"La Follia dels Sensibles" el disc de Xavier Carles i Xavier Batllés

"La Follia dels Sensibles" (Segell Microscopi, 2020) és el quart treball fruit de la col∙laboració entre Xavier Carles, autor dels textos, cant i recitació i Xavier Batllés, músic, productor i arranjador.

En aquesta nova entrega, els dos Xaviers sorprenen altre cop amb una perfecta simbiosi entre textos i música. El tema que dona títol al disc, "La follia dels sensibles", té una durada de gairebé 12 minuts, i desplega tota una simfonia de recitació, cant, música orquestral i veus corals, amb la participació de Jaume Sisa, Manel Joseph i Clara del Ruste.

La cançó d’autor té el seu lloc en temes com Desitjo l’hivern (interpretada per Inma Ortiz), Amb amor (una peça amb aires ‘Cohenians’), El teu nom a la sorra i el vals La meuca. I temes com Vosaltres, que sou simples o Crònica d'octubre enllacen amb l'anomenada cançó protesta. També hi trobem, musicat, el poema de Joan Maragall L’oda infinita.

El text recitat Ho tornarem a fer transcorre per les notes d’un adagio de Johann Sebastian Bach, arranjat amb instrumentació moderna i amb la participació a la guitarra de Jordi Bonell. També hi trobem una adaptació al català d’Els poetes de set anys, poema escrit per Arthur Rimbaud l’any 1871.

Tanquen els 13 temes del disc una peça instrumental, Albada (pasdoble‐plena), obra del millor Batllés, i una versió, en el seu francès original, del mític Je t’aime moi non plus de Serge Gainsbourg, sensualment interpretat a duo per Xavier Carles i Inma Ortiz.

"La Follia dels Sensibles"  és una obra curosament treballada i emocionalment intensa, que transmet la sensibilitat una mica folla que acompanya els processos creatius, i que gaudiran de manera especial els amants de la cançó i de la bona poesia musicada.

XAVIER CARLES

Poeta, lletrista i adaptador de textos de poetes i cantautors francesos i italians. Amant de la literatura, del cinema i de la música de totes les èpoques, és un bon coneixedor de la cançó d'autor catalana, castellana i sud‐americana en les seves èpoques més brillants, així com del moviment poètic i musical que es va produir a França des de la postguerra fins als anys 70.

Ha viscut a Barcelona, Sevilla i Madrid, on va publicar tres llibres de poesia amb pseudònim, i a data d'avui ha donat vida, amb la seva veu profunda i entonada, a quatre discos de cançó i poesia musicada, produïts i arranjats per Xavier Batllés, que també n’és el compositor de moltes músiques, amb el seu estil eclèctic i intercultural.

En aquests treballs discogràfics, ha comptat amb la col∙laboració d'una seixantena de músics i vocalistes, entre els quals destaquem Toti Soler, Paco Ibáñez, Jaume Sisa, Carles Benavent, Eliseo Parra, Quico Pi de la Serra, Manel Joseph, Rusó Sala, Laura Simó, David Pastor, Javier Mas o Pau Figueres. Mozart, Chopin, Albinoni i Bach també hi tenen cabuda, amb uns arranjaments moderns acompanyats d’uns textos que no deixen indiferent. La seva és una obra gens ni mica convencional i difícilment classificable.

Ha adaptat al català cançons de Léo Ferré, Georges Brassens i Boris Vian pel disc "Petita Festa", de Gemma Humet i Toti Soler, on també posa veu a la part recitada del tema “Richard”, de Ferré.

L’any 2017 va guanyar el segon premi en la Mostra Literària del Maresme amb el poema “Desconeguda”, que més tard donaria títol al seu segon treball discogràfic.

XAVIER BATLLÉS

Músic amb gairebé 50 anys de professió, ha impulsat des de l'origen propostes culturals de gran significat en la nostra cultura: Ovidi Montllor (cançó i poesia combativa), Ara va de bo (nova animació per als infants), Orquestra Mirasol (música creativa: seu és l'emblemàtic tema "To de re per mandolina i clarinet"), i una llarguíssima llista de col∙laboracions i treballs com a arranjador, compositor i productor, entre molts altres per Gato Pérez, Mª del Mar Bonet i Marina Rossell (arranjament i bandúrria a "La gavina")...

Des del 2014, forma equip creatiu amb Xavier Carles, i la producció conjunta, que ja treballa en el cinquè àlbum discogràfic, potser sigui la de major pes i entrega en el present.

Sempre s'ha sentit part i militant d'un ample col∙lectiu cultural que, a contracorrent, tracta d'aportar el millor d'un mateix en l'intent de fer‐nos més humans i desperts.