Fi va publicar l'abril de 2015 el disc que us presentem, "El prodigós camí cap a la Fi" amb No me'n records. Tan bon punt editat, van començar a pensar en noms per tornar a fer el mateix disc però remesclat. La idea no era nova (sense anar més lluny, Caribou ja ho va fer amb el seu "Swim"), però era un bon repte. Els Fi van començar a enviar missatges elèctrics a amics i coneguts i ben aviat van tenir la llista tancada amb 10 noms.
La majoria d'aquests artistes provenen de terres catalanes, immigrants o emigrants, excepte un misteriós música francès. Deu personatges que van refer el prodigós camí cap a la Fi. Ara, això es d'ells!
Fi es defineixen com una banda de grunge electrònic que, desprès de passar per una fase intimista sense distorsions, s'han abocat definitivament a fer soroll i, sobretot cançons. El seu univers és una platja deserta d'una localitat costanera amb vista sobre la Mediterrània a una banda i, a l'altra, una urbanització dels anys 80 a mig construir, enmig del no-res. El vent de mestral fa gronxar un cartell rovellat on encara si llegeix "En venda" i un número de telèfon que comença en 977. Tot plegat configura un paisatge que es va originar just després que totes les nuclears tarragonines fessin un pet com una gla. Mentrestant, observem amb deler el crepuscle tot prenent un bon gelat de maduixa amb lleguer regust a salnitre.
A "El prodigós remix cap a la fi" hi trobareu molts estils de música electrònica: des de l'IDM, passant pel tecno, el breakcore, el dubstep, l'industrial, l'ambient i el house. No acabariem d'etiquetar mai, serà millor que tothom ho escolti i tregui les seves pròpies conclusions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario