Entrevista a Grups Sona9: Joe Pask

Després dels dos primers EPs publicats al 2016: Hang it i A la deriva; el cantautor alcoià Joe Pask presenta Salt (Autoeditat, 2018), aquesta volta en format banda amb el productor i guitarrista Blai Antoni Vañó (Arthur Caravan, We are not Brothers, els Jóvens), el baixista Andreu Vidal i Dani Serra (bateria). 

Aquest disc ens presenta un paisatge nou, un vestit per la veu insòlitament ferida d’un cantautor que no fa massa temps, es cobria tan sols amb una guitarra acústica i una harmònica.

Salt els té immersos en una gira de presentació que va començar en maig a Madrid i València, i els està portant per molts racons (Figa Festival, Festival de les Arts, Concerts de Vivers, FiraTrovam…) Ademés ja ha donat grans alegries com el Premi Ovidi Montllor a millor disc de rock de 2018.

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vaig començar a cantar perquè m’avorria tocant la guitarra; als 17 anys comence a escriure cançons en anglés i a tocar en grups.

2. Com es crear el vostre projecte? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Aquest projecte el comence jo, vaig voler gravar un EP i vaig buscar uns músics. Jo vinc de la música anglosaxona però tinc companys de banda que han tocat des de jazz fins metal.

L’evolució ha vingut d’un folk americà d’autor molt primari fins al powerpop dels 90. Però tot ha sigut molt ràpid, en 3 anys.

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?

Tot autogestionat, vaig buscar uns grans músics que a la par eren amics i vaig buscar un productor amb una trajectòria espectacular. Tots junts, amb alguns canvis hem aconseguit el so que tenim. També ens van ajudar més amics músics en coses puntuals, però ha sigut un «do it yourself» en tota regla.

Respecte a la promo, també autogestionada, sent classe obrera no puc pagar per tot, aixina que m’ho faig jo tot.

Quan vaig decidir portar endavant Joe Pask em vaig fer a mi mateix la promesa de que cap component perdria diners, i estic aconseguint-ho. Hi han molts grups que per il.lusió es deixen els diners pel camí, però jo pense que un músic és un treballador i se l’ha de remunerar.

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser seleccionat?

Doncs ha sigut una alegria molt gran perquè el sona9 és una plataforma de promo brutal, sobretot als valencians ens ve molt bé que parlen de nosaltres més enllà del Sénia.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com es el panorama musical a la vostra comarca?

Al País Valencià estem bé. Ja som molts grups que hem conformat una escena potent i això s’està expandint als oients. El nostre repte és passar el Sénia, i que els únics valencians que munten a tocar a Catalunya no siguen soles els de sempre (ska, rap, punk etc).

6. Com definiríeu la vostra música?

Fem powerpop dels 90, o indie sense processar.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

Aquest mes obrim per als Waterboys a l’Auditori de Burjassot, el 27 de juny. És brutal treballar amb promotores com Tranquilo música, que es passen l’any portant a València grups espectaculars.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a grup segurament el FIGA’18 (Festivalet independent de Gata) o el que vam fer amb Mourn a la Rambleta (València).

Com a espectador el primer que em ve a la ment va ser The National al Primavera Sound de l’any passat.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Majorment grups americans que van començar als 90 i tenen eixe so tan identificatiu: The National, Dr Dog, Death cab for Cuttie etc. Però Pau Vallvé o Mishima. Ara mateix el grup que més em porta de cap és Él mató a un policía motorizado.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

L’últim europeu, sens dubte. A nivell musical i personal.

11. Si us donegessin carta blanca: a on us agradaria tocar i amb qui compartiríeu escenari?

Una cosa no molt desgavellada: tocar abans de Él mató al Vida Festival d’enguany.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que tinga paciència, però sobretot que tinga en compte que ningú regala res, i fa falta constància.

13. Què és el que us apassiona de la música?

La visceralitat. De qui la té, clar.