Tigres Leones presenta el seu disc "El año de la victoria"

El passat 6 d'octubre el grup de Madrid, Tigres Leones van publicar el seu disc "El año de la victoria" (Sonido Muchacho) finançat per Inaem del Govierno de España com a premi de ser seleccionats als GPS (Girando por Salas). 

Tigres Leones, van començar el seu particular camí l'any 2012, inaugurant amb la seva primera referència, "Arder / Bailar", al catàleg de Sonido Muchacho. Ja han passat uns quants anys des de llavors i un llarg camí marcat pels llançaments del seu primer disc, "Mucho Spirito" (2013), un magnífic EP "Muerte a los Muertos" (2014), i el seu gran pas endavant, amb el seu segon treball "La Catastrofía" (Sonido Muchacho, 2015).

Tigres Leones sempre ha estat un grup diferent: composicions inclassificables, capaços de barrejar pop, rock i psicodèlica, que serveixen de base a unes lletres irreverents, barreja de la realitat surrealista que planteja l'imaginari de Javier Marzal i Luismi Pérez. Potser per tot això mai han tingut l'atenció que unes cançons com aquestes, haguessin merescut: encara que a ells això els molesti, l'herència (i el ser maleits) d'aquestes bandes tan especials com  Patrullero Mancuso o El Niño Gusano sempre ha estat aquí; però sense deixar a banda les seves pròpies referències, tan dispars com necessàries.

"El año de la victoria" (Sonido Muchacho, 2017), el seu tercer llarg, suposa la confirmació definitiva per a una carrera meravellosa i única: un àlbum produït per David Rodríguez (La Bien Querida) i Sergio Pérez (Svper), amanit amb la masterització de Xavier Alarcón (La casa azul). 

Tigres Leones està format per: Javier Marzal (Baix i Guitarra), Luismi Pérez(Guitarra) i Paco Ramirez (Bateria).

Un còctel de surrealisme, comèdia, i drama, per a un disc definitiu que suposa el salt qualitatiu dels autors d'algunes de les millors cançons del nou pop en castellà. Un reflex de la realitat distorsionat i irònic, que ve culminat amb la impressionant portada d'Alberto González Vázquez (QueridoAntonio, per a la societat), que continua la línia crítica psicotròpica dels seus anteriors treballs.

Un disc que sap exprimir el millor de diferents estils pop el pop, rock, indie, .... per fer un estil propi contundent, creatiu, amb unes pujades i baixades que el fan un dels disc més atractius del indie a nivell nacional i internacional amb un caràcter desenfrenat i directe a les emocions i sensacions.