Després de cinc anys, la Copa Lotus es treu de la màniga ‘Rock d’estadi', trencant així el seu silenci discogràfic.
Mocadors amunt. Després de cinc anys, la COPA LOTUS trenca el seu silenci discogràfic i es treu de la màniga Rock d’estadi (RGB Suports, 2021), el seu tercer llarga durada. Aquesta vegada els de Vilanova i la Geltrú han prioritzat tenir el control de la producció, que ha anat a càrrec de Vidal Soler, i han optat per gravar-lo pràcticament a casa (per mala sort del veïnat).
El resultat són 11 cançons de rock directes, amb l’honestedat de qui se sap de comarques però ja no es perd agafant el metro. Els referents queden ben difuminats en un còctel d’influències per posar a prova crítics de brotxa gorda i venedors d’enciclopèdies. Des del glam rock cromàtic de ‘Núñez i Navarro’ als amalgames de ‘Donant universal’; amb lletres per cantar a la plaça major d’un poble que no existeix com ‘Colònies 2003’ o la crònica fidedigna en que es converteix l’homònima ‘Rock d’estadi’.
El grup recull així les claus del seu pis nou, on ells prenen totes les decisions, les bones i les dolentes, i abracen així la vida adulta.
De moment ens conviden a la festa de benvinguda i esperen poder anar pagant l’hipoteca quan toqui tornar a la carretera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario