'Ocell' és el nou disc del jove pianista i compositor Biel Harper

'Ocell' és el nou disc del jove pianista i compositor Biel Harper, una obra nascuda del desig de compartir l'essència intangible de la música, tan lògica com abstracta.

El quartet que acompanya Biel Harper en aquesta aventura compta amb el lirisme d'Álvaro Ocón a la trompeta, la profunditat de Tabea Kind al contrabaix i el groove inconfusible de Lucas Zibulski a la bateria. Junts, omplen les composicions de Biel Harper d’una rica paleta de matisos, colors i textures sonores.

“Compartir música amb amics als quals admires i estimes, i saber que trobaran el seu espai entre les teves notes, és un plaer difícil d'expressar amb paraules. És com escoltar per primera vegada alguna cosa que has descobert, i veure com evoluciona i es transforma en quelcom nou, alhora conegut i misteriós”.

Aquest procés creatiu és el que dóna forma a aquest disc: una gravació realitzada en un únic dia, tots junts en la mateixa sala, amb preses úniques i plenes d’improvisació i decisions espontànies.

El disc es compon íntegrament de música original, pensada per oferir la màxima llibertat als músics, amb moments d'intensitat rítmica, melodies amb aires folklòrics, cançons i lliure improvisació.

El disc s'obre amb 'Despertar', un tema que marca l'estètica i el so de tot el projecte. Aquí es fusionen moltes de les característiques d’aquesta obra: melodies cantables, riquesa harmònica, intensitat rítmica, improvisació i una profunda contemplació. El tema simbolitza el despertar a noves possibilitats harmòniques i vitals, i va ser un dels primers a néixer després que Biel Harper decidís estudiar el màster a Suïssa.

A continuació, trobem 'Ocell', la peça que dóna nom al treball. Un tema que ja forma part del repertori de Biel Harper des de fa temps. "Ocell és un tema especial, ja que probablement és un dels temes més senzills que he escrit mai, però que sempre que l’he tocat ha creat una atmòsfera de connexió íntima entre els músics i amb el públic".

Després de dos temes d’aires més aviat eteris ens trobem amb 'Viatger', un tema que fa ballar mentre et transporta a diferents regions harmòniques, fent pauses per explorar certs colors a través del solo de l’Álvaro Ocón, i el compartit entre la Tabea Kind i en Biel Harper al final de la cançó. Aquest és l’únic tema del disc que és through composed.

'L'Hort d'en Sergi', el primer single de l’àlbum, és una composició que parla sobre persones, llocs, amistats, comunitats i les experiències que ens envolten. Amb moments d’intimitat i profunditat, alegria i energia, i sempre amb una sensació de connexió. Al final del tema, s'afegeix el cor de l'Hort d'en Sergi, format per aquelles persones que han compartit i conviscut en aquest espai tan especial

Després de l’escalf de 'L’Hort d’en Sergi', arriba el moment de respirar amb 'Intrèpid', un tema que, com el seu nom indica, és enèrgic i rítmic, amb motius melòdico-rítmics que es repeteixen i es desenvolupen, així com dissonàncies que es resolen. Un dels temes més ràpids del disc, amb brillants solos d’Álvaro Ocón i Biel Harper.

A continuació, 'Dunes' ens submergeix en una melodia de forta influència folklòrica, amb un to èpic que evoca la immensitat, tant del desert com de la vida mateixa. La peça, que comença amb llargues línies melòdiques d'Álvaro Ocón, transforma la melodia principal a mesura que avança, i finalitza amb un solo de piano i trompeta, sempre a l’ombra d’aquesta melodia inicial.

El tema següent, 'Colors', introdueix la subtilesa i la profunditat de la cantant Aura Mauri, que aporta una nova textura al disc. Aquesta peça presenta una melodia més estàtica, on el focus està en la transformació de les notes llargues a mesura que el teixit harmònic que les envolta evoluciona al llarg de la cançó.

'Espiral', el penúltim tema, és probablement el més descarat del disc, amb un intens diàleg entre el piano i la trompeta sobre l’escala disminuïda, fins a arribar a un descans triàdic que ens transporta a una estètica pop amb molt de blues, sense perdre mai el caràcter juganer del tema. A més, Lucas Zibulski proposa una base rockera que fa brillar un gran solo de contrabaix.

I per tancar el disc trobem 'Artesà', un tema tranquil que dona espai a la contemplació i que, d’alguna manera, vol expressar com cada cançó que un compon tendeix més a ser un descobriment que una creació. Com l’escultor que és capaç de trobar l’obra d’art que la pedra, el tronc o qualsevol mena de material amaga dins seu, l’art de trobar i plasmar allò que un busca a través de la música.

Dades tècniques:

Biel Harper, piano, composicions i producció

Tabea Kind, contrabaix.

Álvaro Ocón, trompeta.

Lucas Zibulski, bateria.

Aura Mauri, veu a 'L'hort d'en Sergi' i 'Colors'.

Clara Catasús, Laia Escartin, Flavia Escartin, Nàdia Orta, Lluís Pérez-Villegas, Gabrielle Canal, Siara Canal Vila, veu a 'L'hort d'en Sergi'.

Enregistrament, mescla i màster de Sam Barnett, a l’estudi del Jazz Campus de Basilea.

Disseny gràfic i fotografia, Xus Martí.

Vídeos d'estudi, Ènia Mauri

es va graduar en Piano Jazz al Conservatori Superior del Liceu el 2021, on va estudiar amb mestres de prestigi com Marco Mezquida, Bill McHenry i Roger Mas, entre d'altres. Actualment, està finalitzant un màster en Interpretació i Composició a la prestigiosa escola Jazz Campus de Basilea (Suïssa). En aquest període, ha tingut l’oportunitat d’aprendre de figures de referència del jazz mundial, com Shai Maestro, Aaron Parks i Kit Downs en piano, i Guillermo Klein en composició. A més, ha compartit experiències de prop amb músics de primer nivell com Larry Grenadier, Jorge Rossy, Jeff Ballard i Lionel Loueke a través de combos, classes magistrals i concerts al campus.

En els darrers anys, ha participat en diversos projectes entre els quals cal destacar:  

- Aura i Biel, el duet que comparteix amb la cantant Aura Mauri, i amb qui el 2022 va publicar el seu primer disc, 'Instants', poc després de quedar finalistes al concurs Juventudes Musicales de España (Jazz).  

- Les diverses col·laboracions amb la contrabaixista i compositora Giulia Valle, entre les quals cal destacar el trio que formaven juntament amb la bateria Andrea González

- ML Quartet, liderat pel contrabaixista Manuel Luque, amb qui han publicat el disc 'Cicatrices' (2024) i han assolit el segon lloc al concurs Juventudes Musicales de España (Jazz).

Amb aquests projectes, ha recorregut Espanya, Itàlia, Alemanya i Suïssa, actuant en sales i festivals de referència com la Bird’s Eye, Jamboree, Nova Jazz Cava, Auditori de Vilafranca, Auditori de Palafrugell i en esdeveniments com l’Estartit Jazz Festival, Festival de Jazz de Terrassa i Festival de Jazz de Palafrugell, entre molts altres.

El 2021 va cofundar el festival Zona Jazz a Mediona, juntament amb Txema Riera i Roger Mas, consolidant-lo com un espai de referència per a l'escena del jazz català.

Concerts:

20.05. Schall und Rauch, Basel (Suïssa).

24.05. Jaki, Köln (Alemanya).

26.05. Jazzkongress im Schützen, Freiburg (Alemanya).

27.05. Schumannfest Ballsaal, Bonn (Alemanya).

12/07. Zona Jazz, Mediona (Barcelona).

Data a concretar: Jazz Cava, Vic (Barcelona).

Data a concretar: Cal Prim, Verdú (Lleida).

Empordà Music Festival 2025

Presentem la 4a edició de l’EMPORDÀ MUSIC FESTIVAL de la Bisbal d’Empordà.

Destaparem el cartell complet de divendres 25 i de dissabte 26 de juliol.

Qui? Amb artistes convidats: Josep Thió (de Sopa de Cabra), Miki Nuñez, Lildami, Sara Roy, Triquell i la discjòquei Anna Gisbert.

En línia amb l’edició anterior, la programació del festival tindrà una durada de dos dies, divendres 25 de juliol, amb concerts gratuïts, i dissabte 26 de juliol, al Passeig Marimon Asprer i a l’antic camp de futbol de la Bisbal d’Empordà.

De moment s’han fet públics els grups que hi actuaran a la jornada de dissabte: Doctor Prats, Sopa de Cabra, Miki Núñez, Triquell, Lildami, Sara Roy, Anna Gisbert DJ i Carles Pérez, de Ràdio Flaixbac que un any més és l’emissora oficial del festival.

L’Empordà Music Festival és un dels principals festivals de música estivals de la província de Girona. Va néixer l’any 2022 de la mà d’Els Voltors, una entitat cultural sense ànim de lucre de la Bisbal d’Empordà amb gairebé 30 anys d’experiència en l’organització d’esdeveniments, concerts i festes de caràcter festiu i cultural. En les dues últimes edicions han penjat el cartell d’entrades exhaurides tres setmanes abans de la celebració.

Doble Esfera, ens presenta EP "La Nueva Era del Rock"

El passat 16 de gener del 2025 es publica en format digital el nou àlbum de Doble Esfera, "La Nueva Era del Rock". Un EP de quatre cançons en què el grup fa un salt endavant en la composició.

Temes com Fuera de Control o La Nueva Era del Rock tenen fusta de hit. Explosives cançons de Hard Rock a l'estil Doble Esfera, amb riffs de guitarra demolidors, boniques i viscerals línies de veus i tornades que es podrien convertir en himnes. Intensitat, passió, celebració i lletres inspirades en una vida dedicada al rock n’roll. Un disc que marca un abans i un després a la cursa de Doble Esfera. Editat en vinil en un disseny acurat de 2112 Producciones.

Amb amor, el primer disc de JULS

Amb amor, JULS. Així firma la jove cantant gironina JULS el seu primer disc. I no podia haver escollit millor títol per la seva carta de presentació, escrita a base de cançons que parlen de la seva manera de viure les emocions. Tot i el títol, la idea inicial de la cantant no era fer un disc basat en l’amor, sinó en les seves experiències vitals, el que sentia quan es deixava portar i, és clar, en la necessitat d’expressar-se i de mostrar-se sense filtres. Un disc, doncs, basat en la vida. No obstant això, una vegada escrites les cançons va aflorar un fil conductor que les unia totes: L’amor. Un amor que no és només el romàntic. Al disc s’hi canta també a l’amor a les petites coses, a la terra, a les arrels, a les persones  del seu voltant i a ella mateixa. El resultat són vuit cançons a través de les quals, JULS comparteix amb tothom el que la mou, el que sent i el que estima.

La música d’aquest nou treball acompanya a la perfecció la intenció lírica de l’artista. Produïda per Genís Trani, trobem pop, dancehall, urban i electrònica. Res estrany per a una noia de la seva edat.

La carta de presentació l’obre “Error”, una cançó que neix d’una etapa plena de dubtes i canvis, i que explora l’acceptació del final d’una relació. El disc continua una celebració de petits plaers de la vida com les tardes assolellades davant del mar o els passejos reconfortants en bona companyia. Es titula “Demà” i compta amb una col·laboració molt desitjada amb Ginestà, que aporta la seva essència a la cançó. Tot seguit arriba “Papallones”. Un èxit rotund a TikTok que barreja pop amb pinzellades de hip hop, electrònica i indie lo-fi, i que parla de la felicitat fràgil de les persones enamorades. Una lletra optimista i positiva on l’artista advoca per l’acceptació del canvi. Una de les cançons més boniques del disc és “Gira-sol”, dedicada a l’amor d’estiu, aquell amor intens, breu i efímer, que deixa marca. Tres minuts deliciosos que submergeixen en la típica sensació de frescor, llibertat, alegria, positivitat i energia d’un dia d’estiu. La col·laboració la firma el grup Iglú, a qui la JULS agraeix el seu suport des que va començar a cantar i a escriure cançons. El pop electrònic amb una bona dosi de tecno aixeca els ànims a “Aquesta olor”. Una reflexió sobre com els petits moments poden arribar a tenir un significat profund amb el pas del temps i un homenatge a la importància de viure amb intensitat i valorar el present abans que es converteixi en nostàlgia. La recta final de l’àlbum comença amb “Havaneres davant del mar” una carta d’amor a ritme d’havanera sui generis a la seva terra, a la llengua i a l’arrel que du al seu ADN. No és només una cançó sobre un lloc físic, sinó sobre una manera de sentir i de viure les arrels que l’han marcada profundament. Tot seguit és el torn de “Perquè no ho dic”, una balada soft pop amb un missatge molt important relacionat amb el fet de mostrar els sentiments a la gent més propera. Quantes vegades es diu “t’estimo” a la família? De ben segur que moltes menys de les que s’hauria. Tanca el disc “Un problema menys” un cant a l’alliberament, a la calma després de la tempesta. La cançó s’ubica en aquell moment després d’una ruptura, en que la persona s’adona que ha guanyat més del que ha perdut. Una reivindicació de l’amor propi sense dramatisme ni lament ni ressentiment. Una culminació perfecte per un disc carregat d’amor i futur. 

Reincidentes ens presenta el 22è disc "Peligro!"

REINCIDENTES ho han tornat a fer! No deixa de causar sorpresa que després de la sortida al juny de 2024 de “Els fills del carrer”, disc que recopilava tots els seus singles digitals col·laboratius realitzats en els 4 darrers anys, amb pandèmia pel mig, en un format de vinil+cd, de sobte ens anunciïn la sortida del seu àlbum número 22 anomenat “Peligro!”.

Estem ja davant d'un àlbum de temes inèdits, compostos en dues fornades d'inspiració però amb tremenda solidesa tant musical com temàtica.

A la primera escolta estem davant d'un disc curt, però amb cançons una mica més llargues que les que els sevillans han solit anar component al llarg d'aquests 38 anys de local, estudis, carreteres i aeroports. Són vuit temes i una mena de reprise final que per si sol podria resumir la filosofia de tota la feina.

Sempre amb aquesta vocació tan seva de fotògrafs sense filtre d'una realitat canviant i últimament força perillosa per a l'assumpció dels valors que sempre ha defensat la banda, aquesta vegada s'atreveixen sense embuts a parlar d'ells mateixos, més del que han solit fer, sense arribar ni de bon tros a ser un disc que es pugui titllar d'intimista.

Parlen de les coses que els importen de debò. De quin tipus de futur social i polític ens pot esperar amb aquests nous corrents neoliberals i neofeixistes que a base de bulls, mentides i un ús obscè de les xarxes està arribant al cor de molta gent que en realitat sabem que és benintencionada.

Per descomptat parlen de Palestina, que corre un dels seus pitjors moments des de la seva invasió a meitat del segle passat, de la cultura i el seu paper a la nostra societat. Dels drets conquerits que ara alguns posen en qüestió, anomenant-ho “bonisme”, “dictadura del progre” i altres sandeces d'aquest calibre. Parlen d'ells mateixos com a banda madura que vol estar pujada als escenaris “fins que els doni el cos” perquè la música es va convertir literalment a LA SEVA VIDA.

Pel que fa al so el trobem més bigarrat, més variat, des del rock and roll més clàssic fins a sons de “nu metall” passant per la tradició més ramoniana o pinzellades grunge.

No sabem si estem davant del disc menys punk quant a estil però sí que ho és quant a actitud. So d'alta qualitat en tot cas aprofitant ja al màxim la incorporació de Chispes a la banda.

Molta solidesa i molta veterania són coses que fan olor aquí a la primera presa de contacte.

Realitzat per Adrián Ogando (Jujuy, Argentina) que ja hi ha treballat més vegades, amb l'ajuda de Carlos Marquez, vell amic de la banda.

Alfonso Espadero segueix gravant i mesclant i Jordi Gil masteritzant a Tempo Estudios y Estudios Sputnik respectivament.

ÍCARO, el primer disc de Dulzaro

Després d'oferir més de 200 concerts en menys de dos anys, Dulzaro finalment llança el seu esperat album debut. Reconegut com el nou renovador del folklore a Castella i Lleó, Dulzaro presenta el primer treball, un viatge a través dels ritmes tradicionals de la comunitat castellanolleonesa amb l'energia de la música electrònica. Amb aquest treball, el seu objectiu principal és donar a conèixer i posar en valor la riquesa del repertori de lletres, ritmes i melodies castellanes.

Al llarg de les 10 cançons que componen Ícar, Dulzaro ens transporta a un viatge que oscil·la entre peces electròniques ballables i d'altres de caràcter més fosc, sense perdre de vista els ritmes tradicionals de la regió com el corregut, la jota, les seguidilles i el charro. Cada composició reflecteix la cerca per mantenir viva l'essència del folklore castellanolleonès amb la seva pròpia visió artística.

L'àlbum compta amb col·laboracions de luxe, com la de David Ruiz, vocalista de La M.O.D.A., qui participa al corregut Vengo de Moler, una peça envoltant i èpica amb tints psicodèlics. També destaca la col·laboració amb Erik Urano, raper consolidat de Valladolid, a La Niña de la Arena, un raig electrònic-urbà acompanyat de dolçaines. A més, l'artista gallec Mondra aporta el seu particular estil a la divertida Un Labradorito, també s'inclou al disc la seva Jota de la Lluna, estrenada fa gairebé dos anys amb un impactant videoclip.

A Ícaro, Dulzaro demostra la seva capacitat per navegar entre diferents gèneres i registres, tots ells units per un mateix fil conductor: el folklore de la seva terra natal. L'àlbum, produït íntegrament per Dulzaro amb Pau Aymí, és una obra sense complexos, que busca posar en valor les arrels musicals de Castella i Lleó mentre les connecta amb la seva joventut i el seu present. Una proposta que connecta generacions de totes les edats, creant un pont únic entre el folklore tradicional i la visió personal de Dulzaro, permetent que la seva interpretació de les arrels de la seva terra voli lliure, com Ícaro.

'Només mor el que s’amaga' d'Adrià Pagès

'Només mor el que s’amaga' d'Adrià Pagès no és només un àlbum, és un crit, una declaració.

Les deu cançons que formen part de disc, són el testimoni d’un viatge íntim de descoberta i reconstrucció en temps de crisi, que ara Adrià Pagès ofereix al públic com un desafiament. Un impuls a viure plenament: a abraçar el silenci, enfrontar la realitat, fer-nos responsables de cada acció i contribuir a crear el món que anhelem. Lluny de la resignació i el cinisme, aquest disc és una resposta poètica i introspectiva a la greu situació ecològica, política i social que ens envolta.

Enèrgic, conscient i profundament reflexiu, 'Només mor el que s’amaga' porta la paraula fins al seu límit. Sovint, deixa que sigui la música, lliure de les imposicions del llenguatge, qui acabi de donar sentit a cada cançó. Un àlbum ple de significat, virtuosisme i honestedat, concebut per ser una experiència transformadora per a qui l’escolti, tal com ho ha estat per al seu creador.

Concert de presentació: 30 d'abril al Club P62 de Barcelona.

Dades tècniques:

Adrià Pagès: Composició, lletres, veus, guitarres, baixos, sintetitzadors i producció.

Gerard Morató: Teclats i sintetitzadors.

Judit Puig: Bateries.

Helena Alsina: Baixos.

Eduard González a 8bitestudi: Programacions, bateries, sintetitzadors, enregistrament, mescla i producció. Jan Valls: màstering.

Laia Nogueras: Fotografies.

Ferran Carreras i Oriol Turch: Videoclip i fotografies.

Judit Mengual: Maquetació.

Adrià Pagès (Barcelona, 1995) és un músic i creador polifacètic, incansable explorador de llenguatges sonors i artístics.

Guitarrista, compositor, cantant i escriptor, la seva trajectòria abraça des de l’òpera fins a la música electroacústica, passant per la cançó d’autor, la música sacra, la guitarra contemporània, el teatre musical i la creació poètico-musical. Tant sobre l’escenari com darrere les partitures, la seva obra es caracteritza per la recerca constant, la rigorositat i una marcada sensibilitat expressiva.

Graduat en Composició per l’ESMUC, des del 2018 acompanya la cantautora Lia Sampai, amb qui ha publicat tres àlbums d’arrel mediterrània ('La fada ignorant', 'Amagatalls de llum' i 'Un delta fràgil') i ha girat per Catalunya i Europa (Itàlia, França, Portugal i Hongria), rebent nombrosos reconeixements, com el Primer Premio del Festival Internacional Abril Para Vivir de Granada (2022).

Entre els seus projectes més destacats hi ha la composició de la música per 'Ciutat Dormitori' (Premio Max 2024 al Millor Espectacle de Carrer), els arranjaments corals per al llargmetratge d’animació 'Rock Bottom', la seva obra per a guitarra solista 'Dansa nº1' (Premiada al Certamen de Composició Miquel Llobet 2021) i la seva primera obra teatral, 'Teràpia', un thriller psicològic sobre masculinitats que s’estrena aquest mateix any.

Amb el seu primer àlbum en solitari, 'Només mor el que s’amaga', Adrià Pagès porta la seva visió artística a un nou nivell: una exploració virtuosa, eclèctica i minuciosa on escriptura, composició, execució i interpretació convergeixen per dur-lo als límits de la seva pròpia creativitat. Un treball que no només reflecteix el seu univers musical, sinó que desafia l’oient a endinsar-se en noves dimensions sonores i poètiques.