Èric Vinaixa, cantant, músic, compositor i productor (Barcelona, 11 de Juliol de 1977), fill de Miravet, comença a estudiar música als 6 anys i, un any més tard, a tocar instruments, progressivament, en funció del moment que viu (acordió, bombardí, fiscorn baix, trombó de pistons, trombó de bares) fins a arribar al seus instruments principals, guitarra, piano i veu.
Des de 2002 lidera el grup de rock Rodamons, amb qui té 2 discos enregistrats, “Temps Millors” (PICAP, 2005) i “Mama” (PICAP, 2008). Amb Rodamons comença a guanyar ressò mediàtic després d’acumular diversos premis, com “Gamarock” o “En Potència” de Catalunya Cultura, fins a rebre el DISC CATALÀ DE L’ANY 2005, que atorga anualment Ràdio4, pel seu primer treball “Temps Millors”. Actua en les principals sales catalanes (com Bikini o Luz de Gas), al Palau de la Música de Barcelona, televisions i radios, en festivals de renom (com el Senglar Rock ) o a les Festes de la Mercè de Barcelona i, fins i tot, al Camp Nou (en els actes de celebració del títol de Lliga 2004-05), sempre amb una posada en escena carregada de força i energia, seguint els patrons de les bandes de rock dels setanta.
A partir del 2006, comença els seus projectes en solitari, tocant en diferents clubs, pubs, locals i petits teatres, normalment sol, acompanyat només de la seva inseparable guitarra Tanglewood, oferint un repertori que es deixa portar pel moment, a cavall dels clàssics que l’han protegit des petit i de la seva pròpia música, en un espectacle anomenat “Llarga vida al Rock’n’Roll”. En solitari també ha voltat pel món oferint concerts a llocs insòlits com Japó (Tokyo), Cuba (Ciemfuegos, Santa Clara, La Habana), Tailandia (Chiang Mai) o la República Txeca (Praga). Ha participat en el disc “Història de Catalunya en cançons 2.0” (PICAP, 2009), juntament amb d’altres músics de parla catalana. Des de 2007 també escriu, coordina i produeix diferents músiques per a bandes sonores i espots publicitaris.
Al Desembre del 2010 presenta el seu primer disc en solitari, “La famosa gemma de Galveston”, que ofereix un registre més íntim al que ens té acostumats a veure amb Rodamons.
Al 2011 participa en el disc de “La Marató de TV3” amb el tema “La clau de tot ets tu”, una versió del “While you see a chance” d’Steve Winwood. El disc ven més de 170.00 còpies.
A principis del 2012, el director de cinema Ventura Pons utilitza el tema “Escac i mat” com a part de la B.S.O de la pel·lícula “Any de Gràcia”, protagonitzada per Rosa Maria Sardà, Oriol Pla, Santi Millan i Amparo Moreno. I participa en el disc de “La Marató per la pobresa”.
L’estiu del 2013 surt al mercat el seu segon treball en solitari, “Insinuacions” (Picap, 2013). Un disc també escrit, arranjat i produït per ell, que marca un punt d’inflexió en la seva carrera artística. Amb col·laboracions de luxe com la Mercè Martínez, Roger Julià, Ramon Aragall, Albert Cariteu o Joan Palet. A l’Octubre presenta el videoclip del seu primer senzill “Suplicava la reina”, on hi intervenen Andrea Montero i Alba Ribas, entre d’altres.
Ara presenta "CAOS a mig camí" (Picap, 2017) és el cinquè disc (tercer en solitari) de l’ Èric Vinaixa. El seu disc més ambiciós a nivell de composició, producció, arranjaments i interpretació.
Un disc on fa un pas més enllà en el seu gust pel preciosisme, l’emoció, la intimitat, la sensualitat, la varietat de colors i la intensitat, i que no deixa de ser l’evolució natural dels seus treballs anteriors.
Amb un llenguatge propi hereu de les seves arrels pop, rock, blues, soul i d’autor més vintage, “Caos a mig camí” ens parla a cor obert de les reflexions vitals d’un músic entrant als quaranta i que recull la seva manera de veure el món, empatitzant amb el sentir d’aquesta generació.
Un cop més, l’ Èric Vinaixa ha assumit la producció musical i els arranjaments del disc, a part de fer les veus, guitarres acústiques, guitarres elèctriques, pianos, hammonds i acordió.
Un disc que compta amb 11 cançons i un bonus track (que toca la realitat identitària del país en els darrers temps) on hi ha participat un grup de estel·lar de músics:
“Pinyu” Martí a la bateria (Roger Mas, LaVella Dixieland), Roger Julià al baix (Els Comediants, Limbo), Albert “Greenlight” Cariteu a la guitarra elèctrica (The Excitements, Rodamons), Toni Saigi “Chupi” al hammond i wurlitzer (Jarabe de Palo, Els Pets), Marc Sendra al clarinet (Sendra, Vitruvi), Oscar Bas i Alberto Pérez (trombó i trompeta a Muchachito Bombo Infierno), Jaume Fraga, Núria Piñol i Raul Contreras (cello, viola i violí a l’Orquestra Camerata XXI), les actrius i cantants Mercè Martínez, Mònica Vives i Ona Pla i… la seva filla de 4 anys Júlia Vinaixa al triangle!
El disc ha estat gravat a Slim Studios, de Corbera de Llobregat, amb Nestor Oñatibia com a enginyer de so. I ha comptat amb Enric Espinet com a tècnic de guitarres elèctriques.
Un disc com la primera cançó es un "laberint" (com el titol de la primera cançó) d'emocions i bona música, on sorpreses de cançons molt vitals com "The golden road" una cançó en anglès, o "Volia viure" una cançó vital de gaudir de la vida, o la cançó d'amor per autonomasia "Fidels Amants", "Ara" una balada de fortalesa i creixença i un bonus track de la potent cançó "Dies de llum".
No hay comentarios:
Publicar un comentario