El MUD va ser el primer festival cancel·lat en l’era pandèmica i poc ens hauríem imaginat en el seu moment que continuaria afectant a la següent edició…. però així és, tristament. Tot i això no hi ha pas rendició: es presenta una edició abreujada, a la defensiva, amb tots els jugadors sota el travesser de la porteria. D’aquesta manera s’espera salvar les restriccions de manera adient, i fer un petit pas que sigui previ al pas normalitzat que tots esperem tenir per a l’edició del 2022.
Es recuperen doncs dues de les propostes més properes que estaven programades l’any passat (Pau Riba i Cánovas, Adolfo y Guzmán), i s’afegeix una altra proposta propera i gegant com és l’artista (ja gairebé de la casa) Pigmy. Tot plegat un line-up curt, i lògica i exclusivament de proximitat, però ple d’il·lusió.
El festival està ara organitzat per l’Ajuntament de Lleida de forma exclusiva, després que Guerssen, creadors del festival, hagin passat a fer-ne únicament la direcció artística. Reconegut com un dels festivals més particulars del territori, serveix d’aparador per projectar nous camins que el folk modern emprèn amb el pas del temps, i es reivindica com a missatger inter-generacional, pont entre la tradició i la modernitat.
Multitud de noms han passat ja pel MUD, molts ben coneguts (WITCH, The Parson Red Heads, Kacy & Clayton, Estas Tonne, Donovan, Omar Souleyman, Fairport Convention, Magna Carta, Vashti Bunyan, BaBa ZuLa, Vieux Farka Touré…) i molts d’ells autèntics desconeguts que han sorprès al públic i han deixat empremta de la filosofia del festival (Ouzo Bazooka, Constantine, Lisa o Piu, Circulus, Ashwin Batish, Lovely Luna, Sieben, etc.), a més de tenir espai per propostes nacionals d’alt calibre artístic com Ferran Palau, El Petit de Cal Eril, Silvia Pérez-Cruz, etc.
Els concerts d’aquesta edició es podran gaudir al Cafè del Teatre de l’Escorxador.
El divendres 12 de març , PAUA RIBA inaugurarà el MUD, commemorant els 50 anys del seu exitós disc “Dioptria”.
Doncs sí, fa ni més ni menys que 50 anys de l’edició del disc en català més celebrat de la història, el mític “Dioptria” d’en Pau Riba. Un doble àlbum que aplega rock àcid, folk passat de voltes, ritmanblús i deliris tròpic-mediterranis com si estigués abduït pel tropicalisme brasiler d’aquells anys, en versió nostrada.
I sortosament hi ha una gira per interpretar el disc íntegre, acompanyat de la banda De Mortimers, espectacle que obrirà aquesta nova edició del MUD.
El dissate 13 de març Pigmy presentarà el seu exitós nou disc ‘Manifestación’ amb tota la seva banda.
Vicente Maciá, ex guitarra, cantant i compositor de Carrots, és des de 2007 Pigmy, el seu projecte en solitari. Fins a la data té dos discos publicats. Va debutar amb ‘Miniaturas’ (2007, Junk Records) 11 petites grans cançons cuidades fins a l'últim detall recordant per moments a Simon & Garfunkel, Cat Stevens o Kevin Ayers. Amb el seu segon treball ‘Hamsterdam’ (2014, Hurrah Música), un doble disc conceptual, el músic va compondre la seva obra més barroca i ambiciosa creant petites joies d'orfebreria plenes d'arranjaments i orquestracions. ‘Hamsterdam’ va ser elogiat per públic i crítica sent un dels millors discos de 2014.
Al nadal de l'any 2015 s'uniria novament a Grabaciones en el Mar per llançar un projecte pendent des de feia temps, un single 7 "de tres nadales amb aires de folk i psicodèlia marca de la casa.
El seu esperat tercer disc ‘Manifestación’ (2020, Guerssen), és la lògica continuació de l'estela deixada pels seus discos anteriors. Entre sis i set anys li costa a Pigmy presentar noves cançons, una tasca de creació hercúlia on compon, arregla, grava i toca múltiples instruments, baix, guitarra, sitar, llaüt renaixentista, mandolines i teclats. Com a home del Renaixement, Pigmy cerca la perfecció i l'excel·lència des d'uns cànons nous, que enfonsen les seves arrels en un univers personal que indaga en sons cristal·lins, melodies irisades i harmonies a prova del diapasó més exigent. Amb un cisell musical indesxifrable, aquest petit geni crea una forma de realitat en cada disc.
Cánovas, Rodrigo, Adolfo y Guzmán clouran el MUD el diumenge 14 de març al Cafè del Teatre.
Corria l’any 1974 quan aquests tres músics, junt amb Rodrigo García, van formar el quartet conegut com a Cánovas, Adolfo y Guzmán, també coneguts per les sigles C.R.A.G.
Amb la bellesa del seu folk-pop carregat d’harmonies vocals, han estat sempre comparats amb els mites nord-americans Crosby, Stills, Nash & Young.
El mateix 1974 va ser editat el seu primer àlbum, “Señora Azul”, que tot i passar desapercebut al seu dia, resulta ser avui considerat un dels millors àlbums espanyols del segle XX, incloent-hi himnes com “Solo pienso en ti” o “Señora Azul”.
Un parell d’anades i vingudes en dècades posteriors, i sempre sense actuar en directe, completaren el seu bagatge, i ara tenim l’ocasió de gaudir del seu directe (sense Rodrigo), 46 anys després de l’edició de “Señora Azul”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario