Corrandes són
Corrandes és una companyia dedicada a la cançó de text improvisat. Neix al 2013
i el seu èmfasi es troba en la creació artística utilitzant l’eina de la
improvisació versada i cantada. Els diferents espectacles que ha produït li han
permès voltar per nombroses poblacions dels Països Catalans i sortir a
l’estranger, a la vegada que ha pogut treballar amb molts músics de renom.
Corrandes són Corrandes és coordinada pels cantadors Christian Simelio i Anaís
Falcó i a cada espectacle treballen amb diferents especialistes. Dins la seva
trajectòria destaca el premi “L’Hermós 2014” per a la producció de l’espectacle
Brindem Cançons, l’estrena de Cançó Fugaç a la Fira Mediterrània o
l’encàrreg del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per
produir Corrandes amb D.O.: in vino
veritas. Corrandes són Corrandes treballa amb transversalitat i rigor des
de la recerca musicològica i artística, la pràctica popular i el bagatge dels
escenaris amb la il·lusió de fer gaudir a tothom qui els escolta.
1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
En Christian i jo
(Anaís) tenim històries molt diferents a la motxilla. En Christian, malgrat haver
cantat a corals i als esplais durant gran part de la seva vida -i molt teatre-,
va ser cançó improvisada el que el va captivar a entrar en aquest món d’una
forma plenament activa. És arran de la passió per improvisar el text que
s’apropa a conèixer cada cop més la música tradicional, tocar el guitarró, etc.
En canvi, jo vaig anar a l’escola de música des de petita, amb ensenyament
acadèmic, malgrat sempre vaig tenir una vessant en la música tradicional que
finalment ha sigut la que m’ha fet ser musicòloga, músic, balladora, cantadora,
etc. La motivació per a tots dos és similar: ens movem entre el divertiment,
emoció i passió que provoca la música i la poesia; i la militància de fer país,
generar missatges i un imaginari cultural català. I després hi ha l’enamorament
a la figura del músic: el de conèixer pobles, gent i maneres de fer, a la
vegada que “fas país”.
2. Com es crear el projecte “Corrandes” Com ha
anat evolucionant al llarg del temps?
Corrandes són
Corrandes s’inicia el 2013 amb la principal il·lusió de jugar amb el llenguatge
de la cançó de text improvisat. En Christian i jo (Anaís) dúiem moltes hores de
cantar a bars, dinars populars, trobades de cantadors... I sense perdre això,
ens venia de gust crear un grup que pogués oferir també espectacles que
juguessin amb el llenguatge de la improvisació del text versat. Coneixíem el
potencial de la sorpresa que provocava al públic el fet de cantar quelcom que
només té sentit en aquell moment. Així que ens vam posar a treballar fort amb
músics, recerca i provant què passava quan aguantàvem una hora en un escenari
improvisant. La clau va ser assajar molt, sobretot per la conjunció entre
músics i cantadors. El resultat va ser que vam veure que agradava i funcionava
i, a més, que nosaltres ho gaudíem molt. Així que no vam dubtar de tirar
endavant. Al llarg del temps ens trobem amb 5 espectacles en cartell i amb
resultats esplèndids en la seva recepció.
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se?
Quins projectes teniu?
El mitjà
principal ha sigut sempre la pròpia actuació. Els mitjans de comunicació encara
estan molt lluny d’apostar plenament per la música en català i, encara menys,
la tradicional. Però lluny de les lamentacions de polítiques culturals,
internet i el boca-orella ajuden molt. Hem gaudit d’alguns premis i encàrrecs
que ens han permès donar-nos a conèixer molt. Disposem de cinc espectacles
diferents: (1) Brindem Cançons (Premi
l’Hermós 2014) és un espectacle escenificat que combina el teatre, la cançó
tradicional i el vers improvisat; (2) Cançó
Fugaç és l’espectacle de lluïment de cançó improvisada per excel·lència amb
un fort paper de tres músics que es llueixen; (3) Corrandes amb D.O: in vino veritas és un espectacle relacionat amb
la cultura del vi on el vi que es tasta o se celebra és el protagonista; Xarrampim és l’espectacle de Nadal,
nadales i tradicions de festes d’hivern es troben aquí; i (5) Corrandes són Corrandes és l’espectacle
més camaleònic i bàsic que ha permès a la companyia, des dels inicis, rodar una
mostra amb diferents tonades i temàtiques amb un mínim format. A més a més, ens
dediquem a fer tallers i cantades populars sempre que ens ho demanen. Les idees
bullen i de projectes n’anem coent amb ganes.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Ens veiem
generant quelcom nou, en una aventura. El que fem no s’ha fet mai, regularment
i així, a la Catalunya Vella: un espectacle de cançó amb text improvisat.
Tanmateix, això que sembla tan nou hem comprovat que arriba d’una forma
natural. Som en un país apassionat per la llengua i nosaltres hi juguem
constantment. També és cert que juguem molt des dels referents més locals per
construir els nostres vincles, i és una característica que dins aquest món
globalitzant també arriba molt bé i és molt propera. Ens sentim com els antics
músics que anaven de poble en poble intentant captar el màxim de cada lloc i en
un model potser, així, menys estàndard a les convencions comercials.
6. Com definiríeu la vostra música?
La nostra música
és un vehicle per a les paraules i per dir, emocionar i sorprendre. El que fem
es troba entre el teatre, la poesia i la música. Ens situa en un lloc i diem
coses completament contemporànies. La nostra música és un lligam a les arrels
d’una forma viva i en constant adaptació al moment.
7. Com us plantegeu els propers concerts? Quins
son?
Els propers
concerts són apassionants. Amb Corrandes
amb D.O.: in vino veritas seguim col·laborant amb el cicle “Biblioteques
amb DO” i cada cop hi ha més cellers i festes del vi interessats que el
programen. Anirem a festes d’entitats, altres festes majors, algun Casal
Popular, etc. Mentre tenim l’activitat diària també ens anem plantejant com fer
arribar els espectacles de format més gran i també quins camins tenim ganes
d’explorar de nou.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert?
Es fa difícil de
dir, de molts tenim anècdotes i en traiem grans experiències. N’hi ha molts que
destaquen per recordar, certament. N’hi ha un que pensem que va ser molt
gratificant: el Cançó Fugaç al
Tradicionàrius 2015 (Gràcia, Barcelona). Va sonar molt bé i va tenir molt bona
recepció. Va poder confirmar i demostrar que el que fèiem era lluït, colpidor i
de qualitat artística. Aquell dia els músics van fer un solos fantàstics, les
idees van venir com cotó fluix sortit del cel i percebíem un públic atent i que
gaudia. Notàvem tot el treball previ sòlid i amb confiança per part de tots els
que estàvem a l’escenari vam poder transmetre-ho. Molts cops ens passa
semblant, a petits escenaris del dia a dia, però poder demostrar que és
possible en una sala de concerts gran i àmplia –amb la distància que suposa-
ens va confirmar les nostres idees. L’èxit va ser bo i arran d’aquí vam
aconseguir anar també a espais semblants.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
En general bevem
molt de les músiques tradicionals, especialment dels cantadors. També tenim
molta escolta a poetes i cantautors, som fans de Joan Pau Giné, Jaume Arnella,
Ovidi Montllor... Però el cert és que el nostre imaginari se centra a la
Catalunya Vella, des d’on hem fet recerca i pogut gaudir de sentir també
cantadors de corrandes com en Josep Casadevall “Carolino”. Tanmateix, també
tenim influències pròpies del gènere de la cançó de text improvisat d’arreu. Si
bé no és l’objectiu fer el mateix és cert que estem influenciats per bertsolaris bascos, glosadors mallorquins i menorquins, versadors valencians, rondalles de l’Ebre, rabelistes cantàbrics, repentistas
cubans, troberos murcians, verseadores canairs, etc.
10. Quina es la teva última descoberta musical
emergent?
La cobla
Principal del Rosselló. Tenen una energia per aixecar la festa a qualsevol
poble! I amb models que vénen de ben antic. De grans volem ser com ells! Fantàstics.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
A tots els pobles
que no hem tocat dels Països Catalans i tornar a repetir... Però bé, si ens feu
dir un sol lloc potser ara diríem a la nostra ciutat, Sabadell, programats per
l’Ajuntament. Hem tocat a Sabadell gràcies a entitats i associacions, però mai
encara des del govern. Hem sigut contractats per desenes d’Ajuntaments d’altres
pobles. A Sabadell venim d’unes polítiques culturals de l’antic govern molt
tristes i ara ha canviat el govern. Hem tocat per mig Catalunya i part de
l’altre mig, i ens agradaria poder percebre el canvi polític i, potser ja seria
hora, sí, que l’Ajuntament de Sabadell ens contractés, i si fos per Festa Major
un plaer.
12. Que aconsellarieu a un grup emergent que
comença ara amb el seu projecte musical?
Que les formigues
fan muntanyes. Molt sovint volem l’èxit de cop i ens desesperem. Certament, hi
ha molts grups que tenen diners i padrins que els hi permet fer un salt molt
gran de cop. Però la majoria no és el cas, i allò important és gaudir de cada
moment en que això es crea i sempre anar endavant. Un dia et sentiràs que no
ets al cim, però comences a tenir vistes al teu voltant.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Moltes coses. Els
viatges, conèixer llocs, conèixer altres músics i compartir amb ells, generar
experiències, comunicar missatges únics... Un dels moments més apassionants,
quan fas espectacles, és pujar en un escenari, sentir els companys a prop,
començar a cantar i veure que la gent t’escolta i està passant una estona
agradable sentint-te: riuen, somriuen i pensen. I si bé no saps ben bé perquè
ho fas, te n’adones que al final tots hem gaudit sentint-nos a prop de la
nostra cultura i llengua.

No hay comentarios:
Publicar un comentario