Entrevistem a Torches

Torches comença la seva activitat musical cap al 2012 arrel les ganes de tornar a tocar d'integrants de Still water to Rain i Evil-Lynn. Grups que feia algun temps havien deixat de fer música i els integrants dels quals voliem tornar a fer alguna cosa dins el panorama DIY de música punk rock.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Tot això ve de l’adolescència, cap allà als 90, quan descobreixes un estil musical tan intens com el Punk rock i que a més, també és un estil de vida i una manera de pensar i de fer. Certament quasi dos dècades després seguim pensant de la mateixa manera. Ja de nanos ens passàvem tot el dia patinant amb la música a tot volum flipant amb les cançons dels pocs grups que arribaven aquí, gravant-nos cintes de cassete, comprant discos entre varis per a que sortís més barat, ... Veiem aquells grups com persones no tan diferents a nosaltres.

Amb el temps, al veure que alguns amics ja tocaven en grups, ens vam plantejar el fet de comprar instruments amb la idea de tocar cançons dels grups que ens agradaven i amb la motivació d’aprendre’n més i poder arribar a treure alguna cosa pròpia. Sempre ho hem vist com una manera de passar-ho bé i poder dir la nostra dins del món del Punk rock de la nostra ciutat.  Cadascú va tenir els seus grups, alguns vam coincidir a Still water to rain (Manuel, Carlos i Jordi) i els altres a Evil-Lynn amb una vida curta però divertida (Jonathan i Álvaro) fins que hem coincidit tots a Torches.

2. Com es crear el projecte “Torches” Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Torches comença a partir de la voluntat de tornar a tocar de’n Jordi i en Carlos (sempre van tocar junts desde nanos, junt amb Manolo, i que després de la separació d’Still water to rain va quedar una mena de forat, així que quan va surgir la idea de tornar, tots van dir que sí sense pensar-ho). Posteriorment, es va contactar amb l’Álvaro per al baix, que va portar al Jonathan per a la veu (son gent rara, però molen), que també feia temps que buscava grup i no ho va dubtar. Hi ha hagut molta implicació des del principi.

Des d’un principi teníem clar que volíem tocar allò que ens ha agradat sempre, que era el Punk rock dels 90, tot i que també som seguidors no-prácticants del heavy metal i del rock en general. En els grups anteriors havíem fet música més propera al Hardcore-punk, i ara ens venia de gust tirar per aquí.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar disc i promocionau-se?

Els mitjans, els nostres. Som molt de la cultura del DIY (Do it yourself) i sempre ho intentem fer nosaltres o a través d’amistats. Amb el temps vas coneixent gent que també tenen aquesta visió de la música i que porta discogràfiques, imprentes, promotores de concerts i ens anem ajudant els uns als altres. La primera demo que vam gravar, ens va ajudar l’Eric, un amic que toca a Spoilers. Per gravar el disc ho va fer en Wero, un altre amic amb aquí ja vam fer gravacions amb les anteriors bandes que hem tingut. Sempre estaran disposats a donar un cop de mà. Per altra banda, si parlem d’aquest tema, és necessari citar a l’Oli, un vell amic que porta la discogràfica Eating Shit Records, al que vam conèixer a través d’un contacte fa una dècada i avui dia encara ens uneix una gran amistat i ens seguim recolzant ens els nostres projectes. Crear aquests vincles amistosos és de les coses més positives del DIY.

Per promocionar-nos, fem servir els mateixos que qualsevol altre grup modern. La teva música ha de sonar on estigui la gent, i la gent està a internet i a les xarxes socials, així que intentem fotre canya per allà el màxim possible.

4. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? I a la vostra comarca com veieu el panorama musical?

Al Vallès tot està força parat en quant al Punk rock en general, no és que hi hagi massa moviment, el poc que hi ha t’ho has de muntar tu mateix, suposo que no és l’estil que predomina. En canvi per Barcelona hi ha més activitat, sempre hi ha algú a qui l’interesses, hi ha molts grups que li foten molta canya i amb qui ens encanta tocar i compartir escenari. De fet el nivell és molt alt. S’hi fan molts concerts a nivell DIY, la part negativa és que hi ha poques sales que en facin i que a més, no tenen gaire suport per part de l’ajuntament.

5. Com definiríeu la vostra música?

Tal i com comentàvem abans, fem un Punk rock bastant inspirat en el so dels 90. Tot i que coincidim en molts grups, també ens n’agraden de diferents i això queda bastant plasmat en les cançons. Algunes cançons tenen més tocs de Hardcore i altres en canvi poden tenir riffs o canvis més propers al metall tranquil·lament. Està clar que veiem aquesta diversitat com una cosa molt positiva.

6. Com us plantegeu els propers concerts? On seran?

Els propers concerts seran allà on ens convidin a tocar, pràcticament mai diem que no. Ens agrada tocar  i ens ho passem bé a l’escenari, així que no tenim cap problema. Segurament seran a Barcelona que és on hi ha més activitat de la zona, però també tenim ganes de fer alguna cosa per altres llocs de Catalunya i Espanya. De moment tot just hem acabat els concerts que teníem programats per a principis del 2016, i ara a veure què surt de nou.

7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a músics provablement el primer, que va ser a Sabadell. Jugàvem a casa, com es diu col·loquialment, era especial perquè tocàvem davant de molts amics i feia temps que no pujàvem a un escenari, sempre hi ha dubtes per si no surt bé o la teva música no acaba d’agradar, però va estar molt bé i ens va ajudar a obrir-nos portes.

Com a espectador crec que qualsevol concert de Bad Religion ha estat el millor (sobretot la primera vegada que els vam veure, fa molts anys), però clar, amb ells no podem ser objectius. En Jonathan insisteix en un d’Strung Out a la Sala Apolo on hi havia poca gent i ho va poder gaudir com mai. Per part de’n Manolo la cosa queda més aviat del cantó del heavy metal.

8. Quines són les vostres influencies musicals?

Tenim en comú el punk rock, sobretot el de la dècada dels 90, és la nostra principal influència com a grup, però tots escoltem molts estils de música. Ens agrada el heavy metal, el rock més clàssic, inclús certs tipus de folk. Et podem parlar meravelles des d’un disc dels Descendents fins a un de Bob Dylan passant per Iron maiden. Totes elles ens influencien com a grup i músics i ens ajuden a evolucionar, tenir més recursos musicals i no quedar-nos estancats.

9. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

A l’Álvaro per exemple darrerament li ha donat fort per Ghost B.C, no en para de parlar però a la resta no ens mola gens. En Carlos està força aficionat a Atlas Losing Grip però sempre li agrada puntualitzar que l’últim disc no l’acaba de convèncer però que en directe son l’ostia. En Jordi en canvi està molt viciat a Chuck Ragan, però també hi ha grups locals que estan agradant molt, en Jonathan per exemple sempre parla bé de grups com Please Wait, Cálido Home o The Issues que els va descobrir gràcies al festival Actitud de Vidreres. Ja veus que les troballes varien bastant l’una de l’altra. De fet, no sé si hi ha cap descobriment recent en els que els cinc coincidim al 100%.

10. Un lloc on us agradaria tocar?

En qualsevol festival Europeu o Americà de Punk Rock. Quan erem adolescents ho veiem al Warped Tour, avui dia hi ha més ofertes i iniciatives i segurament seria el Groezrock o al Punk Rock Holiday. Ha de ser l’ostia tocar en un festival tan gran amb grups tan importants. A veure si algun dia tenim l’oportunitat de fer-ho. En Manolo segurament tirarà més cap al Heavy Metal i et dirà que el seu objectiu és tocar al Wacken, però em temo que potser no hi peguem del tot allà. També seria l’ostia tocar a llocs mítics que ja no existeixen com a tal, com el CBGB de Nova York... Somiar és gratis, no?

11. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

No som ningú per aconsellar, però el que hem après a través dels anys és que el més important és estar còmode i fer les coses que et motiven sense esperar resultats immediats. És una sort formar part d’un grup de música on la resta de membres son els teus amics i gent que vols, això fa que cada concert i cada assaig sigui molt més que això, i no t’importa dedicar-hi hores i esforç provablement sense veure un euro a canvi. El més important és que t’ho passis bé tocant i assajant amb ells. Amb tot això, el que vingui a partir d’aquí, benvingut serà. El millor és ajuntar-te amb uns amics, agafar uns instruments i tancar-te en un local. Si des d’un principi ja penses en diners, potser és que alguna cosa s’està fent malament.

12. Què és el que us  apassiona de la música?

La possibilitat de plasmar idees, creativitat i influencies en una cançó. Poder aportar el teu petit gra de sorra a alguna cosa més gran. La capacitat que té la música d’immortalitzar moments i de transportar i sobretot, poder fer algo teu, un disc, una gravació, que sempre estarà allà. Potser mai es convertirà en un clàssic o en disc d’or, però sempre serà un disc a la teva estanteria que mola escoltar. La música té una gran capacitat d’unir i és un vehicle de canvi molt potent. Si ens parem a pensar, molts dels nostres millors amics i amigues els hem conegut per algun fet relacionat amb la música.