Entrevistem a El Replà dels Ignorants: Ramon i Manel

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina és o era la vostra motivació?

Ramon: Em vaig iniciar en el món de la música perquè de petit escoltava la música del meu pare; recordo un disc dels Beatles que el tenia rallat de tantes vegades que l'havia escoltat.  És aquí que em vaig adonar que sentia alguna cosa especial amb la música,  que destacava més que altre. Recordo que la meva imaginació es desbordava i quan els meus pares no eren a casa  posava l'equip de música a tota òstia  al menjador de casa meva!  L'estora era el escenari, el balcó del menjador era on hi havia el públic, i jo cantava a l'escenari... De petit ja somiava despert amb els escenaris. La meva motivació és implicar-me molt amb las lletres de les cançons amb històries que m'agradin molt o que m'han impactat.

Manel: Recordo trobar-me un màstil de guitarra clàssica a les escombraries i posar-li unes cordes d'estar per casa. No eren de guitarra però amb 14 anys i sense que me n'ensenyés ningú vaig començar a afinar i a aprendre els primers acords. A partir d'aquí es va obrir un món nou per mi.

2. Com és crear el projecte “El Replà dels Ignorants" i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Teniu altres projectes paral·lels o anteriors?

Ramon: El grup comença amb una sèrie de idees i de inquietuds que teníem tant jo com en Manel, i que de mica en mica les vam anar polint fins que vam veure que valia la pena gravar-les en un estudi i donar vida a El Replà dels Ignorants. L'evolució va ser de dos anys, de mica en mica anar construint i finalment poder donar llum al projecte

3. Quins mitjans i col·laboradors heu tingut per gravar el disc i promocionar-lo?

Ramon: Hem tingut col·laboracions molt bones i n'estem molt contents. Donar les gràcies a la Sandra Valverde, la Mercè Subirachs, en Joan Molina, en Sergi Gutiérrez i l'Aleix Prat per formar part de la producció i gravació del disc. També tenim la discogràfica La catenària que ens està ajudant a que aquest treball es projecti a través de les plataformes digitals i les diferents xarxes socials.

4. Com  veieu el panorama de la música catalana?

Ramon:  El panorama de la música catalana és el de sempre. Crec que hi ha pocs mitjans i pocs programes músicals. Penso que TV3, que es la televisió catalana pública, hauria d'impulsar més la música del nostre país; per què a TV3 no hi ha programes de música on es facin actuacions en directe, entrevistes...? Hi ha una implicació molt baixa per part de tots els agents culturals, administracions, Ajuntaments... Per altra banda crec que sempre hem gaudit de bona música i bons artistes, tant de ara com de abans, i amb la manera que això a anat evoluciona.

5. Com definiríeu la vostra música?

Ramon: Això és una bona pregunta! Jo prefereixo que sigui la gent o els mitjans els que ho diguin. Tots tenim les nostres influències musicals, com tothom, però tampoc m'agrada que aquestes es vegin gaire amb la meva música; tot i que a vegades no pots evitar-ho... A mi personalment no m'agrada quedar-me amb un estil de música. M'agrada poder fer una cançó que sigui de qualsevol estil, sense que hi hagi unes limitacions músicals.

Manel: És complexe ja que al no haver rebut estudis musical fem les cançons com ens surten. La única regla es que ens agradin a nosaltres. Per tant crec que no ens podem assemblar a ningú ja que no hem après a tocar seguint estils, regles i fonaments musicals. Només estem influenciats per la música que ens agradava a la nostra adolescència .

6. Quins són els propers concerts que fareu?

Ramon: Bé això ara és una cosa incerta perquè amb la situació que estem ara no sabem quan podrem tornar els escenaris. De totes maneres els concerts aniran en funció de com reaccioni aquest disc i de com agradi a la gent. En principi farem un parell o tres de concerts de presentació i després a veure què passa...

7. Quin ha estat el vostre millor concert com a músics i espectadors?

Ramon: Com a músic sempre mires de que cada concert sigui el millor, és difícil quedar-me amb un. Tot i així destacaria un concert que vaig fer de teloner de Sopa de Cabra on la resposta de la gent que hi havia va ser molt bona. Com espectador podria dir-ne molts de concerts que m'han agradat però si he de dir algun diria un de fa molts anys quan la Banda Trapera del Río van venir aquí Vic; el recordo com un concert molt bo i molt impactant.

Manel: penso com en Ramon, de concerts nostres és molt difícil quedar-se amb algun, i el concert que vaig gaudir és un de Nick Cave a Londres amb el seu públic: el vaig gaudir moltíssim.

8. Quines són les vostres influències musicals?

Ramon: Al llarg de la meva vida he anat descobrint diferents artistes que m'han agradat i que m'han arribat. Vaig començar amb el rock radical basc i la Movida dels anys 80, després grups heavys d'aquella època que també em van agradar molt. Més tard varen venir els grups més de culte com Siouxsie and the Banshees, Iggi Pop, o grups com The Cure que han estat per a mi dels grups que més m'han agradat. Després vaig anar descobrint altres gèneres que fins aleshores no hi havia parat atenció: vaig descobrir artistes del blues, del jazz, Rory Gallagher, Charlie Parker, i molt d'altres.  També dins del rock, altres clàssics i no tant clàssics, altres estils com la música electrònica, tecno, pop... I finalment va ser la música clàssica. En definitiva ara estic en un moment què em pot agradar qualsevol estil musical i de fet em fixo més en la manera de fer cançons i amb l'artista que no pas amb el gènere.

Manel: Les meves influències són el rock fosc, a nivell estatal Parálisis, a nivell català Kitsch i a nivell internacional The Cure.  Tots ells han tingut quelcom que m'ha atrapat. També hi ha d'altres però aquests són els que més m'han impactat.

9. Quina és la vostra última descoberta musical emergent?

Ramon: Doncs que jo recordi ara mateix l'últim que m'ha agradat molt és la JU, que amb el darrer disc que va treure em va impressionar. D'aquests artistes joves és la que més m'ha agradat per la capacitat a l'hora de fer música amb un estil molt personal i creatiu.

Manel: ara mateix la Núria Graham crec que és la nominada per a fer el salt osonenc.

10. Un lloc on us agradaria tocar?

Ramon: A mi on hi hagi un escenari i un bon públic em conformo. Potser un lloc molt especial i que m'agradaria molt és el Palau de la Música Catalana, que suposo que li agradaria a molta gent. Però tots els escenaris són bons quan hi ha públic i ganes de tocar.

11. Què aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Ramon: Doncs jo el que dic sempre és que ara hi ha moltes escoles de música i molta facilitat per comprar i tocar instruments, més que abans, però no hi ha ningú que t'ensenyi a fer cançons. Una de les coses que jo veig ara dels grups emergents és que toquen molt bé però assagen poc amb la banda... El que aconsello és que una banda sigui com la teva família, que les bones cançons surten a base d'assajar moltes hores amb la teva banda i és d'on surten las idees més bones... No que cadascú treballi pel seu costat a casa seva (cosa que també està bé) i que no es limiti el grup a fer això només. Quan s'està assajant les equivocacions formen part de l'assaig, fins i tot poden donar peu a una bona idea. Que el grup provi coses i que s'arrisqui a l'assaig, perquè un assaig no és un directe. Implicar-se amb la banda i tenir una bona compenetració amb el grup. És el que més aconsello, per mi és vital per fer bones cançons i perquè el grup funcioni, més que no pas la part tècnica o professional que evidentment també hi ha de ser.

Manel: que per sobre tot creguin amb el que estan construint i no vulguin seguir tendències exitoses.

13. Què és el que us apassiona de la música?

Ramon: Dons per mi és un sentiment. És com estar en un altre món. La música és la meva religió. M'agrada molt el fet d'emocionar-me i fer emocionar els altres.

Manel: és un mitjà per a poder-me expressar sense tabús.

14. Creieu que la música amanseix les feres?

Ramon: I tan! Quan arribes al cor de la gent això no té preu! Penso que la música es una molt bona teràpia i que amansa les feres i les no tan feres