Six in Town es va formar a Seva (Osona) a finals del 2012 amb un sol i únic objectiu: "tornar" a portar el rockabilly i el rock'n'roll a la societat actual.
En Jordi Pons (membre del grup de rockabilly ja dissolt, els V59) va ser qui va posar en marxa el projecte. Tenia ganes de continuar tocant, experimentant i sentint a les cordes de la seva guitarra els ritmes d'una època tan memorable com la dels 50, de manera que va contactar amb en Jordi Gost, un gran amic des de la facultat i un guitarrista amb un enorme talent, perquè l'ajudés a construir i donar forma a la idea. El primer pas va ser publicar un anunci per internet amb la intenció de trobar un cantant. I el van trobar. Ell és en Sergi Hervàs, un jove tarraco-vigatà que, tot i haver sigut la veu principal en grups de rock com "The Alones" o "The Furthermores", mai abans s'havia endinsat en el món del rockabilly. No obstant, va acceptar aquest viatge en el temps i va desenfundar, de nou, el micròfon que portava mesos descansant al seu armari.
Ja n'éren tres: dos guitarres i una veu. Només faltava trobar a una persona que posés el batec del cor de les cançons i a una altra que representés la columna vertebral dels seus ritmes. Joan Puigrodon, músic amb gran trajectòria i experiència, és el nom de la persona que va decidir incorporar el batec rockabilly al grup amb la seva gran i fidel amiga, la bateria. Finalment, poques setmanes després va aparèixer en Billy: un veterà del rock'n'roll amb més de 40 anys de trajectòria musical. Amb el seu inconfusible baix, el projecte va acabar tenint la forma desitjada. A partir d'aquell moment, els Six han viatjat als anys 50 i 60, i han anat, dia rere dia, treballant, experimentant i sentint el mes pur rockabilly i rock'n'roll per poder poder-lo regalar al seu públic durant els seus espectacles.
No va ser fins a l'octubre del 2013, un any després de la seva consolidació, que els Six in Town van presentar el seu primer àlbum, The First Rockin'. Una col·lecció de 10 temes amb una qualitat excel·lent, els quals van ser gravats i editats per ells mateixos al Mas Fontanelles de Seva.
Després de més de 20 concerts realitzats per tota Catalunya durant el seu primer any de vida, els Six in Town ja estàn treballant en el seu pròxim àlbum i planificant tots els concerts i novetats pel 2014.
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
Des de ben petit les meves dutxes, més que dutxes, han sigut musicals aquàtics. No sé si és
l’aigua, el vapor o les bombolles de sabó, però sigui el que sigui, sempre m’ha inspirat a fer
ritmes i música. I m’he anat dutxant (i encara ho faig) fins que, al 2006, quatre col·legues
del barri ens vam reunir i vam crear els The Alones, la meva primera empremta dins del
món de la música. Des de llavors, i sempre el Rock’n’Roll com a ingredient principal, he
format part de diferents projectes musicals. No obstant, no va ser fins a l’any 2012 que va
néixer el primer veritable projecte: Six In Town.
2. Com es van crear els projecte «Six in Town»?
Quins projectes heu tingut abans? I com ha evolucionat el grup al llarg del
temps?
Tot va començar quan en Jordi Pons, guitarrista del grup de rockabilly ja dissolt ‘V59’, va
decidir mantenir encesa la flama del rock’n’roll dels 50 i 60. Es va posar en contacte amb
el seu gran amic i excel·lent guitarrista, Jordi Gost, per engegar el projecte. Mitjançant
anuncis vaig aparèixer jo (Sergi Hervàs) com a veu principal, en Joan Puigrodon com a
bateria i el gran Billy Alcaraz (amb les seves col·laboracions amb els Mustang, Sirex, etc.)
com a baixista. Així doncs, tres generacions d’artistes vam començar a combinar
experiències musicals per endinsar‐nos, junts, en el món del rockabilly. Des de llavors, amb
molta feina, constància i esforç, hem anat creixent a poc a poc, i sempre amb la mateixa
motivació i objectiu: (re)tornar els ritmes dels 50 i 60 a la societat actual. Avui en día,
molta gent ja no sap què és el rockabilly, i és això el que pretenem evitar: l’oblit total.
L’any 2013 va sortir a la llum el nostre primer àlbum, titulat ‘T he First Rocking’ , i a l’abril
del 2016 estrenarem el segon disc, que portarà com a nom “ The King of Satisfaction ”.
Aquest últim estarà compost per cinc temes propis i cinc versions de grans artistes com The
Cramps, Ray Smith, The Wise Guyz, Charlie Hightone i Wayne Walker.
3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per
gravar les vostres cançons i
promocionar-te?
De moment, sempre hem sigut nosaltres mateixos els que ens hem gravat. Tot el que hem
fet fins ara ho hem fet amb els nostres recursos i els coneixements en la matèria del nostre
guitarrista, Jordi Pons. De fet, podem dir que és ell qui ens ha gravat els dos àlbums, al
mateix local d’assaig.
Pel que fa al tema de la promoció, també hem sigut nosaltres mateixos qui ens hem fet
conèixer mitjançant les diverses xarxes socials i, sobretot, la tàctica del boca‐orella.
4. Si tingessiu de definir el vostre proper disc
amb 5 adjectius, quins dirieu?
Original ‐ Fresc ‐ Inspirador ‐ Potent ‐ Beneficiós per a la salut
5. Com
us veieu dintre del panorama de la música feta a Catalunya?
Ens considerem un grup original i únic. Tenim uns objectius molt clars i som cinc persones
que lluitem a capa i espasa per aconseguir‐los. És cert que el nostre estil s’allunya de les
preferències rumberes i folklores dels Ajuntaments i Comissions de festes, o de les
propostes pop‐rock o amb caire més acústic per les que aposten la majoria de locals a
Catalunya, tot i així, sempre intentem obrir‐nos camí oferint un espectacle visual i auditiu
que mai, de moment, ha deixat indiferent. Un dels nostres objectius principals és que no
mori el rock’n’roll ni el rockabilly, ni la música en directe, i per aconseguir‐ho farem el que
faci falta i portarem el nostre ritme allà on ens vulguin. El panorama és complicat, sí. I més
en un lloc on, malauradament, s’aposta poc per aquest estil de música. Però això no ens
frena. Tenim les pil·les ben carregades, les idees molt clares, i ens encanta el que fem. I
això creiem que ho és tot per aconseguir els objectius proposats, sense importar quin sigui
el panorama. Temps al temps…
6. Com definirieu la vostra música?
Six in Town no és tècnicament un grup de rockabilly clàssic. Si ens hem d’identificar amb
un estil, el més semblant potser seria el neo‐rockabilly (Stray Cats). Tot i així, després de la
feina i l’esforç de tots aquests anys, i després d’haver experimentat amb diferents àmbits
musicals, podem dir que hem creat el nostre propi estil. Es tracta d’una barreja entre el
rockabilly, el neo‐rockabilly, el pyshcobilly, el surf i el rock’n’roll. Una bomba rítmica,
vaja.
7. Com us plantegeu els propers concerts i quins
són?
Aquest maig comencem la nova gira per a presentar el nou àlbum, ‘T he King of
Satisfaction ’. Tot just ara estem omplint les agendes i ben aviat presentarem el calendari
d’actuacions.
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a
músic i espectador?
Com a músics, hem tingut el plaer de portar la nostra música en grans festivals com, per
exemple, el Black Festival Music de Girona o el Barcelona Harley Days: dues experiències
molt difícils d’oblidar. No obstant, potser un dels millors concerts que hem viscut ha sigut
al Cafè de l’Orfeó de Vic. Local ple, de gom a gom, d’un públic que mai havíem tingut tan
entregat. Veure com va ballar i gaudir el gran nombre de gent que hi va assistir ens va
posar la pell de gallina i ens va donar, com mai, esperança i motivació per continuar amb la
nostra batalla contra l’amnèsia ‘rockabillera’.
Com a espectador, el millor concert que he viscut mai ha sigut el directe que van portar fa
uns mesos els The Delta Saints al Music Hall de Barcelona. Increïbles músics i una
espectacular posada en escena amb una potent essència del delta blues.
9. Quines són les vostres influències musicals?
Stray Cats, Eddie Cochran, Carl Perkins, Elvis Presley, Chuck Berry, The Cramps, The Wise
Guyz, etc.
10. Quina és la vostra útlima descoberta musical
emergent?
“A Contra Blues”. Imperdible.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
Com a grup de rockabilly, el nostre major desig i objectiu és el de poder tocar al High
Rockabilly (Calafell) o al Screaming (Calella), dos dels festivals de rockabilly més
importants d’Europa. Tot i això, no ens importaria gens portar el nostre ritme al Palau St.
Jordi o a festivals com els de Glastonbury o Wembley. Posats a demanar o desitjar...
12. Què aconsellarieu a un grup emergent que
comença ara amb el seu projecte musical?
Paciència i constància. El camí està ple de pedres i pujades pronunciades, però amb un bon
calçat i voluntat, tan sols s’ha de caminar. El més important de tot és gaudir i sentir‐se
orgullós del que es fa. Res és impossible. Difícil de nassos, sí, però no impossible.
13. Què és el que us apassiona de la música?
El que et fa sentir per dins, ja siguis el músic o l’espectador. És la droga més pura i
beneficiosa del planeta. Absolutament res et fa sentir tant viu com ho fa música. Sense
ella, tan sols seríem figuretes de carn, sense oxigen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario