1.Com et vas iniciar en el món de la música i quina va ser la motivació principal per fer el Cops i Flames?
Des de ben jove m’havia interessat el món de la música en general i el de la música en català, en particular. Els anys 80 l’habitual, pel que fa a la música feta en la nostra llengua era seguir els cantautors i cantautores de l’època (Llach, M.Mar Bonet, Raimon, Ovidi...) i grups com la Dharma, Detectors o Duble Buble, per citar-ne alguns.
Pel que fa al Cops i Flames, des dels seus inicis, l’any 1989, l’havia anat escoltant, però quan vaig començar a escoltar-lo assíduament va ser a partir de la seva primera marató radiofònica, les 14 hores de música en català que tingueren lloc el 13 de gener de 1991, per celebrar el segon aniversari del programa (després en vindrien més de maratons d’aquestes). Des d’aquell moment, com deia, em vaig convertir en oïdor fidel del programa. Quan feien algun sorteig i regalaven samarretes o discos trucava i, de tant en tant, aconseguia algun d’aquells obsequis. En aquells temps els sortejos es feien trucant per telèfon, no hi havia twitters, instagrams ni similars, encara, tot anava per via telefònica. A principis d’agost del 1992 vaig passar per l’emissora Ràdio Músic Club, on s’emetia en aquell moment el Cops i Flames, per recollir un disc que havia guanyat, del grup Coragre. El Josep Cartanyà, conductor i co-fundador del programa, a més a més del disc em tenia preparada una altra sorpresa. Em va oferir entrar a forma part de l’equip del programa perquè, segons ell, tenia molt bona veu per fer ràdio. Tot i la meva sorpresa inicial i un cert temor perquè mai havia parlat davant d’un micròfon vaig pensar que podia ser una nova i divertida experiència. Així va ser com, el dissabte 8 d’agost de 1992 em vaig posar davant del micròfon i aquí estem fins ara.
2. Com valores la trajectòria del Cops i Flames en aquests 30 anys en antena?
Aquesta aventura que acaba de complir 30 anys ha estat possible principalment gràcies als seus fundadors, Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes, que van tenir la idea inicial i sense els quals no hauríem arribat fins aquí. Després dels dos fundadors van anar passant pel programa, per ordre d’aparició, Laura Poblet, jo mateix, Montse Mallafrè, Iolanda Pàmies, David Fernàndez, Marta Trill, Maria Mateu i Manel Gausachs. El programa va començar a l’emissora Ràdio Músic Club, va passar a Punt 6 Ràdio i actualment es pot escoltar a LANOVA Ràdio. Totes elles emissores independents i on gran part de la feina es basa en el voluntariat, amb els avantatges però també vicissituds que això comporta. És per això que hi ha hagut èpoques de tot, en funció de la disponibilitat i altres circumstàncies sobrevingudes. Durant tots aquests anys hem fet de tot: organitzar concerts, llibres, CD’s, concursos com l’Enganxa’t a la música i maratons radiofòniques de 14, 24, 30, 48, 69 i 100 hores, coincidint amb diferents aniversaris del programa.
En aquesta darrera etapa a LANOVA, des de l’any 2014, m’encarrego jo de tirar endavant el programa, amb el David al control tècnic, i amb algunes col•laboracions puntuals, però el mèrit d’haver arribat fins aquí és de totes les persones que he esmentat. I, evidentment, també dels músics, audiència/públic, promotores, discogràfiques i tot el que es mou a l’entorn d’aquest món de la música que fa possible que, cadascú en la seva mesura, pugui aportar la seva part per fer que la nostra música estigui al lloc que li pertoca .
3. Com veus el panorama musical a les ràdios? Creus que cada cop hi ha menys programes especialitzats en música com el teu?
Crec que tant al panorama musical en general com, particularment, al panorama musical en català, s’hi troba a faltar més especialització, principalment pel que fa a les emissores més grans i que, en principi, haurien de tenir més mitjans. Ara fa 30 anys, quan va néixer el Cops i Flames, era força habitual que les emissores, sobretot municipals o locals, tinguessin programes musicals especialitzats. Potser també anava lligat amb el boom de concerts i músics que anaven sorgint. Amb el temps moltes d’aquestes emissores, si encara existeixen, han anat tendit cap a les radiofòrmules i deixant més de banda l’especialització, tot i que encara en podem trobar de programes especialitzats arreu dels territoris de parla catalana.
Pel que fa a les emissores més grans, sobretot les públiques, trobem alguns casos, com ara, a nivell estatal, Ràdio 3 que, ja de per sí, va néixer com una emissora especialitzada en música, o programes com el Catalunya Exprès, de Ràdio 4, conduït per Joan Arenyes que porta també uns quants anys a les ones. A nivell de Catalunya, tenim una altra emissora musical com és Icat on sí que podrem trobar alguns programes especialitzats però no els suficients, ja que en una programació de 24 hores, com és el cas, encara hi predomina la radiofòrmula.
En definitiva, caldria més compromís per part de les emissores grans, públiques i privades, i més suport per a les més petites. A les petites, sovint, les ganes hi són però manquen els mitjans o estan en precari. I les grans tenen els mitjans però, sovint, sembla que manquin les ganes. I no em refereixo als que estan davant del micro sinó a instàncies més altes.
4. Què és el que t’apassiona de la música?
La capacitat que té d’expressar sentiments i emocions, de fer-te sentir sensacions i de transmetre missatges compromesos. Però també el fet que et pot servir en qualsevol moment com a mitjà de desconnexió, de dedicar-te un temps a tu mateix limitant-te senzillament a escoltar-la i gaudir-la. Una cosa que cada vegada fem menys ja que acostumem a sentir música mentre fem moltes altres coses però hem anat perdent el costum d’escoltar música de la manera que es feia fa un temps, centrats exclusivament en allò que sonava al tocadiscos.
5. Com veus el panorama musical català?
Esperançador però millorable. Està clar que, al costat dels de sempre que encara resisteixen, han anat sorgint propostes noves i amb ganes de fer-se un lloc en aquest món. Però també és cert que sovint els que comencen no troben el suport suficient per part d’aquells que els hi podrien o haurien d’oferir.
6. Quina música t'agrada posar al teu programa?
Des de sempre, al programa, hem difós tot tipus d’estils musicals (rock, pop, ska, folk, electrònica, fusió, cançó d’autor...) No és una qüestió només de gustos personals de qui fa el programa, que també s’hi poden veure reflectits en un moment o altre, sinó que mirem de promoure tant els grups consolidats com aquells músics o formacions que s’inicien en el món de la música en català, abastant, a més, tot l’àmbit de parla catalana.
7. Quin ha sigut el teu millor concert com espectador?
En podria citar molts, però posats a concretar en destacaré un parell. El primer, el macroconcert ‘Els 10 de Rock & Reus’, que tingué lloc el 22 de juny de 1991 al camp de futbol del Reddis, amb els grups Terratrèmol, Tancat per defunció, Bars, Sau, Els Pets, Sopa de Cabra, Tradivàrius, Lax’n’Busto, Nats i Detectors. Es va fer just una setmana després del concert del Palau Sant Jordi de Barcelona, amb Sangtraït, Sau, Sopa de Cabra i Els Pets. El de Reus potser no va tenir tant de ressò com el de Barcelona, per allò del centralisme i la major promoció, però el que està clar és que la gent que vam anar al macroconcert de Reus el vam gaudir tant o més que el de Barcelona.
L’altre concert que voldria destacar, va tenir un caire ben diferent. Era el 15 d’abril de 2011 i els Lax’n’Busto actuaven per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en motiu dels 25 anys de trajectòria dels vendrellencs. Presentaven el disc ‘Simfònic’ acompanyats de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Un concert d’aquells que et fan gaudir del principi fins al final, un final que, amb aquell ‘Les nits del Liceu’ que diu allò de ‘la claca al galliner’ va resultar apoteòsic tant pels que érem al galliner com per a la resta de públic.
8. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Darrerament s’està fent un ús en ocasions potser excessiu de l’etiqueta emergent, per tot allò que és nou i que s’encabeix en un mateix sac. Està passant una mica com allò que els anys 90 s’encabia tot dins l’etiqueta ‘rock català’ (al Cops i Flames sempre hem insistit que hauria estat més correcte parlar de ‘rock en català’). Doncs, el que deia, avui dia potser se n’està fent un gra massa de l’etiqueta emergent. Al programa ens estimem més parlar de descobertes, en general, ja que tant pots descobrir o redescobrir un músic o grup que comença com un de consolidat que presenta una proposta diferent o que destaca per algun tret característic. En aquest sentit, una de les propostes musicals que em va sorprendre agradablement, ja fa uns anys, fou la que presenta Anna Roig i l’ombre de ton chien. Però en podria citar força més.
9. Com anirà aquest programa especial 30 anys de Cops i Flames?
El programa especial ‘30 anys de Cops i Flames’ començarà dissabte 19 de gener, a les 16:05 h., després de l’informatiu, i s’allargarà fins a les 19:00 h. Comptarem amb la presència als estudis dels dos fundadors del programa, Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes, així com David Fernàndez, Maria Mateu i jo mateix. Al llarg del programa intervindran també la resta de persones que, en un moment o altre, han format part de l’equip del programa, explicaran el seu pas pel programa i presentaran una cançó. A més, hi haurà músics i altres convidats. Hem volgut incidir amb la presència de músics que, en certa manera, la seva carrera artística hagi anat paral•lela a la del programa o que hagin coincidit en el temps per fer una mica de balanç musical d’aquests 30 anys. Comptarem amb alguns dels components del grup Tradivàrius, Fito Luri, Pòkers i Ariel Santamaria, en directe a l’estudi. D’altres, com Joan Reig i Jesús Rovira intervindran per telèfon, atès que la coincidència amb bolos els impedeix venir en directe. En resum, molta música, algunes ‘batalletes’ inevitables i alguna que altra sorpresa que convidem a descobrir a tota l’audiència sintonitzant el programa via Internet a través del web www.lanovaradio.cat També cal destacar que, gràcies a això de les noves tecnologies, el programa es podrà seguir via streaming a través del Facebook Live de l’emissora. Així doncs, podreu veure quina cara fem sense necessitat de venir a l’emissora, cosa inimaginable ara fa 30 anys
10. Quina anècdota divertida ens podries explicar desprès de tants anys en antena?
D’anècdotes n’hi hauria moltes per explicar. Precisament, el 1999, coincidint amb el 10è aniversari, ens vam decidir a tirar endavant una idea que feia temps que ens rondava pel cap. Sovint a l’hora de cobrir concerts ens trobàvem amb situacions o anècdotes curioses i dèiem allò de ‘d’això se’n podria fer un llibre’. Doncs ens hi vam posar i vam autoeditar l’anecdotari ‘Cops i Flames (1989-1999). Deu anys amb els nostres músics. L’altra cara dels concerts’.
Però l’anècdota, amb majúscules, a nivell personal, no seria altra que la manera com vaig començar a fer ràdio. No tothom pot dir que se’n va a una emissora a recollir un obsequi d’un sorteig entre els oients i en surt essent un més dels que formen part de l’equip del programa.
11. Qui se't resisteix? qui t'agradaria entrevistar i mai ho has pogut fer?.
La veritat és que ara mateix no us sabria dir un nom en concret. En general, sempre hem trobat bona predisposició entre els músics. Pot haver-hi algun cas concret que, per circumstàncies, hagi estat més complicat, però d’una manera o altra s’acostuma a resoldre. Si no poden venir en directe s’hi parla per telèfon, si no pot venir tot el grup, vénen alguns en representació, però com dic, resistència, el que se’n diu resistència, no n’acostumen a posar.
12. Sempre has tingut la mateixa capçalera de programa o has anat canviant?
La base de la sintonia inicial sempre ha estat una part del tema ‘Correfoc’ de la Companyia Elèctrica Dharma, aquella que diu allò de ‘som fills de la flama’. Precisament us convidem a escoltar el programa especial, entre altres coses perquè també sonarà algun dels primers àudios del programa, com la sintonia del primer programa, que combinava la Dharma amb Tradivàrius. Durant molt de temps, a la sintonia final també sonava un fragment de ‘La presó del rei de França’. Actualment, la sintonia inicial manté el fragment de ‘Correfoc’ mentre que per a la sintonia final sona un altre clàssic, les notes inicials del tema ‘Seguirem’ d’Obrint Pas, perquè, al cap i a la fi, tal com diu la cançó, d’això es tracta, ‘seguim, seguirem!’.
No hay comentarios:
Publicar un comentario