Entrevistem a Daniel Rosell

Daniel Rosell:

Si hi ha un lloc per anar a trobar-se eixe és Hakone, fins allà  va anar Daniel Rosell enmig de la gravació del disc que portaria aquest nom. Com ecos de muntanyes perdudes del Japó sonen cançons com “Altra volta” o “Estàs tu sol” on les capes sonores es mesclen per deixar anar fragments del subconscient de l’autor.

El disc va ser enregistrat per ell mateix a l’estiu de 2014 a l’antiga habitació del seu germà gran, a casa dels seus pares. En un intent per plasmar la seua personalitat com a músic, va acabar tocant tots els instruments que se senten al disc. Destaquen entre les guitarres acústiques, les atmòsferes denses creades amb sintetitzadors i la cura en la producció; paissatges musicals boirosos, enigmàtics i eclèctics.

Ja al 2015 contacta amb el masteritzador francès Yves Roussel qui s’ha encarregat de donar-li el so actual que caracteritza aquest treball.

Es tracta en resum d’un pas endavant que enmarca a Daniel Rosell dins de la cançó d’autor d’avanguarda i que acosta a la música en valencià influències d’artístes  com Bon Iver, José González o Sufjan Stevens, és un disc coherent i fruit de les circumstàncies en les que va ser enregistrat.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vaig començar a estudiar solfeig i guitarra clàssica quan tindria tretze o catorze anys al musical del meu poble, Picassent, com a bon valencià. Per uns motius o d’altres ho vaig acabar deixant i vaig anar derivant cap a la cançó d’autor sud americana: Silvio Rodríguez, Caetano Veloso... A partir d’aquell moment sempre he estat d’alguna manera o altra fent cançons. Al començament aquesta era la meua única motivació, el fet de fer bones cançons però arriba un punt en què inevitablement la teua motivació també passa a ser la de donar-les a conèixer.

2. Com es crear el projecte “Daniel Rosell” i com ha anat evolucionant al llarg del temps? 

Doncs enllaçant amb el que acabe de comentar, vaig fer un primer disc influenciat per la guitarra sudamericana i en castellà anomenat “Algo Intuitivo” del qual estic molt content i que va ser un gran aprenentatge per mi. A partir d’ahí, com que em trobava més còmode cantant en valencià als territoris de parla catalana i també anava agafant influències d’altres tipus de músiques, inconscientment vaig continuar composant cançons en valencià fins que vaig tindre composat “Hakone”, un disc més personal que l’anterior.

3. Quins grups i projectes has tingut anteriorment?

De moment sempre he tocat sol tot i què ara estic buscant una banda per poder gaudir d’aquest format si es dóna l’ocasió.

4. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar el teu disc «Hakone»?

Com que volia que el disc fóra una retrat de mi mateix en aquell moment, em vaig concentrar en enregistrar-me’l i produir-me’l jo mateix. També és que es tracta d’una part del fet musical que em venia interessant des del disc anterior, jo abans pensava que tot era qüestió de fer bones cançons i ja està, però he après que la producció és tan important com un instrument més, realment és com contes una història. Per sort vaig comptar amb Yves Roussel qui en principi tan sols anava a masteritzar-me el disc però que a la fi també va acabar remesclant-me moltes cançons del disc i donant-me molts consells. Vaig tenir molta sort amb ell perquè es va implicar molt des del primer moment. 

En el tema de la promoció vaig editar el disc amb Mésdemil Records i ahí estem, treballant per donar-lo a conèixer tot el possible.

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Com veus el panorama musical Valencià?

Veig que dintre de que pràcticament acabe de començar, hi ha molta gent que s’interessa pel que faig i això em dóna molts ànims. També el fet d’haver-me enregistrat jo mateix el disc veig que li interessa bastant als mitjans perquè intenten veure què hi ha darrere del disc i també la possibilitat de tocar jo sol em permet donar-me a conèixer en llocs que d’altra manera no seria possible. Per a mi que visc entre Catalunya i el País Valencià no hi ha massa diferències o si més no jo no les veig, per mi és el mateix mercat i el panorama el veig millor que mai!

6. Com definiries la teva música?

Definir-se a u mateix és complicat, en la vida diuen que et defineixes pels teus actes i en la música res et defineix millor que els teus discs, així que convide a que cadascú es faça la seua pròpia idea escoltant el disc. De totes formes la gent sol dir que sóc un cantautor folk.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 

Doncs pense que el meu millor concert va ser a la botiga de discos Ultra-Local Records de Barcelona, perquè era un lloc super íntim i acollidor on estava tot el públic super atent i em vaig sentir molt còmode. M’encanten aquests tipus de llocs on la gent realment ve a veure’t.

Com a espectador per exemple el concert que va fer el Joan Miquel Oliver a la Sala Barts de Barcelona l’any passat presentant Pegasus.

8. Quines són les teves influencies musicals? 

Intente que les menors possibles, perquè busque la originalitat en el que faig però ara com ara et podria dir: Bon Iver, Sufjan Stevens, Damien Jurado...

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent? 

Sincerament no sabria dir-te.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?

Al Barnasants o al Born de Cançons per exemple, entre molts altres.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que faça el que li vinga en gana i que s’ho passe bé, que no li importe massa la opinió dels demés, però aquest consell també val per a qualsevol persona en general.

12. Què és el que us  apassiona de la música?

La capacitat de transmetre alguna cosa que ha sortit de tu mateix i que serveixi per a que la gent es trobe una mica més acompanyada.