimensió emocional en una obra musical intensa i contínua, concebuda per a tenor lírico-spinto i piano, amb una durada aproximada de 63 minuts sense interrupció, seguint l’estructura de "An die ferne Geliebte" de Beethoven, on cada peça queda enllaçada amb la següent a través del piano.
La interpretació va a càrrec del tenor Joan Laínez, recomanat pel director artístic d’Òpera a Catalunya, Jordi Torrents, i escollit per la seva capacitat de transmetre tota la profunditat emocional del cicle. Lluny de funcionar com un simple acompanyament, el piano assumeix també un paper coprotagonista: dialoga amb la veu, crea atmosferes i expressa allò que les paraules no poden dir, construint així una obra d’una gran densitat poètica i musical.
Joan Manau és pianista, director d’orquestra i compositor, amb una trajectòria especialment vinculada al repertori per a veu i piano i al món de l’òpera. Format inicialment a l’Escola Municipal de Música de Sabadell amb Adolf Cabané, va continuar els seus estudis al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb mestres com Josep F. Pagés, Manuel Oltra, Josep Poch, Josep Garcia Gago, Xavier Boliart i Carles Guinovart.
Al llarg de la seva carrera ha desenvolupat una intensa especialització en el gènere del Lied i l’acompanyament vocal. Va perfeccionar la interpretació del Lied alemany i francès amb el pianista britànic Charles Spencer, col·laborador habitual de figures com Gundula Janowitz o Christa Ludwig. També va treballar repertori de cant i piano amb Alicia de Larrocha, de qui va rebre elogis per la seva interpretació de cançons de Rachmàninov, i va aprofundir en el Lied català amb Narcís Bonet.
Entre 1992 i 1999 va ser assistent musical i sotsdirector del cor a les temporades d’Òpera a Catalunya de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, així com mestre repertorista de l’Escola d’Òpera de Catalunya. Més recentment, entre 2015 i 2022, va assumir la direcció musical i artística de Terrassa Òpera, dirigint produccions com Aida, La Traviata, Don Giovanni, Le Nozze di Figaro o Il Barbiere di Siviglia.
Com a pianista ha ofert nombrosos concerts amb destacats cantants lírics com Dalmau González, Mireia Pintó, Milagros Poblador, Imma Sampedro, Miki Mori, Elena de la Merced López o Silvia Tro, i ha col·laborat amb directors com Salvador Brotons, Miquel Ortega, Miguel Roa o Vittorio Sicuri. L’any 1983 va ser també un dels fundadors de la Cobla Sant Jordi.
La seva faceta creativa com a compositor manté una estreta relació amb la veu i la poesia, construint un llenguatge musical d’una gran sensibilitat expressiva i profundament arrelat a la tradició vocal catalana i europea.
Joan Laínez és un tenor mallorquí que ha construït una trajectòria sòlida i ascendent dins del panorama líric europeu, combinant la formació acadèmica en piano i direcció amb una veu de gran intensitat expressiva. La seva evolució artística es caracteritza per la fusió entre la tècnica del bel canto i una interpretació emocionalment profunda, una qualitat que es reflecteix plenament en aquesta gravació.
La seva projecció internacional ha estat reconeguda amb diversos guardons, entre els quals destaca el Primer Premi del prestigiós Concurs Internacional Grandi Voci de Salzburg (2023). També ha estat distingit en certàmens com el Concurs Internacional de Cant Jole de Maria a Itàlia o el Corsica Lirica a França, consolidant així la seva presència en el circuit líric europeu.
Habitual en importants temporades operístiques, Joan Laínez ha actuat en escenaris com el Teatro Real de Madrid, l’Òpera d’Oviedo —on ha interpretat el rol de Radamés a Aida—, el Teatro de la Maestranza de Sevilla, l’Òpera de Tenerife, el circuit Òpera a Catalunya o el Teatre Principal de Palma. Al llarg de la seva carrera ha assumit papers principals en títols com La Traviata, Cavalleria Rusticana, Turandot o Don Carlo.
En aquest treball discogràfic, Joan Laínez s’allunya de la dimensió monumental de l’òpera per endinsar-se en la intimitat del Lied. Amb una veu madura i plena de matisos, el tenor posa la seva capacitat interpretativa al servei de la paraula poètica, establint un diàleg directe entre música i text que converteix cada peça en una experiència emocional d’una gran intensitat.
Feliu Formosa és una de les figures més rellevants de la cultura catalana contemporània, amb una trajectòria extensa i transversal com a poeta, traductor, actor, director escènic i pedagog. La seva obra i activitat cultural han estat marcades especialment per la traducció, que ell mateix ha definit com el fil conductor constant de tota la seva vida intel·lectual i artística.
Profund coneixedor de la literatura i el pensament alemany, Feliu Formosa ha tingut un paper fonamental en la introducció i difusió de grans autors de la cultura germànica a Catalunya, combinant aquesta tasca amb una obra poètica d’una gran intensitat emocional i reflexiva. Paral·lelament, ha desenvolupat una destacada activitat teatral tant des de l’escena com des de la pedagogia, especialment a l’Institut del Teatre, on ha format diverses generacions d’intèrprets.
La seva aportació cultural ha estat reconeguda amb alguns dels guardons més importants del país i de l’àmbit internacional, entre els quals destaquen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2005), el Premi Nacional de Teatre (2007), el Premi de l’Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Literatura per la difusió de la cultura alemanya a l’estranger (2011), la Creu de Sant Jordi (1987) i el Premio Nacional a la Obra de un Traductor atorgat pel Ministeri de Cultura (1994).
La seva poesia, marcada per la introspecció, la memòria i la fragilitat humana, s’ha convertit en una de les veus imprescindibles de la literatura catalana actual.
Crèdits tècnics:
Enregistrat a Sabadell (Espai Montserrat Camps de Músics per la Cobla), els dies 26,27 i 28 d'Agost de 2025.
Tècnic de so: David Casamitjana.
Producció musical: Miquel Garcia Clapé.
Tècnic afinador: Carles Horvath Ysas de Jorquera Pianos.
Gravat amb un piano Gran Cua Stenway&Sons de Jorquera Pianos.
Joan Manau: Quan es va publicar "Darrere el vidre: Poesia 1972-2002" de Feliu Formosa, em van colpir profundament, especialment els vint poemes del cicle "Cançoner", posteriorment titulat "L’alè del record". Tal com explica el mateix Feliu Formosa, aquests poemes parlen de la pèrdua, l’absència, l’enyorança, la bellesa, la tendresa i el retrobament. Tots aquests sentiments em van remetre intensament a un moment concret de la meva joventut, afortunadament no marcat per una pèrdua irreparable. És des d’aquesta experiència personal que he construït la música d’aquest cicle. Dues vivències diferents, una expressada a través de la poesia i l’altra a través de la música, conflueixen a "L’Alè del record", donant vida a una obra que neix del diàleg entre ambdues sensibilitats. La composició musical que conté aquest disc no hauria existit sense la poesia de Feliu Formosa.
Feliu Formosa: Cinc mesos després de perdre la meva companya Maria Plans, que va morir la nit del 4 al 5 d’octubre de 1974, vaig escriure els vint poemes del "Cançoner". El dol encara m’acompanyava, però ja em sentia capaç de reflexionar amb una certa serenitat sobre la pèrdua i l’absència, tot evocant la Mari: mare de les meves dues filles, esplèndida actriu, dona d’una gran humanitat, d’una bellesa i d’una capacitat de tendresa per a mi úniques. Vaig voler escriure evitant qualsevol mena de sentimentalisme, però des del desconcert i la rebel·lió davant la desaparició, als quaranta anys, de la persona estimada, amb qui havia compartit catorze anys plens d’experiències enriquidores. Al llibre hi apareixen la soledat, l’estranyesa, la desolació i també la idea d’un hipotètic retrobament en un futur ignot. Potser per això el sentit del recull es podria resumir en els versos que clouen l’últim poema, on es parla precisament d’aquest retrobament:
“I tot acabarà en una abraçada
que serà la primera.
No hi haurà ni passat ni futur.
Tot serà lògic
i aquest poema mai no haurà existit”.
Un agraïment molt especial a Joan Manau Valor, autor i intèrpret de la música, i al tenor Joan Laínez, per haver volgut compartir amb mi, de manera magistral, tot allò que he intentat expressar en aquests poemes
No hay comentarios:
Publicar un comentario