Entrevistem als Tancat per Defunció

1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació? El meu pare em va regalar una guitarra i jo vaig anar aprenent de forma autodidacta. Vaig tocar en diverses formacions de Sabadell fins que vaig marxar de la ciutat en plan beatnik. Això em va permetre tocar en formacions estrangeres com la Gavin Mcdonald Band (com a baixista), banda d’un músic escocès afincat a Cadaqués. Al 1979 vaig conèixer Dalí i vaig tocar a casa seva. També vaig girar amb la guitarrista i cantant de Nova York, Dafna Naphtali, que vaig conèixer al Marroc. En tornar a Sabadell se’m va ficar al cap guanyar-me la vida amb la música, i ho vaig aconseguir en algunes temporades.

2. Com es crear el projecte “Tancat Per Defunció”? Com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tancat Per Defunció va néixer l'any 1986 a partir d'unes jam-sessions rockeres que es feien a la sala Piano Jazz de Sabadell (el local estava al costat de l'antiga funerària, la qual cosa fou un suggeriment per batejar el grup). D’aquesta manera el naixement del grup és una mica atípic, ja que no van passar per la típica trajectòria d’assaig abans de sortir al públic. Vam néixer directament en directe. Jaume Papell portava els temes, sovint versions i els músics improvisaven sobre les estructures. Poc a poc va anar introduint temes propis i així van anant fent un repertori.

L’evolució del grup és molt estranya, vam aconseguir guanyar diversos concursos per fer disc i videoclip i vam estar a la cresta del rock català el 90,91, 92 i 93. Després vam tenir problemes amb discográfica i vam estar 3 anys sense treure res. Erem un dels grups amb més projecció, a part dels del Palau Sant Jordi (fins i tot vam tocar a Nova york el 92), però vam tenir, diguéssim, mala sort. La historia posterior dels mitjans etc ha sigut molt injusta amb nosaltres.

3. Com valoreu la vostra participació al 1er Festival Xocolata Express de Sabadell? Ha sigut positiva, crec que ha estat molt ben organitzat i m’he sentit ben tractat per la organització. Llàstima de la falta de pressupost. L’ajuntament ja fa temps que margina els músics de Sabadell que no són Sinfònica o Amics de l’opera. Tot plegat m’ha recordat una mica la Mostra que es feia als 80, la separació dels idiomes, la falta de interès dels grups per altres grups, la divisió ente els d’expressió castellana (autèntics rockeros que militen a primera divisió) envers els d’expressió catalana (rockeros de 2a divisió regional) Per fer un estudi sociològic...

4. Quins mitjans i col.laboradors heu tingut per gravar els discs i promocionau-se? Verkami, les xarxes socials (Facebook) , alguna radio, de teles només Puntavui i poca cosa més. Gairebé no em tingut promoció.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Bastant marginats. Fem una música que no és la que escolten els joves ara segurament, i que no és tant comercial. A part d’això , alguns mitjans , com Enderoc, han tret la notícia de la nostra resurrecció, però ens han tractat com un grup menor, amb un article breu on titula un dels nostres èxits “Amor d’estiu”, com a “la Mort de l’Estiu”. En canvi grups nous que acaben de sortir i encara no han vengut gaire, els hi fan 4 pagines en color...

6. Com definiríeu la teva música? Fem un rock amb accent norteamericà, de vegades amb tocs folkies o country. Alguns cops ens acostem al hard-rock o a la psicodèlia. La lletra, i la manera de cantar-la és molt important. També la improvització. Intentem que els temes sonin frescos, sense sobre-producció.

7. Com us plantegeu els propers concerts i quins i on són? De moment no tenim res, però el plantejament és que el músic sempre ha de cobrar un mínim per la seva feina, no som car, però el panorama de sales petites no és molt gran.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? Cada concert és diferent i intentem fer-los tots amb molt de feeling, hi hagi molta gent o poca. Com a espectador, Zappa al 78, Rory Gallagher tambe al 78, Neil Young al 84 a Birmingham.

9. Quines són les vostres influencies musicals? Moltes, però en la meva manera de cantar i composar Neil Young, Dylan, Bowie i Reed. També Wilco dels més recents. L’Enric també posaria Beatles, Jayhawks, Stones de vegades...

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent? Midlake, Nadia Reid, Bill Callahan, Laura Marling, Arcade Fire, Glen Hansard, Father John Misty

11. Un lloc on us agradaria tocar? Qualsevol lloc que tingui bon so.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical? Que treballi sense expectatives (no expectations, no frustrations) i amb mentalitat de llarg recorregut.

13. Què és el que us apassiona de la música? La música m’abstreu de tot, i m’ha salvat de moltes situacions. Tal com sento la música i lo que em cura o em fa treure els mals rotllos de dins, no crec que agafi cap depre.