Xavi Mans és el projecte musical liderat pel Xavier Torres, que després de passar per dues bandes de la capital de l'Anoia, es va decidir a portar a terme l'any 2015.
Durant tot el 2016, aquell grapat de lletres i músiques varen filtrar-se i enregistrar-se en un petit estudi de gravació casolà, per fonamentar la base del que, a principis de l'estiudel 2017 deixaria de ser un projecte per a esdevindré definitivament una realitat musical: la formació de la banda d'Els Esquerrans.
La seva música és tan senzilla com honesta. Tan complexa com melòdica. Melodies que t'enganxen i no et deixen anar fàcilment. Balades delicioses (“No en sé”), melancòliques (“Manual per un cor trencat”, “Per sempre”). Temes divertidament irònics “Je ne suis pas française”, “Cagaespines”). Mig temps que empenyen a agafar embranzida (“Cada instant”, “Un pas endavant”, “Al triar”) o que t'aixequen els peus del terra (“Fantasies desdibuixades”). En definitiva: Pop en català fresc, directe al cor i sense pretensions. No us els perdeu en directe.
Xavi Mans Guitarra i veu
Els Esquerrans
Artur Porta Baix
Mireia Sala Flauta travessera, melòdica, harmònica i veus
Daniele Delfini Bateria
David Torres Guitarra i veus
“Onades que fan esquerdes” (2020) és el segon àlbum de Xavi Mans i els Esquerrans, publicat
dos anys desprès de l’EP de cinc cançons “Cada Instant” (2018). Enregistrat als estudis Casablanca
de Barcelona, compta amb la producció d’Alejandro Mazzoni, el qual també s’ha encarregat de les
mescles i col·labora amb els teclats en alguns temes.
L’àlbum conté 10 cançons originals, 9 de les quals es van gravar abans del confinament, mentre
que la que tanca el disc, “Frases robades”, va ser composada durant aquell període i es va gravar
un cop es va aixecar la prohibició de sortir al carrer.
El to de les cançons suposa una evolució des de la faceta més lúdica i divertida, marcada per
melodies pop contagioses, amb unes lletres que porten a una vessant més “seriosa”, i que
implica un pas endavant en la trajectòria de la banda.
Un dels aspectes nous es el tractament psicodèlic d’algunes cançons, com “Climatologia
adversa” o “Natura viva”, sense deixar la vesant pop que ha caracteritzat al grup, amb l’afegit
de guitarres o la presencia d´instruments de vent.
L’aposta com a primer single de l’àlbum és “Fantasies desdibuixades” tema amb vocació de HIT,
amb influències sixties i de Bowie, amb una tornada que no te la treus del cap.
De la resta, cal destacar la fusió entre guitarres polides, percussions i ritmes que beuen del pop
britànic amb tocs de folk que enllacen amb els inicis del grup. Tot això combinat amb lletres que
donen profunditat a les cançons i que conviden a escoltar del disc d’una forma reposada.
En definitiva, un disc amb un context nou i que obre noves portes a la trajectòria de Xavi Mans
i Els Esquerrans.
Un disc enèrgic, fresc, on la potencia de les lletres s'uneix en forma de banda amb un resultat molt esquerrà, i es que allò que ens deien que nomès es pot escriure amb dreta es mentira. Bona música, on la coesió de banda es percep forta i les cançons surten de l'ànima. Molt recomanable!
No hay comentarios:
Publicar un comentario