Els valencians Tu vés Ovnis ens presenten EP "La curva al final del túnel"

La banda valenciana TÚ VES OVNIS presenta aquest diumenge el seu nou EP 'La curva al final del túnel'  a València

La banda valenciana ens submergeix en un confinat vaivé hipnòtic amb el videolyric de 'BIG BANG', tercer single del seu EP  'La curva al final del túnel' 

'BIG BANG' obre l'EP amb ritme cadenciós i un missatge clar: «La letargia tranquil i acomodat va saltar des del balcó». Malgrat ser una obra menys orgànica instrumentalment que l'anterior, les guitarres segueixen presents i es poden escoltar ben esmolades i distorsionades en la tornada «Paraules fàcils, emocions difícils. Petons eteris, carícies sense amo i el tic-tac del rellotge ». Meteors en forma de mantres per estimar-dir que, quan més falta ens feien els petons i abraçades, ha arribat aquesta pandèmia per mantenir-nos a distància. Com diu la filòsofa barcelonina Marina Garcés: «El que ens queda, llavors, ja no és un temps que suma sinó un temps que resta». La coda final de la cançó ens submergeix en un confinat vaivé hipnòtic en el qual el text ( «Un bacteri ens despullarà» / «La bellesa: respirar») suggereix temes tan actuals com la situació de la cultura en aquest context, la crítica al tecnoptimismo hegemònic o el recordatori que, a la fi, en el més senzill hi ha la clau. En definitiva, un tema enganxós, al mateix temps que experimental, que ens demana diverses escoltes per endinsar-s'hi i reflexionar.

"Solíamos esperar" ens transporta, sobre un ritme vellutat acompanyat d'uns delicats i bells cors (si tanquem els ulls gairebé podem imaginar el vent emportar-se les fulles a la ciutat), cap a la reflexió; com una parella d'enamorats que veu el món cremar, a l'igual que la seva relació. Guitarres subtils entre la densa harmonia de sintetitzadors i grooves s'endinsen en el nostre inconscient per descodificar els nostres patrons més nocius. Tot es trenca per remarcar que el fonamental, de la mateixa manera que arriba, s'esfuma. No obstant això, quedar impassibles i quiets ens pot fer dubtar entre una cosa tan crucial com "¿sospirar o respirar?". L'espera, en aquest cas, ha valgut la pena.

Està per veure si al sortir d'aquest túnel estarem preparats per girar el volant ràpid i prendre la corba o, si per contra, caurem pel precipici; però quina sort poder gaudir mentrestant de cançons que ens facin, alhora, evadir-nos i reflexionar. Luxosa pobresa.

Tot això vindrà embolicat en un més que cura joc audiovisual en què han participat Diego Fertita com a productor de la cançó, Gala Serrano com a directora de la filmografia i Sara Antolín com a dissenyadora de l'art.