Entrevistem la banda valenciana VADEBO

VADEBO es va formar a la ciutat de València a l’estiu de 2013 amb la intenció d’omplir un buit que els seus membres tenien. Composta per antics components d’altres bandes de la ciutat i d’algunes que encara estaven en funcionament, el grup tracta de fer arribar el seu missatge  a traves del rock, el reggae o el hip hop. Amb tres discos, un EP, un doble single,més de 120 concerts a les esquenes i sempre en continua evolució la banda valenciana segueix treballant per créixer i arribar cada dia a més gent, pobles i ciutats.

VADEBO pren el seu nom de l’expressió utilitzada just abans de començar una partida en el joc de la «Pilota Valenciana»,  és un avís a la resta de jugadors i al públic que l’escalfament ha acabat, utilitzant aquest paral·lelisme el grup vol fer joc amb el seu nou disc i iniciar una partida de la qual no sap el seu resultat però que espera estiga plena d’experiències per gaudir i créixer donant el màxim fins que s’acabe la partida.

Discografia: 15-Net (2014) ; 30-Net (2014) ; Travesses (2015) ; Actitud (2016) ; La Por (2018)

Els membres del grup son: Àlvaro Lorca: Teclat, Agustí Expósito: Percussió i veus, Víctor Ferreró: Guitarra, Toni Ramirez: Baix, Carlos Esteban: Bateria, Dani Redó: Veu, Pau Vayà: Veu i Carles Zapater: Dj

1. Com i quan vau descobrir la vostra passió per la música?

Doncs la nostra passió per la música ve de ben menuts. Alguns de nosaltres hem estat vinculats a bandes de música, que al País Valencià hi ha molta tradició i d’altres doncs per afició, tractant d’emular aquelles bandes que ens agradaven.

2. Com es crear el projecte “Vadebo” Com ha anat evolucionant al llarg d'aquests tres discs? 

El projecte ve per tal de cobrir una necessitat que teníem els components del grup. Tots veníem de formar part d’altres bandes que ja s’havien acabat o bé, estaven a punt d’acabarse. Aleshores, per tal de plenar el buit que havien deixat, vam decidir formar VADEBO.

La banda al llarg d’estos anys ha anat patint prou canvis de formació, per sort des de fa un any aproximadament hem trobat eixa estabilitat que necessitàvem per poder fer aquest disc, “La Por”, que és quan hem pogut treballar millor i pensem que el resultat també ho és. El rodatge ha fet que aprenem a trobar un punt de trobada musical en el que tots els membres de la banda hem trobat el lloc on ens sentim còmodes i podem aportar el millor de nosaltres.

3. Quan tothom escriu d'alegria vosaltres ho feu de la por, perquè aquest tercer disc es diu "La  por"? De que hem de tenir por?

Bé, quan vam estar pensant en el fil conductor del disc vam trobar que la por s’adequava molt al que volíem expressar, ja que la por és una emoció comuna a totes les persones. Totes l’hem patida en un moment o altre de la vida i li hem de fer front cada dia, ja que vivim sota polítiques de la por. No obstant això, tot i que parlem d’eixa part negativa de la por quan silencia i paralitza, també parlem de quan reaccionem front eixa por i som capaces de pegar-li la volta a la situació. De quan ens juntem totes i arribem a fer coses molt boniques.

D’allò que més hem de tindre por és precisament de no saber gestionar aquesta por per reaccionar. De caure en el silenci i la paràlisi.

4. Quines col.laboracions heu tingut en aquest disc?

Estem molt contents amb les col•laboracions ja que han sorgit de manera molt natural. Al disc tenim la sort de que col•laboren unes companyes de la zona de València que s’anomenen “Machete en Boca”. Són unes xiques que fan rap i que de segur van a donar molt que parlar. També col•labora una amiga nostra que s’anomena Laura Esparza, que ens encanta com canta i hem tingut la sort de que participara a un tema molt especial per a nosaltres com és “Abraçades Viatgeres”. Una altra col•laboració és la de Josep Panxo de “La Raíz”, que és una persona a la que ja li havíem comentat alguna vegada de fer la col•labo i quan ens vam disposar a composar aquest disc va ser de les primeres persones en que vam pensar perquè l’admirem molt i la veritat és que va sorgir tot d’una manera molt fluida. Per últim tenim a Adrià Salas de “La Pegatina”, amb qui vam fer relació fa uns tres anys quan vam coincidir amb ells a un concert i des d’aquell moment hem mantes el contacte i hem tingut sempre molt  bon rotllo.

5. Darrerament el panorama valencià dona molt bon profit, amb grups com vosaltres, Aspencat, Zoo, La Raiz...com veieu  aquest panorama musical? Quina proposta emergent valenciana destacarieu? 

El panorama valencià sempre ha estat molt actiu tot i tindre en contra els governs. Ara l’escena s’ha diversificat més que mai i és una bona noticia que ens fa avançar cap a la normalització de l’escena tot i que queda molt per fer. Si hem de destacar alguna banda ara mateix és sense dubte les companyes de “Machete en Boca”.

6. Quins son els vostres propers concerts de presentació del 3er disc?

Doncs fa poc que vam publicar el cartell de la gira de presentació que comença al concert de Falles organitzat per Escola Valenciana el 10 de Març i després ja no parem. Passarem per Alacant, Cerdanyola del Vallés, Reus, Madrid, ViñaRock, entre altres i més que queden per confirmar.

7. En aquest tercer disc heu treballat els temes amb més presencia de l'electrònica i tirant cap el rap, perquè aquest nou recurs a la banda?

És una cosa que sempre havíem estat buscant i que, com he comentat abans, potser per falta de rodatge no havíem aconseguit trobar eixe punt on tots ens sentíem còmodes del tot. 

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 

En tenim molts. Potser un dels més especials fou un concert que es va fer als Jardins de Vivers a València, un espai públic que havia estat vetat durant molt de temps per a grups com nosaltres. Fou un concert anomenat “València sense mordassa” on vam participar moltes bandes i on va assistir moltíssima gent. Com a espectador podria dir algun concert de comiat com els d’Obrint Pas o la Gossa Sorda o algun Festivern que sempre és especial.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 

Són molt diverses ja que som molts i cadascú venim de bandes molt diferents. Estes influències poden anar des de les bandes de rock que van haver a València als anys 90 i 00, com els grups propis del circuit de la música feta en valencià que teníem prou a l’abast o altres estils com el Rap, el Reggae o l’ska, ja que els nostres projectes anteriors bevien d’estos estils.

10. Ens podríeu explicar una anècdota divertida que us ha passat a la banda?

N’hi ha moltes, la majoria relacionades amb la festa de després dels concerts i les tornades cap a València amb la furgo. Per sort ens fem majors i ens anem calmant, però com que som tants i tan diferents, en tots els viatges ens toca viure alguna xicoteta aventura.

11. Si us donguessin carta blanca, a quin lloc  us agradaria tocar?

No sabria dir. El que sí ens agradaria és poder tocar davant de quanta més gent millor, així que seria en algun concert multitudinari on poder compartir la nostra música amb molta gent. No obstant, tots els concerts són especials i així els vivim.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

No pense que sigma ningú per donar consells a cap banda ja que nosaltres hem comés moltes errades i tractem d’aprendre cada dia. L’única cosa és que s’ho passen el millor possible perquè mai saps quan es pot acabar.

13. Creieu que la música amanseix les feres?

Creguem que la música ha de despertar les feres. Ha de remoure, ha de ser incomoda i ha de fer pensar. La música convencional està molt estesa i ja l’escoltem prou.