"Gran salt endavant" és, probablement, el disc més complet i amb més informació, amagada o no, que hàgim presentat mai. Un treball pensat de cap a peus, amb coherència i irreverència a parts iguals. Desgranem-lo de mica en mica, que la cosa té tela.
Comencem per la superfície. El títol fa referència al gran salt endavant que va proposar el partit comunista xinès a final dels anys 1950: un seguit de mesures econòmiques, socials i polítiques implantades a la República Popular de la Xina amb la intenció d'aprofitar l'enorme capital humà del país. El que havia de ser positiu per industrialitzar la regió, sumat a un seguit de catàstrofes naturals, va desencadenar un desastre que es va endur la vida de més de vint milions de persones.
La portada vol dir més del que explica. La bonica natura morta d'un escriptori, un cafè malaguanyat, cendra pertot arreu, Post-its en xinès… Així és com hipotèticament quedaria la foto després que un incansable treballador es trobés immers en un salt espaciotemporal per sorpresa. La contraportada ens mostra el destí, i en les pàgines interiors trobem els protagonistes disposats a investigar en mode detectius del rock. Sempre hem parlat de la juguera en les lletres i ara és evident que la ironia ha traspassat la música per arribar al paper.
Gran salt endavant, el disc, és un viatge en el temps. Concretament, un viatge d'un any, a ritme de 60 segons per minut. Un any de finals de cicles i nous començaments, en què predomina una sensació agredolça, d'incertesa. LluísCabot es posa davant d'un mirall i ens explica els moments i pensaments d'un jove illenc instal·lat al Raval barceloní des de fa ja un grapat d'anys. Per fer-ho, presenta
un univers on el que és domèstic i quotidià esdevé extraordinari, i després torna a la normalitat. El temps i l'espai són els elements protagonistes del disc, en totes les seves formes i colors. Una dosi de melancolia i un cert enyor es desprenen de la lírica on el mar, amb aigua cristal·lina, sempre estarà instal·lat dins del cap d’en Cabot. També hi trobem un deix filosòfic per les preocupacions del nostre dia a dia:la relació de les persones amb les màquines, la inestabilitat, el model de ciutat, el turisme… Però no n'espereu cap transcendència. Tot i el títol, el salt potser no és ni gran ni necessàriament endavant.
Una guitarra mana, condueix i defineix, mentre l'altra juga i experimenta. El baix i la bateria ho aguanten tot, sempre al servei de la cançó. Convé no quedar-se a la primera escolta, ja que els detalls de la producció brillen per la subtilesa. El barroquisme no és l'amo de les percussions secundàries, que apareixen a conveniència i arrodoneixen les dotze composicions que integren el segon elapé
del quartet mallorquí. La urgència destaca, com en els discos de Parquet Courts. Però enmig d'una pila de hits que ens recorden Teenage Fanclub o Pavement, també hi trobem música d'ascensor, una bossa-nova còsmica o la balada country que no pot faltar en un disc d'aquestes característiques. El senyor Kurt Vile i la senyora Courtey Barnett també tenen part de culpa que aquest disc hagi acabat sent com és.
Un disc rodo que alhora es rocker i poper, sincer i rebel i enèrgic i tranquil, un disc que no us deixarà indiferents quan l'escolteu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario