1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
La música va entrar a la meva vida fa molt de temps, de forma poc conscient i lenta, sense grans pretensions. Des de petita imitava als grups o artistes que m'agradaven, m'encantava escriure i tenia molta intuïció musical, però mai vaig formar-me perquè m'avorria sumament la teoria (ara me'n penedeixo força de no haver-ho fet).
El meu primer contacte amb una guitarra va ser amb 22 anys. Me la van regalar un nadal i portava com 4 anys, allà arraconada, agafant pols, sense desenfundar. Un bon dia vaig començar a rasguejar-la i vaig aprendre els 3 acords bàsics que donarien l'harmonia a una de les meves lletres.
Amb 24 anys vaig conèixer un grup d'amics músics que van animar-me a formar el que seria la meva primera banda, La Flor del Otro (2013-2018), gràcies a la qual vaig endinsar-me al mon de la música. A partir del 2014, més o menys, vaig començar a fer concerts molt fortuïts en solitari, doncs també m'agradava aquell format íntim, de cantar pràcticament a cau d'orella. Així va ser com, inconscientment, vaig adonar-me de que la música m'enriquia d'una forma especial i que era una satisfacció que no havia trobat abans en altres espais ni de cap altra forma. Per a mi és una mena de refugi.
2. Com es crear el vostre projecte? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Al 2016 vaig enregistrar algunes cançons en un EP molt sencill amb l'única intenció d'oferir al públic que pogués endur-se les cançons a casa seva, després de trobar-me que la gent em demanava un disc i no en tenia cap. En aquell moment va començar a agafar forma el projecte, ara si a duet amb el Jofré Orús, que va encarregar-se de vestir les cançons de forma delicada i minimalista. Al 2017 vam guanyar el premi del TAM Festival de Músics Emergents, amb el que vam publicar el videoclip de Mama Àfrica.
Després de gairebé 100 concerts, al 2018 vaig publicar el que és el meu darrer àlbum, Entre mujeres (2018), autoproduit i autoeditat, com sempre, apostant per l'autogestió. És a partir d'aquí que es va formalitzar el projecte amb la intencionalitat de professionalitzar-lo.
Entre mujeres va portar-me una gira per les principals ciutats de la península, públic fora de Catalunya, 1.000 còpies venudes del disc, l'ampliació de la formació amb noves companyes (bateria i baix), poder deixar la meva feina d'educadora social per dedicar-me a la música i molt, molt d'aprenentatge, entre d'altres.
Aquest 2019 hem ampliat una mica més la banda (La Kayangó), oferint un directe més contundent i festiu, i ho formen les següents artistes:
Veu, guitarra principal i lletres - Mabel Flores
Guitarra elèctrica - Jofré Orús
Bateria - El Peri
Baix - Mar Safont
Percussió llatina - Didi
Saxo - Laia Pujol
Tecles - Cristina Vallribera
3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?
Aquest projecte sempre ha begut de l'autogestió. Jo mateixa m'encarrego de la part de management, promoció i difussió del projecte, i el disc també ha estat gravat per mi, a casa meva, amb mitjans molt humils. Mai he treballat amb discogràfiques, ni promotores o oficines de publicitat, ni editorials, ni res similar.
El Marc Ferrando va encarregar-se de la part de mescla i màster, al Molinet Estudi (Santa Coloma de Gramanet). I també m'han ajudat moltíssim des de Discmusic, concretament l'Eduardo de la Cruz i Marc Recassens, en la part tècnica i de material.
En quant a la promoció, persones que formen part de grans mitjans m'han donat un cop de ma de forma altruïsta, i també estic molt agraïda en aquest sentit.
Però segurament la part més potent en quant a la promoció son les xarxes socials i els propis fans/públic, que donen l'oportunitat de fer-te visible i ensenyar-li al mon què és el que fas sense haver de pagar grans quantitats per aconseguir-ho.
4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser seleccionat?
Em costa de creure encara, la veritat. Però si he de definir-ho en una paraula, és una oportunitat brutal i l'impuls per creure que el que faig, agrada i val la pena. De fet, de vegades em costa digerir tot el que va passant.
Per això ha sigut un honor estar seleccionada al Sona9, concurs per on han passat tantíssimes propostes interessants i de tanta qualitat musical, a part d'una oporunitat d'aprendre, d'enriquir-me, de promocionar-me, d'aproximar-me una mica més a la indústria musical, d'endinsar-me en altres àmbits que desconec per complet i d'establir xarxa amb altres artistes.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com es el panorama musical a la vostra comarca?
Certament vull pensar que hi ha una oportunitat sempre per tota la música, tot i que entrar a la indústria musical és difícil quan no et rodeges de gent que 'pot ficar al ma'. Concretament en l'àmbit de la cançó d'autor s'està obrint un nou panorama en que l'autogestió és molt efectiva, perquè et permet fer 'el petit format' de forma fàcil.
Lo cert és que la majoria de les meves cançons estan escrites en castellà i, tot i que vull continuar escrivint en ambdues llengües i ampliar el repertori de cançons en català, perquè totes dues em fan sentir còmode, sovint em trobo barreres pel fet de no tenir-ne més.
A la comarca del Vallés Occidental hi ha molta cultura musical i un ampli ventall de grups i artistes, crec que hi ha un planté musical molt variat i que promet molt.
6. Com definiríeu la vostra música?
Crec que la paraula que millor defineix la meva música és 'fusió', ja que intento indagar en tots els estils musicals que em fan viatjar per les cançons que neixen i barrejar diferents patrons rítmics per donar-lis forma. Paro molta atenció a la lletra i la lírica, procuro que siguin cançons honestes, sensibles, crítiques i quotidianes, igual que el missatge que hi ha entre cançons. Les cançons em neixen de la profunditat, per tant el més bonic és quan aconsegueixo transmetre o provocar qualsevol emoció i la persona que està escoltant viatja també cap endins.
7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
Ve un estiu carregat de bolos, així els més propers (i que es poden desvetllar) son:
11/7 - Paupaterres (Tàrrega)
13/7 - Martorelles
18/7 - Tortellà
20/7 - Les Planes d'Hostoles
27/7 - Sec a Sac - FM Poblesec (BCN)
28/7 - Gironella
01/8 - Solsona
02/8 - Festival Empoderades (Bagà)
6/8...11/8 - Ibiza
14/8 - Hostalets d'en Bas
16/8 - FM Castelldefels
17/8 - FM Ullastrell
19/8 - FM Gràcia (BCN)
23/8 - Festival Bioritme (Sau)
6 i 7/9 - Fira de Tàrrega
8/9 - FM Sabadell
13/9 - Festival Maldito (Mallorca)
15/9 - FM Poblenou (BCN)
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Tot i que cada concert, per sort, és especial i em fa volar, el millor de la meva trajectòria va ser el de la presentació d'aquest any, a la sala Nova Jazz Cava de Terrassa. Va venir moltíssim públic i veure a tota la sala cantant les meves cançons, rient, ballant i plorant va ser impressionant. No ho oblidaré mai.
Com a públic he viscut molts concerts i no m'atreviria a dir quin ha sigut el millor, crec que la música no pot competir entre ella.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Sovint és difícil encasillar la teva pròpia música. Com a cantautora he begut molt de la música d'autor de l'actualitat, em son referents Pedro Pastor, El Kanka, Rozalén, Silvia Pérez Cruz, Muerdo, El Niño de la Hipoteca, La Mare, María Ruíz, Juanito Makandé, Eva Sierra, La Otra, etc.
A la vegada, sempre m'ha inspirat molt el 'só de Barcelona' i grups de mestissatge com La Troba Kung Fú, Amparanoia, Che Sudaka, Manu Chao, Ojos de Brujo, Canteca de Macao, Chambao, Los Aslándticos, etc. i molts altres que se'm passen i ara no em venen al cap.
10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
No son pas emergents, però la meva última descoberta, i la que estic escoltant molt aquests dies, és Zoufris Maracas. M'encanten molt fort, crec que tenen un so molt característic, simple i acurat.
11. Si us donegessin carta blanca: a on us agradaria tocar i amb qui compartiríeu escenari?
Tinc moltes ganes de conèixer a Rozalen en persona, és una de les primeres cantautores que va inspirar-me, fa molts anys. En quant a on m'agradaria actuar...crec que qualsevol festival de música mestissa i amb un públic atent i sensible ja seria completament feliç.
12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Sempre he pensat que les coses s'aconsegueixen treballant molt, amb il·lusió i sent molt constant. Però també és important creure en una mateixa i tenir la seguretat de que el que fas, si ho fas amb el cor i de forma sincera, anirà fent petites passes, sense pressa. Així que el meu consell seria aquest, que s'esforcin en cada cosa que facin, que res és regalat, que creguin en les seves possibilitats, que valorin el que fan i es facin valorar, que el camí no està marcat i cadascú ha de trobar el que més s'apropa a on es vulgui arribar i que no hi ha res més bonic que tenir l'oportunitat de compartir amb el mon allò que et dona la vida i et fa moure.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Tot i cadascuna de les coses que em regala. És massa visceral la meva relació amb ella, perquè no he trobat res més que em faci tant feliç com estar a sobre d'un escenari, cantar-li al públic, invertir les hores en quelcom que em fa crèixer, etc. Per a mi, que mai hauria imaginat dedicar-me de forma professional (ara si) a l'art i sempre havia tingut un PLAN B, tenir les oportunitats que la música m'està donant em fa sentir molt afortunada, ja que mai tinc la sensació d'estar treballant i tot el que faig, ho faig de gust i amb els braços oberts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario