Xavier Carles adapta quinze nous temes de Léo Ferré, el gran poeta de la cançó.
El poeta, rapsode i cantant Xavier Carles publica "Germans humans", el seu setè treball discogràfic amb arranjaments i producció musical de Xavier Batllés. Quinze grans cançons que aprofundeixen en l’univers ferrerià, en el seu doble vessant de cançó poètica eròtica i de presa de consciència enfront dels abusos de tota mena de poder.
Un recull de cançons intenses i textos profunds que fan de contrapunt a aquesta societat centrada en l’entreteniment i l’espectacle i que busca només el plaer quotidià mitjançant un consum immediat i irreflexiu: “allò que fa pensar”, tanmateix, eixampla els marges emocionals i amplia el coneixement, i aquest treball apunta directament a sacsejar la reflexió profunda i les emocions.
Les cinquanta-quatre pàgines del llibret que acompanya el CD inclouen lletres de les cançons, crèdits i imatges. Les adaptacions dels textos al català respecten la mètrica i la rima dels textos originals, sense pèrdua del missatge original de cada cançó. Sensibilitat i elegància són els millors qualificatius que defineixen aquest nou recull de cançons adaptades del gran cantant monegasc.
Xavier Carles: La veu poètica de la cançó musicada en català.
Poeta, rapsode, lletrista i adaptador de textos, Xavier Carles és una de les veus més singulars i sensibles de la poesia musicada al nostre país. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat set treballs discogràfics, tots produïts pel músic i arranjador Xavier Batllés, en què fusiona amb mestria paraula i música.
Els seus projectes han comptat amb la col·laboració de més de seixanta músics i cantants de primera línia de l’escena catalana i internacional, entre els quals destaquen Toti Soler, Paco Ibáñez, Jaume Sisa, Carles Benavent, Javier Mas, Quico Pi de la Serra, Manel Joseph, Miquel Pujadó, Rusó Sala, Imma Ortiz, Laura Simó, David Pastor i Pau Figueres.
Apassionat coneixedor de la chanson francesa, Xavier Carles ha adaptat al català obres d’altres grans referents com Georges Brassens, Jacques Brel i Boris Vian. Algunes d’aquestes versions es poden sentir al disc 'Petita Festa' de Toti Soler i Gemma Humet, on també aporta la seva veu recitada.
El 2017 va rebre el segon premi a la Mostra Literària del Maresme pel poema "Desconeguda", que més endavant donaria títol a un dels seus discos.
La cançó que dona nom al primer volum d’adaptacions de Léo Ferré, "Jo et dono" (2022), ha estat escollida per la casa discogràfica francesa EPM per fer part d’una selecció de cançons d’homenatge al cantant, amb motiu del 30 aniversari de la seva mort.
Desprès l'èxit de Strange Rituals, el seu àlbum de debut de 2023, i una gira europea amb sales esgotades, el duo format per Patricia Narbón i Paul Ali es prepara per fer el salt amb un nou disc i la seva gira més ambiciosa.
ATZUR publicaran HUMBLE el 6 de febrer i el presenten en 20 dates distribuïdes entre Alemanya, Polònia, Àustria, República Txeca, Hongria, Portugal i Espanya, on actuaran a sis ciutats: a Barcelona el 5 de març, a Bilbao el 6, a València el 7, a Madrid el 12, a Sevilla el 13 ia Sevilla el 13; havent completat l´etapa d´Europa de l´Est, que va incloure sold-outs i una resposta excepcional per part del públic;
Fins ara ja han estat desvetllats quatre avenços, 'Now I'm Happy', 'Humble', 'a gentle kind of ruthlessness' i 'Chaos'.
Des d'un matx en una app de cites fins a concerts amb entrades exhaurides, el pop alternatiu d'ATZUR ha captivat el públic a tot Europa. Meitat espanyola, meitat austríac, el duet s'ha forjat una reputació gràcies a les seves catàrtiques actuacions en directe ia unes lletres que fan calada. Després de l'èxit del seu àlbum de debut, Strange Rituals, publicat el setembre del 2023, una brillant actuació al Primavera Sound pocs mesos abans i una posterior gira europea de sales en la qual van esgotar totes les entrades, el duo està llest per fer un important pas endavant. El 6 de febrer de 2026 llançaran el seu segon àlbum, HUMBLE, i el presentaran a la seva gira europea, més ambiciosa, amb ni més ni menys que sis actuacions al nostre país. La música d'ATZUR crea una connexió que va més enllà de l'escolta casual. Tot i que només en són dos sobre l'escenari, ofereixen experiències en viu extraordinàries, amb una presència imponent i un públic en creixement constant.
HUMBLE es mou entre la fluïdesa de gèneres musicals, passant pel pop alternatiu, l'electrònica, fins al reguetó i l'hyperpop èpic: un treball grandiós i acuradament produït, ple d'himnes per a cada etapa del viatge cap al respecte propi. Tot i que l'àlbum arribarà entrat l'any que ve, ha vingut desvetllant-se a poc a poc durant tot el 2025. Al gener van compartir 'Now I'm Happy', vibrant, cinemàtic, retratant un instant pur de felicitat, duri el que duri. Al juny van estrenar el seu tall homònim, 'Humble', un tema d'hyper-pop potent, escrit després de ser estafats pel que era el seu mànager, i que va sorgir quan la producció del nou àlbum ja estava acabada, com l'última peça del puzle. Al setembre 'a gentle kind of ruthlessness', tall amb què ATZUR volen que despertem, perquè “you've been raised to hate yourself / to fear everything and everyone” (t'han criat per odiar-te / per témer tot i tothom). I, ja a l'octubre, Chaos, un tema profundament personal i, alhora, universal, oferint un moment de vulnerabilitat compartida navegant els extrems emocionals de la vida.
La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya (SCCC), el projecte musical impulsat per la Fundació Metalquimia, presenta el seu nou espectacle: Mare Mundi. Un Tribut al Mar, que proposa una experiència multidisciplinària on la música es converteix en pont entre cultures, paisatges i emocions.
L’espectacle i disc ofereix un recorregut sonor que combina sensibilitat, força i innovació a través d’arranjaments que ressalten la riquesa sonora del país amb una mirada oberta al món. Amb Mare Mundi, la SCCC reafirma el seu compromís amb la creació de propostes que van més enllà del concert convencional, celebrant no només la música sinó també la capacitat de l’art de transformar i connectar.
La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya és un projecte únic que combina l’experiència i el coneixement dels mestres de la cobla La Principal de la Bisbal, amb la força i la il·lusió dels joves talents de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines.
La formació va néixer l’any 2008, impulsada per l’empresa gironina Metalquimia i per la Fundació Metalquimia, com a projecte musical innovador, amb l’objectiu de crear una orquestra simfònica catalana de gran format, que unís els instruments de corda i percussió d’una orquestra simfònica convencional i el personalíssim so dels instruments de vent de la cobla.
D’aquesta manera, es van fusionar els vents de La Principal de la Bisbal i la corda i percussió de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, el projecte pedagògic de Fundació Metalquimia, per crear finalment la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya. El projecte compta amb el suport de l’Ajuntament i de l’Auditori de Girona i amb la col·laboració de la discogràfica Música Global.
El passat 21 de novembre va sortir el primer EP del POL (va treure abans els seus últims senzills Tresor , Estrelles i Estrelles Remix amb el Khalil Meldins’ )
Ara fa un pas endavant amb el seu primer EP, 1840 km: un treball que retrata l’amor i la distància des d’una mirada urbana i contemporània. Cinc cançons en català que combinen sensibilitat, melodia i un so pop molt cuidat, on les guitarres i els sintetitzadors dibuixen paisatges nocturns de ciutat.
Amb 1840 km,POL consolida una proposta fresca i sincera que connecta amb una nova generació d’oients que busquen autenticitat. Un debut que confirma el seu potencial com una de les noves veus més prometedores del pop català actual.
La cantautora gironina Marta Pérez ha anat desplegant, al llarg dels últims anys, una carrera en solitari destil·lada a foc lent, al marge del grup Les Anxovetes, del qual és una de les cantants.
"Back & Forth", el seu primer LP publicat per Great Canyon Records, ha estat produït per Jordi Bastida (Sidonie, Alizzz, Els Pets, Rigoberta Bandini), qui també ha gravat guitarres elèctriques i acústiques al llarg de tot el disc.
Aquest disc és un exercici d’intimitat ampliada. Les cançons es despleguen com fulles a la llum. Els arranjaments respiren; hi ha moments de folk serè i altres en què el disc adopta tonalitats més àmplies, amb una sensibilitat que evoca les línies emocionals d’artistes del mateix pedigrí indie-folk, sense perdre en cap cas la seva personalitat pròpia.
"Back & Forth" és, segons l’autora, “una barreja de nostàlgia, melancolia i esperança; un compendi vital i imaginari que combina l’enyorança del passat amb la mirada posada en un futur lluminós.” Partint de vides imaginades —i amb algun que altre vincle amb la realitat—, Marta Pérez culmina així el seu nou treball, que consta de dues parts: les quatre primeres cançons de "Letters for June" —la suposada cara A del disc, mesclades per Joan Pons (El Petit de Cal Eril)— narren la vessant més nostàlgica de l’àlbum, mentre que els cinc temes que componen la segona part, "Letters from June", miren cap a l’esperança i la possibilitat d’emprendre nous camins.
A Marta Pérez hi ha la mateixa cura amb les paraules que trobem en les grans escriptores de la introspecció. Al seu univers hi ressonen la sensibilitat melòdica i lliure de Joni Mitchell, la profunditat luminosa de Louise Glück i una atenció minuciosa a les emocions i als elements naturals que recorden Sylvia Plath o Emily Dickinson, així com el recorregut interior i conscient de Virginia Woolf.
Et captivarà si gaudeixes de la música de Laura Veirs, Julia Jacklin, Big Thief, Florist o Laura Marling.
"Figues d’un altre paner" el nou disc de Pol Cruells, recull cançons escrites sota el denominador comú d’allò que es podria considerar el continent mediterrani; les inquietuds d’un cantautor que s’acompanya del baix elèctric, i que es fixa en l’herència humana i cultural que l’agermana amb les ribes del Magreb, Turquia, Grècia, Itàlia, l’Alger…
A nivell estètic recupera la sonoritat mediterrània per la qual se’l coneix d’anteriors treballs, però segueix apostant per fusionar-la amb l’ús de samples i ritmes electrònics. Buscant aquest equilibri, el disc ha comptat amb la col·laboració de vocalistes i músics vinculats al folk mediterrani; unes col·laboracions que han condimentant les cançons amb instruments propis de la nostra tradició com la mandolina, el bouzuki, l’acordió, la guitarra clàssica… i amb veus molt personals de la cançó mediterrània.
L’univers musical de Pol Cruells aconsegueix fusionar la cançó mediterrània i l’electrònica d’autor; artista inclassificable, les seves cançons són, ben bé, figues d’un altre paner.
A nivell líric, el disc compta amb les col·laboracions de Rusó Sala, Clàudia Cabero, Lia Sampai, Sandra Bautista i Clara Bosch, vocalistes molt personals de la cançó mediterrània a casa nostra, aportant una nova dimensió al missatge de cada composició.
En el pla tímbric, el baix elèctric segueix en primer terme, una aposta singular de Pol Cruells per acompanyar-se amb el baix fent acords. Com a nucli rítmic hi trobem les guitarres i teclats d’Albert Carbonell (amb qui col·labora des de fa anys), i les programacions, samples i ritmes electrònics d’Eduard G. Soto (responsable de 8 Bits Estudi, de Sabadell).
La resta d’ingredients sonors que es perceben immediatament són les contribucions musicals de Xavi Castanys (Flowk) a la mandolina, Carles Belda a l’acordió diatònic, Muchacho Serviole (La Troba Kung Fu) a la guitarra, i del guitarrista sard Carlo Doneddu a la guitarra clàssica i el guitarró; un reguitzell de notes del mestissatge i la multiculturalitat mediterrània que respira el disc.
"Figues d'un altre paner", cançó a cançó.
El fil conductor del disc recorre el vastíssim concepte de civilització mediterrània: des de la permeabilitat entre les llengües, la seva inherent multiculturalitat, el folklore comú (tradicions, mitologia, llegendes), fins i tot les qüestions socials derivades de moviments migratoris o esdeveniments històrics comuns.
"Salmaia", amb Rusó Sala. Salmaia és un adjectiu que s’usa per descriure l’aigua que és dolça i salada alhora, pròpia dels terrenys humits vora la mar com ara deltes o albuferes, i que bé pot servir per definir un sentiment d’amor-odi vers una mateixa cosa.
"Inxal·lah", amb Clara Bosch. Un cant a l’esperança que manté una família per tornar a la seva llar després de ser-ne desplaçats; un missatge universal en la veu de qui és obligat a deixar casa seva.
"El vell llantioner", amb Lia Sampai i la guitarra de Carlo Doneddu. Llantioners és com en diuen als faroners, amb el català antic de l’Alguer, a Sardenya, els qui encenien els fars amb una llàntia d’oli; una feina antiga lligada a la temàtica ancestral de la solitud.
"La flama", amb Sandra Bautista. Cantada en català i en italià, l’idioma amb el què probablement compartim més coincidència de tota la mediterrània, reivindica el missatge universal de viure el moment i no deixar morir mai la flama.
"Veri veri vou", amb Clàudia Cabero. Veri vou és com se sol denominar les cançons de bressol a les illes de Mallorca, Menorca i les Pitiüsses, i és el que deuen cantar els mariners que segueixen navegant mentre somnien, i que hem batejat com a “il·lusionautes”.
"Fer-ho fàcil", amb Muchacho Serviole. Un tema amb aires de rumba catalana, gènere multicultural i nostrat per excel·lència, que reivindica una manera de fer pròpia dels pobles nòmades: no complicar-se.
"To de re per a mandolina i clarinet", de Xavier Batllés, amb Xavi Castanys i Carles Belda. Publicada al disc "Salsa Catalana", de l’Orquestra Mirasol, es tracta de l’himne instrumental més reconeixible de l’Ona Laietana. Una versió per a mandolina i diatònic que no podia faltar en aquest exercici que busca explicar qui som, entenent d’on venim.
Concerts de presentació del nou disc:
13 de desembre, Acadèmia de Belles Arts, Sabadell.
21 de desembre al Tarambana de Cardedeu (Off del cicle Tastautors).
16 de gener, Festival Empremtes New Fizz, Barcelona.
Pol Cruells
El baixista de Sabadell ha publicat sis discs de llarga durada. Inicia la seva discografia amb "Passeu, passeu…" i segueix amb "Casa i vent" on es fa evident un tarannà mediterrani que consolida a "Astronauta de terrat", el seu treball més folk. Amb "Fanzín" inicia un gir cap a un pop madur que enllaça amb "Planeta Miret", més experimental i electrònic. A "Figues d’un altre paner" assoleix un equilibri entre la cançó mediterrània i l’electrònica d’autor.
Pol Cruells compagina la seva trajectòria en solitari amb la faceta de baixista als discs i gires d’Els Amics de les Arts. Entre d’altres formacions, també ha col·laborat de forma esporàdica amb artistes com Caïm Riba, Joana Serrat o Joan Dausà.
Crèdits tècnics:
Pol Cruells: lletra, música, baix i veu.
Albert Carbonell: sintetitzadors i guitarres.
Eduard G. Soto: ritmes, programacions, mescles i màstering.
Enregistrat a 8 Bits Estudi (sabadell).
Portada i il·lustracions: dibuixos originals de Dolors Ballester a Formentera.
El compositor aragonès Rubén Nasville va treure «Oxígeno» el pasast 21 de novembre, el seu debut en solitari de rock melòdic i èpica regeneració vital. El disc, ja a la venda en format vinil a través del web oficial de l'artista, va ser produït per David Santisteban i compta amb vuit talls —incloent-hi la col·laboració de Litus a «Huracán»— que tracen un recorregut des de la foscor cap a l'esperança. L'energia del disc queda encapsulada al videoclip de Fotos a contrallum, protagonitzat per l'actor Pepe Lorente (Goya 2024), fent d'aquesta una glopada d'aire fresc imprescindible a la música d'autor nacional.
S'ha acabat el silenci. El compositor Rubén Nasville, originari de Saragossa, trenca la seva pròpia pausa discogràfica per lliurar el seu àlbum debut en solitari, titulat Oxigen. Aquest treball, que es llança oficialment el 21 de novembre que ve, no és un mer conjunt de cançons: és la crònica sonora d'una regeneració vital. Editat en vinil, el disc estarà disponible per a la venda a través del web oficial de l'artista.
«Oxígeno» s'assenta fermament a les estructures del rock melòdic d'ampli espectre, sabent beure de l'èpica robusta de Dire Straits i del soul més profund de figures essencials com Ray Charles o Nina Simone, tot plegat creuat per l'energia contemporània de Kings of Leon. El discurs nacional es mira en l'honestedat de Leiva, la força sense complexos de M Clan i la fondària lírica de Quique González. La veritable medul·la del disc rau en el seu propòsit curatiu, tal com confessa Nasville: «Aquestes cançons em van salvar. Ara vull que insuflin vida amb els altres». Produït per David Santisteban i barrejat i masteritzat per Luis del Toro, l'àlbum és la suma d'aquest recorregut artístic i personal, un manifest que la música, com l'aire, és un element vital.
Els vuit talls que componen «Oxígeno» tracen un viatge de superació i redescobriment que arrenca a l'ombra de la por i el dubte per anar desgranant, paràgraf a paràgraf, l'arribada de la calma, l'amor i una esperança renovada. El tema Fotos a contrallum destaca per englobar de manera singular l'energia global del disc i per ser el primer senzill en format videoclip, que compta a més amb la participació de l'actor Pepe Lorente, recent guanyador d'un Premi Goya, fet que subratlla l'ambició artística del projecte.
Dins aquest recorregut sonor destaca de manera singular el vuitè tall, «Huracán», que compta amb la participació vocal de Litus. Aquesta col·laboració és un torrent denergia que narra la intensitat duna trobada que redefineix el temps i cura les ferides a través de la connexió emocional, utilitzant un llenguatge directe i envoltant. La lletra evoca imatges d'escapisme compartit —«Ens amaguem sota el mar de Platja Sant Sebastià»— i la certesa que l'enllaç actua com un catalitzador de llum: «Sento com a flotació, el cor se m'accelera / propulsant-me fins al centre de l'huracà».
La col·lecció es completa amb temes com «Finisterre», última bestreta de l'àlbum abans de la seva publicació, que funciona com la poderosa metàfora de sanació que brolla allà on la terra es rendeix al mar, un rock amb gust de veritat que parla del retorn a allò essencial: «Atardece en el punto final».
Gravat a Estudio Uno i Estudio Le Goliat a Madrid, l'art del vinil ha anat a càrrec de Rubén Chumillas, amb la fotografia signada per Silvia Peña.
El disc «Oxígeno» es presenta, per tant, com el ressorgir èpic d'un músic de Saragossa que ha sabut canalitzar l'adversitat en un cabal de rock honest i sanador, una glopada d'aire fresc imprescindible a l'escena de la música d'autor.
