Grups del Festival Xocolata Express: Tancat x Defunció i Salvaje Montoya

LMALF repassa les bandes del proper festival Xocolata Express que tindrà lloc el 18 i 10 de desembre a Ca L'Estruch de Sabadell, us hi esperem, LMALF i serà present

TANCAT PER DEFUNCIÓ: 

Els Tancat van ser un dels grups punters a finals dels 80, principis dels 90, just quan va haver-hi l’esclat del rock català. Durant uns 4 anys, van tocar per tota Catalunya i les Balears i van aconseguir un èxit considerable fins el 1993, any que la seva companyia els va frenar. El grup és encara en actiu, tot i que normalment, al no tenir manàger es mou només per la zona del Vallès i no apareix en els circuits “oficials”

Els components originals eren Jaume Papell, Enric Romà, David Torras i Pere Llobet.

L'any 1989 van guanyar el concurs pop-rock de Vic i van enregistrar el que va ser el seu primer disc, Sense Retorn (1990) amb producció de Pep Sala. Tot i ser un disc que va ser gravat en tres dies, van assolir quatre èxits considerables amb les cançons "Com vols que t'ho digui" (amb la qual van guanyar un concurs de televisió i la possibilitat de fer-ne un videoclip molt conegut), "Absència", "Ves-te'n" i "Somnis sense retorn".

El 1990 Tancat Per Defunció va fer 80 actuacions arreu del Principat de Catalunya, Mallorca i Madrid (on van cantar en català a la coneguda sala Universal)

L'any següent, el 1991, s’incorpora a la banda Carles Argelaguet i publiquen "Llença-t'hi", produït 

per Toni Carmona (guitarrista de l'Orquesta Mondragón i Joaquín Sabina). Aquest nou àlbum els 

impulsa més alt que mai amb èxits com "Amor d'Estiu" (+ videoclip), "Llença-t'hi", "Coses 

que passen" i "Lluny dels records" fent més de 70 actuacions. A l’any 92 fan 53 actuacions a 

Catalunya i dues a Mallorca.

A més són seleccionats per la SGAE per tocar al Music Seminar de Nova York, essent el primer grup de parla catalana que hi toca. L'any 1993 i també el 94 i 95, la seva discogràfica, Picap,  decideix de manera absurda no publicar cap disc del grup, tot i que havia renovat el seu contracte per 3 anys i reconeixent que trobava els nous temes del grup de molta qualitat. És així que el tercer disc, "Bevent silenci" trigarà tres anys a sortir i el grup ja no assolirà els nivells de popularitat que havia tingut després d’aquests 3 anys de silenci forçat. El grup, però, incorpora en aquest disc i la gira que seguirà, dos grans guitarristes: Oscar Mieza i Marc Grasas (que després serà fitxat pels Pets) Aquest disc va ser molt ben rebut a l'emissora de ràdio RAC 105 -en van punxar fins a 7 cançons diferents- però va tenir una promoció mínima per part de la nova discogràfica AZ Records. Alguns temes destacables Per Solitaris, Planeta gris, Lloc petit o No Esperarem. 

És en aquesta època que en Jaume Papell, comença a escriure al diari El Nou 9 denunciant molts dels 

vicis que malmeten el món musical a Catalunya. Arran d'alguns d'aquests articles, en Jaume i el seu grup seran silenciats en alguns mitjans

L'any 2002 tornar a reunir-se per gravar un nou disc. S’incorporen a la banda Tòfol Martínez a la guitarra i Xavi González als teclats. El disc és autoproduït pel grup. Però Tancat Per Defunció no va editar el seu quart disc "Temps De dubtes" al no trobar garanties de promoció. 

Papell va decidir posar-lo a la cava esperant potser millors temps. Per aquest motiu aquest disc és encara inèdit.

Ara estem en una més de les diverses resurreccions del grup que esta tenint molt bona receptivitat, sobretot en el directes.

COMPONENTS

Els Tancat sempre han estat un grup de músics que han anat canviant, al voltant del lletrista i compositor dels temes Jaume Papell. Hi ha hagut doncs un grup fixe que no ha variat al llarg dels tres, ara quatre discs que han gravat. El nucli de Tancat són Jaume Papell (veu, harmònica i guitarres), Enric Romà (baix i veus) i David Torras (bateria)

Pel grup hi ha passat molts músics, sent el grup com una mena d’escola on hi han crescut guitarristes de la talla de Marc Grasas (després component dels Bars, Bonito Hermano i els Pets), Oscar Mieza (actualment prestigiós guitarrista d’estudi), Carles Argelaguet ( Barroc i Bohem), Pere Llobet i Tòful Martínez (guitarrista de blues i productor). També han comptat amb la estimable col·laboració de Xavi Gonzàlez als teclats (sobretot en els darrers 4 anys i en el cd que encara no han publicat). 

En els discos també hi ha col·laborat Pep Sala com a productor i teclista del primer disc Sense 

retorn i Toni Carmona (productor i guitarrista afincat a Madrid de la Orquesta Mondragon, Joaquin 

Sabina, Emilio Aragon i Luz Casal) i Fernando Mas.

2013 – 2015  

Després de tocar molt pels voltants de Sabadell, i amb la incorporació de Jordi Mourelo a la bateria i Oest a la guitarra decideixen endegar un Verkami per tal d’editar i treure al mercat un nou disc. Es tractaria de dir, “tornem a ser aquí, mai hem marxat”, enregistrant de nou uns quants temes dels més coneguts, però amb la sonoritat que la nova banda té en els directes.

Aquest disc es diu “Obert per a tu”, i a banda dels clàssics de la banda inclou un parell de temes inèdits.

L’actual formació de la banda és la següent,

Jaume Papell (veu, harmònica, guitarres), Enric Romà (baix i veus), Valentí Adell (Guitarres) i Jordi 

Farreras (Bateria)

SALVAJE MONTOYA:

TRENCANT LA YUCA

Si From Dusk Till Dawn s'hagués fet a Barcelona i s'hagués rodat en ungarito de la Zona Franca, la banda sonora no seria de Tito & Taràntula sinó delsSalvatge Montoya. Són rates de la mateixa claveguera: carmí corregut, divinitats de barri, mites trets de la màniga, aires fronterers, sensuals atmosferes llatina amb unes de pa sucat, molt poca vergonya i molt, molt Rocknroll, del de veritat

tat, del qual surt de les entranyes, escanya les frustracions, fa ballar a les dones madures, rebenta escenaris i orelles, i obliga a bellugar al respectable fins al paroxisme.

Salvatge Montoya no tenen res i per això ho donen tot: només volen fer-se els xulos i desbarrar fins que puguin, treure-li tot el suc possible als riffs trencapistes que se'ls ocorren, quals The Sonics de barriada, jugar a partir-la cara i oblidar la puta rutina que a tots se'ns menja, ficar-li pals a les

rodes amb versos com «quan arribi el judici final, en les teves natges hi haurà un buit legal o bé caus de morros i et creus que voles, vas fer la conga al precipici: ets la llegenda local ... »o aquest deliciosament fastigós« assaboreix elcanapè relliscant pels seus pits. »

Després vindrà el que se't baixi la borratxera, el de demanar perdó al dia sigui-ens quan el sol treu el cap, juntament el penediment. El somni d'una doble vida que es desdobla en si mateixa fins que l'infinit digui prou; com aquell anglèsque es va gastar onze milions d'euros a allargar la nit i quan va despertar noméspoder claudicar amb allò de: «La festa ha acabat. La vida ha de continuar ... »

Trencant la Iuca, el segon disc dels Salvatge Montoya després del seu debut hedonista Noces Romanesa (BCore / Mama Vynila, 2013), és mitja hora concentrada deritmes endimoniats, un triturat d'alta graduació a força de Los Peyotes,

Siniestro Total, Thee Oh Sees i Guadalupe Plata, per ballar amb sabates brillants i pupil·les dilatades que busquen sense parar natges a tir de la febre imparable que provoquen els Salvatge Montoya: quatre paios "normals" -com ClarkKent- que de nit es posen les millors camises per esquinçar-se ràpidament i deixar ben alt l'estendard del Rocknroll més irresponsable i llengut.

Llarga vida als salvatges!