Entrevista a Mariona Roca

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Doncs vaig començar fent piano a la Torre Balada, l’escola de música de Castellar. Era molt petita i no m’ho plantejava com res seriós, sinó més aviat com una manera de passar el temps. Quan vaig entrar a l’institut ho vaig deixar per falta de temps i a segon de batxillerat em van tornar a venir cuquetes i vaig decidir canviar el piano pel cant, que és una cosa que sempre m’havia agradat però mai m’havia passat pel cap d’estudiar.
Sóc molt tímida, i fins no fa gaire no he estat capaç de plantejar-me la música com una cosa externa a mi. Durant molts anys, la idea d’haver de cantar davant de la gent m’ha horroritzat, però ara que ja fa un temps que he fet el canvi de xip sóc molt més feliç.
Realment, haver-me empès a estudiar música és una de les coses que mai podré agraïr prou als meus pares.

2. Com es crear el projecte “Mariona Roca i Joan Calsina”  i com ha evolucionat? 
El projecte va sorgir sense adonar-nos-en. Jo portava uns quants anys en un grup de música tradicional de Sabadell i buscàvem un guitarra. I va arribar el Joan. Al cap d’un temps, per qüestions personals de cadascú, el grup es va anar disolent i cada cop erem menys. Fins que va arribar un moment que érem nosaltres dos i sense adonar-nos, vam anar seguint amb el grup de música tradicional però portant el repertori cap al nostre terreny (en aquell moment ja més folk que tradicional).
Al cap d’un temps, de cop un dia vam adonar-nos que teniem un repertori prou treballat per començar-lo a rodar, i llavors ens vam plantejar que potser si que era un projecte que tenia prou personalitat pròpia com per anar-li donant la forma que voliem.
La nostra idea des de l’inici és fer el que ens vingui de gust. Per això el nostre repertori és tant variat. I que així segueixi!

3. Quins mitjans has tingut per promocionar projecte? Qui us ha ajudat?
De mitjans n’hem tingut més aviat pocs. Guanyar el concurs de cantautors de Tàrrega ens va donar força i confiança per tirar el projecte endavant, i arrel d’aquell moment hem pogut fer uns quants concerts arreu de Catalunya. L’altre dia ho contàvem i en portem vora trenta en poc més d’un any...
Tot això ens ha ajudat a créixer també en l’aspecte extramusical: aprendre com gestinar-nos, com promocionar-nos, a trobar i negociar bolos, fer contactes... coneixer altres músics que estàn en situacions semblants a nosaltres també ens ha ajudat molt. I vulguis que no, això t’ajuda a veure les coses amb perspectiva i a intuïr per on és millor encarar cada moment.
I sobretot hem tirat molt de gent que coneixem i que ens han volgut donar un cop de mà fent-nos entrevistes en ràdios, diaris, promocionant-nos per internet, gravant-nos vídeos, audios... la veritat és que sense aquestes ajudes estariem perdudíssims.

4. Tens pensat gravar disc del projecte?
Ho tenim pensat però un disc ja és una cosa més seriosa i s’ha de fer amb molt de compte, delicadesa, carinyo i sobretot molt de temps. I diners, clar, això és un detall important quan no tens la sort de tenir una discogràfica darrere que aposti per tu.
En principi si, tindrem disc. Però no podem dir quan. Estem treballant en repertori nou i anem fent sobre la marxa.
El que si que hem fet recentment és gravar una maqueta als estudis Eslàstica de Tàrrega. Estem encara arreglant els audios amb el Marcel, el tècnic, i esperem properament poder-la publicar al nostre web perquè tothom se la pugui descarregar i escoltar gratuïtament.

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Ui, això sona molt gros. La veritat és que, pel que hem anat veient durant aquest temps, és un món molt  tancat, on has de picar molta pedra i sobretot has de tenir contactes i saber-te vendre per poder-hi entrar.
També és cert que a mesura que ha anat passant el temps, les condicions amb que hem tocat han millorat molt, i nosaltres també veiem la feina que fem amb una mica més de respecte. Però anem obrint camí poc a poc i no sabem què ens trobarem. Potser això també és la clau, no ho sé... saps aquella frase de “com que no sabia que era impossible ho va aconseguir”? doncs això.
La veritat és que ens creiem molt el que fem i hi posem molta il•lusió!

6. Com definiries la teva música?
La música que fem amb el Joan és la que ens fa vibrar en cada moment. Ara vibrem més amb la música tradicional (ens hem tornat una mica addictes als fados), però també vibrem amb una bossanova o amb folk americà. També ens agrada la poesia i intentem banyar-ho tot amb textos que ens arribin i que ens facin sentir coses per poder-les transmetre amb sinceritat.
Això de les etiquetes és complicat... folk d’autor? Potser ho podriem definir així... però no us ho prengueu gaire seriosament

7. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 
Doncs amb una mica de calma. Portem més d’un any anant amunt i avall amb concerts gairebé cada cap de setmana i ara comencem una parada per refer el repertori i fer coses noves. Hem disfrutat molt però estem una mica cansats.
A banda del repertori, també ens vé molt de gust de crear una mica de material. Tenim pensat de gravar alguna cançó seriosament (fora de cap disc), fer videos, refer la pàgina web... ara ens toca començar a treballar una mica en tot el que no és la posada en escena per poder seguir venent el nostre projecte i fer-lo evolucionar. No ens volem estancar.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Com a músic, els concerts a casa sempre són molt agraïts... personalment, el que vam fer a Cal Gorina el juny passat em va emocionar molt. És una casa preciosa de Castellar amb un jardí brutal on havia anat molt quan era petita i en guardo molts records. Els meus avis sempre han viscut al pis de dalt d’aquesta casa i per això li tinc especial carinyo. A més la gent estava molt receptiva. Va ser un luxe poder-hi tocar.
A banda d’aquestes qüestions més sentimentals, a l’ateneu de Tàrrega vam disfrutar com nens. Tocàvem amb un bon equip i tothom estava per nosaltres. Era el cicle de concerts “amb veu de dona”, i vam compartir cartell amb Bikimel i amb Maria Coma.
I com a espectadora últimament he disfrutat molt anant a veure músics de petit format. La proposta de Tisana em va encantar perquè vaig reviure un estil de música que feia temps que pensava que ja no m’interessava. Les lletres i la veu de l’Oriol Barri també em van encantar. Al nostre país hi ha gent molt bona per descobrir!
Evidentment també he gaudit molt amb els meus referents. Se’m va fer molt curt el concert de la Sílvia Perez a l’Escala l’any passat. I vaig flipar amb l’Orlando de la Névoa. Brutals tots. Que bonica que és la música...

9. Quines són les teves influencies musicals? 
Vaig descobrir la música de petita amb els Beatles. Em vaig passar la adolescència escoltant rock català. Després se’m va obrir un món amb la música tradicional: la catalana, la irlandesa, la gallega, la grega, la hebrea, el flamenc, la portuguesa...
Amb Joan Baez, Judy Collins i Joni Mitchell vaig descobrir el folk americà i amb la Maria del Mar Bonet, el Lluís Llach, i la Marina Rossell el català. La cançó francesa de Moustaki o Brassens és brutal. Les veus de Lídia Pujol, Névoa i Sílvia Pérez m’enganxen. I m’agraden molt les havaneres.
Últimament estic molt enganxada als fados: Mariza, Carminho, Amalia Rodriguez, Dulce Pontes, Cristina Branco... i cantant amb el Pax, un cor de cambra de Sabadell, també he descobert un repertori de música sacra que m’ha fet emocionar moltíssim.
Inconscientment suposo que hi ha una mica de tot això en la meva manera de cantar. I com que em queda molt de camí per aprendre i em fa molta il•lusió fer-lo, espero que d’aquí uns anys pugui haver anat incorporant més coses noves per fer la meva veu més Mariona que mai.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
La proposta de la Carminho m’ha emocionat moltíssim. És una jove fadista portuguesa amb una veu espectacular i una sensibilitat que fa caure de cul. Molt molt molt recomanable.
I aquí també hi ha gent molt bona. M’agrada molt l’estil i la veu de la Gemma Humet, i la combinació de la seva veu amb les guitarres de Toti Soler, Pau Figueras o Toni Xuclà.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?
En general m’agraden molt els llocs petits, on el públic és molt proper. Però poder tocar en escenaris com el Palau de la Música, per exemple, ha de ser una gran experiència.

12. Que aconsellaries a un grup emergent?
No sóc ningú per donar consells, però els hi diria que el futur és molt incert i que gaudeixin de tot el camí que estàn recorrent, els porti on els porti. Que no abaixin la guardia i que siguin constants i que tinguin molta paciència. Però sobretot que gaudeixin del que fan i que s’ho creguin i ho sentin, perquè al final és el que dóna qualitat a la música i sentit al projecte.

13. Què és el que us  apassiona de la música?
La veritat és que no ho sé, és una cosa molt irracional que enganxa i no et deixa mai.
Cada situació va amb una música i cada cançó et porta a un moment concret. No us ha passat mai que en un funeral ha sonat una cançó, i des d’aleshores, cada vegada que la sents et posa la pell de gallina recordant aquella persona que estimaves i que ja no hi és? La música és màgica, i arrossega moltes coses que nosaltres com a éssers racionals no sóm capaços de transmetre per nosaltres mateixos.
La millor sensació del món és quan cantes una cançó i ets capaç de ficar-t’hi de plè, desconnectant de tot allò que t’envolta deixant de ser tu i centrant-te només en la música i en tot allò que et diu i et fa sentir. És cansat perquè és un exercici de concentració brutal i un cop has acabat, has descarregat tanta adrenalina que estàs com si t’haguéssin apallissat. Però et sents feliç...