Guadalupe Álvarez Luchia ens presenta el seu disc "Terraza"

El que passa a la terrassa de Guadalupe Álvarez Luchia no es queda sol a la terrassa de Guadalupe Álvarez Luchia: l'argentina resident a Madrid presenta nou àlbum

Si en el "Un, dos, tres" haguessin llançat la pregunta de "¿quines coses es poden fer en una terrassa?" segurament el de "fer un disc" no estava en cap quiniela de respostes possibles. Doncs Guadalupe Álvarez Luchia no només ha fet un disc: ha creuat un llindar que la distància de qualsevol tipus d'artista del seu perfil.

En creant un repertori líquid que es fon i confon entre gèneres, amb un marc de referències que va des Luis Alberto Spinetta a Joni Mitchell, de Juana Molina a Liliana Herrero, de Lisandro Aristimuño a Mercedes Sosa, amb tant pòsit d'autor com d'alternatiu, tan electrònic com orgànic, vorejant el hit i el reggaetón filosòfic, incorporant ritmes rioplatenses com la zamba o el candombe i connectant-lo amb la visió més moderna del pop, Guadalupe aixeca un pont d'una solidesa abrasadora en el seu nou exercici en solitari.

L'artista argentina resident a Madrid ha creat el repertori de "Terraza"  en ple confinament, trobant una sortida a el món a través de les seves cançons. Alhora que prenia la decisió de pausar el Duo La Loba que compartia al costat del músic Javier Calequi; iniciava un nou marc de llibertat i obria una finestra absolutament brillant amb vistes des del petit estudi domèstic que té a la terrassa del seu pis de la capital cap a un imaginari sonor i artístic únic.

Per aquestes finestres també van treure el cap artistes argentins de la talla de Julián Kartún (líder dels massius El Kuelgue), Julia Ortiz (una de les meitats de les internacionals Perotá Chingó), el filòsof-pop Darío Sztajnszrajber o el multi-instrumentista i productor Toni Brunet (aliat habitual d'artistes com Jorge Drexler, Coque Malla o Quique González, entre d'altres), portant a una nova dimensió un cançoner d'una idiosincràsia absolutament única.

Però també ha creat aliances al costat d'Ernesto Artillo, que es va encarregar de convertir en una obra multimèdia la cançó "La herida en la lengua"; el treball de recodificació d'un clàssic del folklore argentí com  "Dorotea, la cautiva" amb un videoclip-performance protagonitzat per les ballarines Iara Nardi i Laura Friedman; o protagonitzant un videoclip dirigit per Julio D. Wallovits, realitzador guanyador d'un Goya a Millor director novell per "Smoking Room".

El que passa a la terrassa de Guadalupe Álvarez Luchia no es queda a la terrassa de Guadalupe Álvarez Luchia.