1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
Vaig començar a cantar i a tocar les meves primeres notes a casa, amb uns pares melòmans però no professionals de la música, els hi dec molt en quant a obertura a nivell d'estils musicals. Als set anys vaig integrar el Conservatori de Música i Dança de Perpinyà amb el piano. La música sempre ha sigut per mi una evidència, un plaer i fins que no doni les meves primeres classes no havia pensat mai que fos un dia a més d'una passió, una feina.
2. Com es crea el projecte “Nuria Jaouen” i el teu grup? com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tens altres projectes paral.lels o anteriors?
El projecte o grup “Gipsy NUR Project” s'inicia al juny del 2015. Em van oferir uns bolos i vam muntar en 10 dies un repertori d'una hora amb veu. Al juliol s'incorpora Manel Casas a la guitarra, amb el qual hem fet moltes actuacions a duo, i al desembre Pep Coca al contrabaix. En la formació també tenim un gran violinista ucranià, Oleksandr Sora, amb el qual vam col.laborar en concerts de música barroca en altres formacions.
Projectes anteriors: vinc del món clàssic, vaig finalitzar estudis de piano i clavicèmbal primer al Conservatori de Perpinyà i després a l'E.S.M.U.C. a Barcelona, doncs he col.laborat en ensembles de música antiga com Ensemble Fononèsia, Kàssia, Ensemble Concertanti Barcelona, Ensemble Chymia, entre d'altres, amb els quals vam actuar a sales tant rellevants com el Palau de la Música.
D'altra banda, vaig col.laborar en el grup d'indie rock terrassenc l'Exèrcit d'Islàndia, en el qual feia veus i teclats. Actualment estic en projectes diversos de música antiga, el grup de rock progressiu terrassenc El Faro de Alquimia i el meu projecte Gipsy NUR Project en el qual fem versions de la Edith Piaf, Charles Trénet, Brassens, Gainsbourg, Zaz en l'estil swing i jazz manouche així com temes propis en francès i en català.
3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per promocionar la teva música?
Nosaltres ens auto-promocionem, diguem que ens repartim la feina, jo busco concerts, escric les cançons, i el Manel s'ocupa del tema gravacions, videos, cartells. Això sí, hem tingut la sort de tenir l'ajuda de persones que han fet possible més difusió i promoció com Carlos Salazar cedint-nos l'espai de l'escola de música ESMUT vàries vegades així com el material, el cineasta i amic Antoni Verdaguer, entrevistes a diaris i ràdios com la ràdio Matadepera (programa “On The Road”), i finalment en Marc Riera Margarit amb la nostra participació al nou programa “Terrassa Acústica” de Canal Terrassa. Al gener també ha sortit el sisè disc recopilatori editat pel Col.lectiu Joan Pau Giné coordinat per Ramon Faura, on hi surt un tema propi nostre, “Cor Segellat”.
4. Què té la música francesa que tant enganxa a la gent? Artistes com tu, Anna Roig... i evoqueu molt i feu versions.
A cada concert que fem veig més aquest interès, sí. Suposo que el seu exotisme, sensualitat i romanticisme així com la gran riquesa en quant a artistes fan que la gent estigui atreta per aquesta música.
5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? I el panorama musical a Terrassa?
Escric essencialment en francès ja que vaig nèixer a França i cursat tots els estudis fins a Filologia francesa, el francès és una llengüa amb la qual em sento més còmode. Però també tinc com a llengüa materna el català i escric, cada cop més en aquesta llengüa, que trobo molt musical i melodiosa. La meva intenció és integrar-me al panorama català, però també exportar el projecte més enllà de Catalunya o Espanya, a França, i a altres països d'Europa i del món.
6. Com definiries la teva música?
Cançó essencialment francesa encara que algunes siguin en català, amb jazz manouche i altres tocs d'altres estils musicals com el blues, el swing, el pop en quant als temes propis.
7. Com us plantegeu els propers concerts? Quins son?
Els propers concerts són al Koitton Club, a l'Antic Forn de Vallcarca, al Bar Pastis, al Gipsy Lou, a Barcelona i a Mataró a l'Arc Cafè Cultural, per finals de gener i febrer. No parem, la veritat. Tenim pendents ser programats també a diferents centres cívics de Barcelona.
8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Sense dubte, els meus millors moments com a músic són amb aquest projecte Gipsy NUR Project, amb Manel Casas amb el qual tinc la sort de compartir una gran complicitat tant humana com musical, per exemple al Bar Bartinis (Terrassa), on vam tenir la sort de la presència i inclus participació de tot un grup de francesos de Terrassa.
Com a expectadora, a un concert del grup de música balcànica (músiques de l'Est d'Europa) “Basarab”, a Barcelona, per la gran energia, tècnica i emoció que traspassaven.
9. Quines són les teves influencies musicals?
Escolto quasi de tot, clàssic, barroc, contemporani, jazz, rock, pop, folk, cançó d'autor,... En particular Billie Holiday, Sinatra, Django Reinhardt, Bireli Lagrène, Brassens, Barbara, Piaf, Zaz, Sanseverino, Thomas Fersen, i grups de jazz fusió com el de Avishai Cohen.
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
La meva última descoberta musical emergent és el grup de música balcànica Basarab amb els quals he tingut la sort de col.laborar en alguna jam session i conèixer personalment.
11. Un lloc on t’agradaria tocar?
El Festival de jazz d'Avignon, el Festival de músiques del món de Quimper, Festival Les Vieilles Charrues a Bretanya, el festival Vijazz de Vilafranca, al Jamboree a Barcelona... ups només n'havia de dir un?
12. Què aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Seure bé les bases humanes del grup, sense una bona relació com a persona crec que no hi ha un bon resultat musical o no per molt de temps. Assajar amb regularitat i començar a gravar ben d'hora per poder buscar concerts. Fer tota la promoció que es pugui i escollir bé els llocs on es vulgui tocar...
13. Què és el que us apassiona de la música?
Convertir emocions o sentiments a vegades nocius per un mateix en art, gaudir de la música amb els companys músics, i, sobretot, poder fer passar un missatge i unes emocions al públic. La música cura o pot ser terapèutica, està comprovat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario