Bruts esun grup de Hostalric-Vidreres-Barcelona format Àngel Arias, Oriol Francisco, Joan Vergés, que fan Blues Explosion
1.Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Es pot dir que tots tres, de ben petits, ja ens varem “interessar” per la música, per escoltar-la i disfrutar-la, segurament per exposició per part d’amics, germans, tiets… i entre els 8 i els 14 anys, cadascú de nosaltres ja feia els seus “primers pinets” amb un instrument, però per diferents camins, ja sigui investigant en solitari, amb un grup d’amics, o en una escola de música.
2. Com es crear el projecte “Bruts”? De on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte neix d’una “il·luminació reveladora” per part d’en Joan i sense masses explicacions, l’àngel i jo ens hi apuntem sense dubtar-hi ni un segon… LITERALMENT.
Bruts som l’Àngel Arias, en Joan Vergés i l’Oriol Francisco. Venim d’universos molt diversos, com la cançó d’autor i el rock, el soul l’ska i el reggae, o el pop electrònic i el Funk (per citar alguns exemples), però el punt en comú entre nosaltres tres és la passió per la música d’arrel negre. I sota aquesta premisa neix i evoluciona el grup, amb l’esquema del Blues com a esquelet per fer les cançons i a partir d’aquí, la intenció d’experimentar per totes les branques possibles que té el blues, com a “pare de tota la música moderna”.
El nom és heredat del gos d’en Joan, en BRUT, i ens hi sentim la mar de còmodes ja que ens identifiquem amb la majoria d’accepcions.
3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per promocionau-se?
Principalment les xarxes socials, tot i que la nostre eina de promoció preferida és el directe.
4. Teniu pensat gravar disc?
Si i tenim cançons per triar i remenar, perquè ja fa temps que estem composant. Fa qüestió de mesos vam fer la nostra primera reunió amb el nostre estimat Miqui Puig per presentar-li el projecte i des del minut zero es va voler involucrar. A partir del desembre començarem a treballar colze a colze amb la producció d’aquest i esperem que de cares a l’any que ve ja el tinguem gravat.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Diria que com la majoria de gent que estima la música i s’hi dedica x pura passió, sense està sotmesos a tendències passatgeres.
6. Com definiríeu la vostra música?
Partim de l’estructura bàsica del blues, els “tres acords” i/o un “Riff de pentatònica”, i a partir d’aquí ho desenvolupem cap als diferents “subgèneres” del blues, que van en la majoria dels casos, des del rock&roll més clàssic fins al funk o el boogaloo, passant de puntetes pel punk/rock i fins i tot alguna balada. Les lletres volen ser de contingut social, des del dia a dia, fins a la protesta, amb temes tant actuals com “històrics”, això si, sempre amb un punt de surrealisme i humor.
Blues Brut.
7. Com us plantegeu es propers concerts? On us podrem veure?
Els concerts ens els plantegem sempre de la mateixa manera. AIXAFAR’HO TOT.
Ens podreu veure a:
L’Alternativa de la Bisbal el 27 de novembre
Festival Folkyou de Vidreres el 4 de Desembre
Bruixes i Maduixes a Olot el 5 de Desembre
La Cate a Figueres el 12 de Desembre
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Joan: Com a músic en tinc molts de millors concerts, ja he tingut la sort d’haver viatjat molt amb The Pepper Pots. Recordo el concert que varem fer a la Sala Plan B de Moscou (Rússia) com un dels que més m’ha marcat.Com a espectador també en tinc varis... Però amb el que em quedo ara fa dos estius quan vaig anar al Festival Jazz a Vienne (França) a veure Daptone Super Soul Revue, on hi tocaven Sharon Shones & The Dap-Kings, Charles Bradley & The Expressions, Saun & Starr...
Àngel: Com a músic: Va ser el 26 de gener 2012, quan vaig presentar el meu disc, de cançó d'autor, en solitari al teatre del poble, era ple de gom a gom, jugant a casa es clar i vaig sentir quelcom inexplicable... Felicitat amb una gran dosis d'adrenalina i nerviosisme.Com a espectador: Uf, és molt difícil. Recordo que em vaig emocionar, inclús plorava, en un concert a la sala Luz de Gas de Barcelona de la cant i guitarrista: Bonnie Raitt. La seva veu, la seva música va transportar-me amb una màgia que no oblidaré mai.
Oriol: Com a músic va ser al primer festival que vaig tocar amb Mendetz, el Summercase de 2006 i com a espectador, la primera vegada que vaig veure els meus dos grups preferits, Jamiroquai i Rage Against The Machine.
Bruts: El millor concert és sempre el proper concert.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Joan: Sóc un amant de la música negra en general. Últimament bec més de la vessant Soul i Funk més primerenc. Artistes com The Chairmen of The Board, The Impressions, Syl Johnson, Marvin Gaye...
Àngel: Són moltes i variades, passant per molts estils: The Allman Brothers, Gary Moore, Leonard Cohen, Joan Báez, Javier Krahe, Rory Gallagher, hendrix, Paco de Lucia, Pablo Milanés, Pedro Guerra, Glen Hansard, Luis Eduardo Aute, Victor Jara, Deep Purple, Led Zepellin, Demian Rice... M'en deixo un munt!
Oriol: Com he dit abans, els meus dos grups preferits son Jamiroquai i Rage Against The Machine, que ja no tenen massa o res a veure entre ells. La resta és igualment variada, però per citar ne uns quants: Queen, AC-DC, Metallica, The Jon Spencer Blues Explosion, New york Ska Jazz Ensemble, Karate, Daft Punk, Fugazi, Pantera, La Fundació Tony Manero, Dire Straits, Michale Jackson, Mine!…
Bruts: Tot l’anteriorment citat.
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Joan: Myles Sanko o els americans Saint James & The Broken Bones, però no sé fins a quin punt els podem tractar d’emergents
Àngel: Bé, no són emergents però... Vintage trouble, The London Souls...
Oriol: Murdoc, grup per poc temps desconegut.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
Joan: Posats a demanar... Apollo Theater de Nova York.
Àngel: On? ... On m'escoltin. Malauradament a vegades es perd el saber escoltar. Un lloc? A woostoock, jejej!
Oriol: M’hagués agradat especialement tocar amb Bruts al Pop Arb i no deixar res dempeus, però a falta d’això, un BAM o un MMVV em semblarien perfectes.
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que ho disfruti al màxim, que en la recerca d’una identitat pròpia visqui intensament cada moment i no es deixi influir per cap tendència aparentment imperant, que rebutgi al màxim la impostura i que busqui absolutament sempre la diversió. I per descomptat, QUE PIQUI MOLTA PEDRA.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Joan: La música per a mi és com una necessitat fisiològica més, igual que respirar, dormir o menjar...
El que més m’apassiona és el que et pot arribar a fer sentir. Com et pot canviar d’humor, o recordar-te una situació o un moment concret de la teva vida. La música és el que dona sentit a la meva vida!
Àngel: La música és vida. El món no existiria sense música. Tot ell és música constant. Un meravellós cicle continu de sons increïbles. La música és capaç de fer-te remoure emocions que creies que no tenies. És capaç de fer-te plorar de felicitat i riure de tristesa . Per mi, és una llengua universal. L'arbre que permet que respiri! Ups... perdoneu el caire filosòfic de la resposta.
Oriol: Que transmet, mou i commou, tant a qui la fa/interpreta, com a qui l’escolta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario