Entrevistem a Jules

"Vers la llum" (Petits Miracles / Música global, 2015) és, en essència, un disc de denúncia contra les injustícies que estem patint, però és, alhora i malgrat tot, optimista. Però no es tracta d'un optimisme lleuger o despreocupat, sinó d’un optimisme vital i enèrgic...de supervivència. Un disc dedicat a tots aquells que cerquen la llum i que gaudeixen del trajecte per trobar-la.

Músics de llarg recorregut i que militen a d'altres bandes, ja sigui junts o per separat, els membres de JULES han participat a diferents festivals (Monkey Week, Live Sessions, Petit Burg, PopArb, Acústica de Figueres, Festival l'Era, Aphonica, La Mercè, Festes de Gràcia i del Poble Sec, Toc de Corn, ÚS Festival, MUDA Festival, els Conciertos de Radio3...). 

La proposta de JULES pot encaixar a diferents esdeveniments, des de Festes Majors (versió més elèctrica i enèrgica), a festes més íntimes o esdeveniments de petit format (on canvien la bateria per un híbrid -calaix, caixa i plat-) i ho fan més acústic tot plegat. Així mateix, donat que les lletres tenen molta importància, poden encaixar en cicles de música d'autor també.

1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació? Quin grups previs a aquest projecte heu tingut?

Als 16 anys la meva àvia em va regalar una guitarra espanyola, però no li vaig fer massa cas fins que a la universitat vaig entrar com a cantant en grup on fèiem grunge. A més a més, també cantava en una banda de versions de blues i soul.  A partir d’aquell moment vaig començar a preocupar-me de tocar-la més i amb més seny, i uns anys més tard vaig muntar juntament amb el Jussi Behncké i el Jacob Marcé Picadillo de Circo, un grup de pop-rock en castellà, en el qual tocàvem algun dels meus temes propis. Més tard, amb l’Ignasi Miranda, vam tirar endavant Dr.Fargo, amb tot de cançons meves.  La motivació per fer música per mi sempre ha sigut la mateixa: complicar-me la vida de la manera més excitant i sincera que conec.

2. Com es crear el projecte “Jules”? D'on bé aquest nom? Com ha anat evolucionant al llarg del temps? 

En la decisió final del nom de “Jules” convergeixen diferents factors:

D’una banda sempre ens han fet gràcia (a mi i a l’Ignasi) els grups amb noms de persona (Antònia Font, Manel, etc....), però en concret ens agraden especialment els britànics James i Gómez.

D’altra banda, els meus amics de tota la vida sovint i carinyosament em diuen Jules (de Juli),  i sempre m’ha agradat.

En tercer lloc, quan vaig emprendre el projecte de Jules, tot i que comptava amb l’Ignasi Miranda al 100%, no sabia fins a quin punt l’hauria de defensar jo en solitari, ja que no teníem més músics involucrats i ell estava ocupat amb altres projectes, per tant ja m’anava bé que el nom funcionés tant per a una banda com per a un solista.

I per acabar d’arrodonir-ho, la meva parella, l’Audrey, és francesa i Jules és el meu nom en francès...

Jules va néixer com un projecte dintre d’un altre (Dr.Fargo), que al final es va separar tant de la matriu i va créixer tant pel seu compte que al final es va imposar a l’anterior. I la veritat és que  estic molt content que hagi estat així per què  Jules em satisfà molt més que l’altre i està evolucionant i creixent cap a on jo volia que ho fes.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se? 

Pel que fa a la promoció del nostre últim disc “Vers la llum”, les dues persones que ens estan ajudant, i moltíssim, són el Ramon Montardit i el Juan García, de Petits Miracles / Música global. Ells són els responsables que la nostra música estigui arribant a llocs on mai abans havia arribat. Estem molt contents amb ells i molt agraïts. 

4. Amb quins 5 adjectius descriurieu el vostre últim disc «Vers la llum»?

Honest, emocionant, intens, vibrant, optimista.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música? 

Com una “rara avis”. Les nostres cançons no busquen la comercialitat fàcil però arriben molt a la gent, que les coreja als concerts. D ’una banda, són massa personals com per arribar a ser singles a les emissores més comercials, però d’altra banda, són massa cantables i properes com per ser considerades del tot indie-alternatives, pel que es veu.

6. Com definiríeu la teva música?

Repeteixo els 5 adjectius d’abans (honesta, emocionant, intensa, vibrant, optimista). Quant a les etiquetes estilístiques, es podria ficar dins del calaix de l’indie-pop-rock alternatiu. 

7. Com us plantegeu la nova gira? 

No tenim cap pla prederminat. Anirem fem bolos a mida que vagin sorgint. Farem tots o la majoria dels temes del “Vers la llum” i completarem el repertori amb algunes cançons del “S’ha de reiniciar”.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 

És impossible triar un de sol, n’hi ha hagut molts, però jo ara recordo el del Vesprades sota l’Alsina, a Fonollosa. Com a espectador, ara mateix em ve un record molt emotiu de Pulp al Fòrum.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 

The Beatles, Pulp, Radiohead, Supertramp, Pearl Jam, Cake, PJ  Harvey, Nick Cave, Blur, Supergrass, The Cure, The Smiths, U2, James, The Waterboys, The Doors, Beck, Grizzly Bear, Dominique A., Noir Désir, Debout sur le zinc, Deus, David Bowie, Leonard Cohen, Tom Waits, Silvio Rodríguez, Björk, Kauko Röyhka, Antònia Font, El petit de Cal Eril, Muy poca gente, Radio Futura... I molts més... 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Pantaleó, amb els quals compartim segell discogràfic.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

El lloc m’és absolutament indiferent sempre i quan l’acústica sigui bona, l’escenari prou gran, l’equip i tots els mitjans tècnics funcionin perfectament i puguem fer la nostra feina en òptimes condicions per poder fer-la bé i gaudir-la. I davant d’un públic respectuós, que li agradi escoltar i ballar, i que, sobre tot, gaudeixi amb la nostra música.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Els aconsellaria que qualsevol consell que els donin se’l prenguin com que és l’experiència única i intransferible de la persona que els el dóna, res més.

13. Què és el que us  apassiona de la música?

La resta de membres de la banda, l’Alex Alvarez (baix), l’Ivan Morales (bateria) i l’Ignasi Miranda(guitarra), segurament dirien que tocar en directe (a més a més, d’altres aspectes inconfessables, hahaha), però per mi el més apassionant és barallar-me amb la guitarra i la veu per treure a la llum quelcom que pot estar dies i setmanes fent-me la guitza al meu interior, i tancar-me en la meva bombolla, que al mateix temps m’aïlla i em lliga respecte del món, i jugar amb els diferents recursos compositius que tinc per fer una cançó (que són molt limitats), de la mateixa manera que quan era petit em tancava a la meva habitació i jugava amb els playmòbil durant hores i hores.