Des de ben petit he sentit cantar a tothora la meva mare. A casa sempre ha sonat la ràdio i he seguit per televisió els canals especialitzats en música; però potser el moment més decisiu va ser el dia en què el meu germà gran va portar una guitarra elèctrica i un amplificador a casa. Va tocar “Sultans of swing“ de Dire Straits i va ser un “subidón”. En aquells moments jo ja tocava una mica la guitarra, així que quan me la vaig penjar i vaig fer un acord de quinta amb distorsió, vaig dir-me "això mola que t'hi cagues".
La meva motivació és expressar-me, sentir-me lliure i emocionar al públic.
2. Com es crea el projecte “Toni Marbà” i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Tens altres projectes paral·lels o anteriors?
Vaig crear el projecte de cantautor després d’estar en molts grups d’estils diferents. Les meves cançons no acabaven de funcionar dins cap estil fins que un dia vaig decidir agafar la guitarra i cantar sol, però la veritat és que tocar sol no acabava d’anar amb mi. De fet, m’agrada tocar amb gent, compartir la música i fer créixer la música. D'una banda les meves cançons funcionen només amb veu i guitarra, però d'altra banda creixen encara més si estic acompanyat d'altres instruments com el llaüt, la viola o el clarinet.
Paral·lelament estic fent el Taller d’òpera que organitza cada any el Conservatori de Terrassa. Enguany representarem “Les noces de Fígaro” de Mozart a l’Auditori Municipal de Terrassa. Serà el mes de juny i farem tres o quatre funcions. Per altra banda, amb la poetessa Cristina López estem presentant el seu llibre “Naturant” on poesia i música es fusionen.
3. Quins mitjans i col·laboradors has tingut per gravar i promocionar el teu disc «Desmentides»?
Mitjans econòmics pocs, els meus estalvis i les meves ganes de compartir.
Al disc hi ha col·laborat diferents músics com ara l'Antonio Maya (músic del cantaor Parrita) al caixó flamenc, que va afegir una bona dosi de passió flamenca a la cançó de “Temps de Lluita”; també compta amb la Montse Strait a les veus de “Steal my pain” i al piano de la cançó “Carícies”; l'Oriol Costa (Defecte de fàbrica) posa veus a “Imbisibles”; la Cristina López també ha col·laborat posant la veu a “Steal my pain”; i finalment a la producció del disc hi ha l'esforç i el treball del gran Genís Sobrado (La peixera).
4. Quines novetats tens vers el projecte Toni Marbà?
Sempre hi ha novetats. Els músics que m’han acompanyat al primer disc ara estan escampats pel món i, per tant, en el proper hi haurà cares noves. Actualment estic treballant en un segon disc que tardarà a veure la llum per motius de temps i de bona cuina. Personalment, no m’agrada fer les coses amb presses, m’agrada la cuina a foc lent i amb bon gust de boca. El que sí que puc avançar és que aquest segon disc tindrà una bona dosi de sinceritat i aires frescos.
5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Com veus el panorama musical a Terrassa?
És una pregunta difícil. Em veig com un més, hi ha molt bona música i molts bons músics en el panorama de la música catalana. Tots som diferents i cadascú aporta la seva essència i la seva manera particular d’entendre i expressar-se. En el temps que porto en aquest camí he conegut gent increïble i molt bona. És un orgull veure com avui cantar en català ja no és un tabú.
A Terrassa tenim una gran sort perquè hi ha gent treballant per tal que la música de tots els gustos arribi a tothom. Terrassa és una ciutat molt creativa i d'ella surten grans músics, artistes i gent apassionada per l'art, el teatre, el cinema, el ball, etc.
6. Com definiries la teva música?
La meva música és molt personal. És una música amb la qual no pretenc trencar motlles ni innovar en cap sentit. Faig una música fàcil d’entendre, clara i transparent.
7. Quin són els propers concerts que esteu preparant?
Ara per ara hem d'esperar un temps ja que fins al juny no tenim res programat.
8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Aquesta és la pregunta més difícil, jajaja! Doncs ara hauria de triar entre el concert del Tomatito i el ballet d'“El llac dels cignes” de Txaikovski. Cada vegada estic descobrint més el món de la música clàssica i m'entusiasma; ara bé, veure l’Steven Taylor (Aerosmith) al Palau Sant Jordi ho recordaré tota la vida.
El millor concert que he fet és el primer de la presentació del meu primer disc. Va ser un dia de moltes emocions, molts amics i molta música.
9. Quines són les teves influències musicals?
He crescut amb Lax’n’busto, Menaix a truà, Sopa de cabra i Ja t’ho diré. Però també amb Eric Clapton, Dire Straits, Pedro Guerra, Metallica, Guns’n’roses, Queen, Police, Michael Jackson...
10. Quina és la teva última descoberta musical emergent?
La meva última descoberta musical emergent és el grup Another Way (Atenea Carter i Marc Rock), els quals he tingut la sort de tenir com a convidats dalt l’escenari i amb els quals tinc l’honor de fer una col·laboració en el seu proper disc.
11. Un lloc on t’agradaria tocar?
Un dels llocs que m’agradaria tocar és al Palau de la Música Catalana, ja que sóc amant de l’art i en aquelles parets es respira un esperit de creativitat immens.
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Gaudiu tocant, viviu la música i la vida, feu allò que vulgueu fer i no espereu que res us caigui del cel per fer les coses; busqueu companys que busquin fer el mateix.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Tot. La música no té límits. A vegades em puc emocionar per una melodia lenta i transcendental i per altra banda, em flipa la música virtuosa, música amb molts timbres diferents, ritmes bojos que em portin a l’eufòria. La música és un art esquizofrènic i m’encanta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario