Avançament del proper disc de Rosin de Palo: ““PARA VIVIR ASÍ MEJOR NO MORIRSE NUNCA: I ❤️LIFE”"

 

La col·laboració entre Marina Domínguez i Rosin de Palo per al proper disc sona a calor, a terrasses ia marihuana (ups). Unes fan pop rock per a les amigues. Els altres, música experimental sense filtres. Dos mons, aparentment, inconciliables. Tot i això, comparteixen una amistat que va començar molt abans que existissin tots dos projectes. També estudio (Pedra Zona d'Assaig) i, ara, una cançó. La seva primera aventura juntes és aquesta cançó que sona a cúmbia, però també a història de desamor ia hit de l'estiu. Sense prejudicis i amb les rialles per davant.

“No sortiu amb músics”, diu Isabel Calderón a Deforme Semanal. Però què passa si resulta que tu també tens un grup? Aquesta és la història d'una d'aquelles nits en què, si algú en surt ben parada, en tot cas és la música mateixa.

VA GUANYAR LA MÚSICA és el nou avenç del proper disc de Rosin de Palo: “PARA VIVIR ASÍ MEJOR NO MORIRSE NUNCA: I LIFE”. Un disc de col·laboracions i rareses que estarà disponible en format físic i digital al novembre de 2026.

Gravada a Pedra Zona d'Assaig

Produïda per Edu Lindo (LA CARRERA)

Mix i Màster Juan Figols (Fresquito i Mango)

ROSIN DE PALO és un duet instrumental de Saragossa que converteix el contrabaix i la percussió en un terreny de joc sense regles fixes. El formen Samuel Azorín i Mario Vidal, músics formats en conservatori que usen la tècnica per desarmar-la des de dins. La seva música sona física, rítmica i sorprenent, sempre en moviment. Amb una barreja d'impuls lúdic, precisió i risc, el binomi connecta amb públics molt diferents sense necessitat de paraules i funciona com a experiència espontània única. Cada directe és diferent. Tot passa una sola vegada. Energia, curiositat i llibertat creativa en estat pur.

Marina Domínguez no és Marina Domínguez. La veritable Marina Domínguez és l'amiga que no tocava ni els palmells. La resta, les que almenys se sabien l'escala de do, van muntar un grup. Marta, Luna, Inés, Claudia van fer unes cançons divertides per queixar-se una mica de la vida i resulta que no van sortir tan malament. Marina Domínguez va néixer per fer alguna cosa així com “pop per a les amigues”, cançons sobre el quotidià de ser una noia, lletres fresques, tornades pegons i un toquet de misandria. Si us pregunten, la clau de l'èxit.

Els molaria sonar una mica de tot. Les Petúnies, Indigo De Souza, Ràdio Futura, Boygenius, El Cant del Boig, Katy Kirby, Cala Vento... Eclèctiques, elles. El seu primer EP, "Totes a noia", va ser gravat i produït a Lacasia de la Música, té molt de fresc, d'irreverent i alhora emocional. El seu proper EP pretén reflectir conflictes una mica més complexos i madurs, cosa que representa ser una noia a la vintena i totes les contradiccions que això comporta.