Entrevistem a L'Exèrcit d'Islàndia que ens presenta "Atraccions"

Amb “Atraccions” L’Exèrcit d’Islàndia dóna continuïtat a “El regne mineral”, editat l’any 2013. El seu pas pel Sona 9 l’any 2010 i la col•laboració en el disc d’homenatge a Joan Pau Giné són altres fites d’aquest grup de pop-rock terrassenc que forma part de la familia de LMALF Management.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Sospito que tots els membres del grup vam decidir agafar un instrument perquè la música sempre ens ha encantat i divertit, i la motivació és aquesta: divertir-nos. Uns ho van fer més joves que altres i uns tenen una visió més professional que altres però per sobre de tot crec que no vaig desencaminat si dic que divertir-nos nosaltres i a qui ens vulgui escoltar.

2. Com es crear el projecte “L'Exèrcit d'Islàndia”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Tots venim d’altres projectes musicals (Diaday, Christine F, Ménage, To Be Continued, Tired Hippo...) i la majoria del grup ha participat o participa en paral•lel a d’altres bandes. El grup comença a finals de 2009 perquè no volíem deixar de fer música i ens ajuntem per fer-ne en català, cosa que no havíem fet en les formacions d’on veníem, i porta el nom d’una de les primeres cançons que vam escriure. Som el David Amat, el Raúl Barbero, el Jordi Ibáñez, el Rubén Martínez i la Cristina Vallribera. Des de dins costa de veure cap on anem, crec que la nostra música ha guanyat en complexitat amb els anys, però d’una manera molt progressiva, sense adonar-nos-en.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el vostre segon disc “Atraccions”? Quina diferencia i trobarem amb el primer "El regne mineral"?
L’Albert Palomar n’ha fet la gravació, producció i mescla a Aviram, on vam disposar del nostre equip, el de l’Albert i alguna guitarra extra que ens va deixar el nostre amic Lluís Paloma. El Fran Paredes en va fer la masterització. L’única col•laboració ha sigut la del Ferran Baucells de Ran Ran Ran en un parell de cançons, a diferència del disc anterior, on n’hi havia força. Crec que teníem clar què volíem fer i estàvem més segurs. També l’Albert va aportar molt, estem molt contents del resultat. Era el cas també d’”El regne mineral” però sembla que està agradant més “Atraccions”: potser és més heterogeni, menys previsible, d’alguna cançó ens han dit “això no ens quadra amb vosaltres, no ho esperàvem”.

4. Com us heu promocionat com a grup?
Participar al Sona 9 va ser una empenta important, però un cap acabat el concurs hem tirat de xarxes socials i de contactes d’altres grups amics. Ara amb vosaltres tenim més presència a nivell mediàtic.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana i el terrassenc? 
Ens han dit que ens assemblem a Mishima més d’una vegada, per exemple. A mi m’està bé, entenc per què ho diuen, fins i tot just abans de començar a gravar recordo parlar amb el David que volíem que alguna cançó tirés per allà. Moltes de les nostres cançons tenen un origen acústic i acaben sent més elèctriques, aquí veig clara la semblança, com potser també amb la intenció de fer lletres elaborades i sense por a sonar literàries. A nivell local, els nostres grups amics, els més propers, no difereixen en certa ètica sonora i fins i tot d’estil: The Harlock, Els Visitants... Musicalment som més a prop d’uns Pantaleó o uns Estúpida Erikah que d’uns Doctor Prats o Selva, per exemple, però tots formem part del mateix vaixell, l’èxit d’uns alimenta el dels altres. Una escena on només hi ha pop (o rock, punk, rumba, ska, heavy...) és una escena molt pobra.

6. Com definiríeu la vostra música?
Pop rock d’arrel independent. Però a mesura que ens fem grans veiem que això d’”independent” és una etiqueta més, potser inadequada avui dia fins i tot. Anem per lliure però és el que fan el 99% dels grups de casa.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure? 
El 17 de novembre a l’Hotel de Matadepera. Ara mateix quasi tots som de vacances i de viatge o sigui que el grup està parat. Quan tornem reprendrem la promoció i els concerts d’”Atraccions”, segur que abans del 17 de novembre sortiran més coses. Farem concerts més acústics o elèctrics segons les característiques de la sala on toquem.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Sense anar més lluny penso que els darrers dos concerts (Jazz Cava i Casa Baumann) han sigut dels millors que hem fet. Com a espectador, i parlo només per mi (Jordi), afortunadament n’he vist molts de bons. Aquest any el de Foals a Razzmatazz i el de PJ Harvey al Primavera Sound, són dos concerts en què he sentit que la música i la posada en escena et transportaven, t’oblidaves de tu mateix una estona. Si em dius de tota la meva vida m’ho hauria de pensar molt, massa.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
La música pop i rock d’arrel anglosaxona a partir dels darrers anys 50 i la feta aquí a partir dels 70. Molt genèric, oi?

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
El Jacob Collier, un noi anglès molt jove que ha debutat aquest any però portava uns anyets treient vídeos a Youtube. Però no sé si d’algú apadrinat per Quincy Jones se’n pot dir “emergent”. Els que sí em van enganxar molt fa un parell d’anys són els Temples, n’espero el seu segon disc impacient.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Molts, al Primavera Sound, a l’Auditori, al Vida Festival, a Apolo... A qualsevol sala o festival on els apassioni la música i la valorin.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Escolteu molta música, fins i tot la que no s’assembli a la que feu.

13. Què és el que us  apassiona de la música? 
La seva capacitat de seducció, de portar-te de viatge durant una estona. No és evasió de la realitat, és una altra mirada, una altra manera de veure-la.