"L'infinit" és el primer treball en solitari del cornamusaire Francesc Sans. Després d’un llarg bagatge escampant notes arreu, ara ha arribat el moment que la petja es torni marca, i s’ha decidit a donar veu a les seves inquietuds més personals. Perquè al cap i a la fi, aquest disc és un reflex del que vol ser: una cornamusa del segle XXI amb les arrels ben enfonsades però amb unes branques que van d’aquí cap allà, sense complexes.
I així és com neix aquest treball, un recull eclèctic d’onze temes creats a partir de tonades tradicionals, pròpies, o versionades amb olor de terra i color mediterrani que ballen jotes i rumbes, canten a l’amor i ploren per les guerres, viatgen pel país de sud a nord i fan festa a tothora, una veritable banda sonora de la nostra terra.
La cornamusa n’és el fil conductor, sempre embolcallada de guitarres i guitarrons, llaüts i arpes, violins, acordions, pianos i contrabaixos, i tot tipus de percussions, tots ells tocats per veritables referents en la música tradicional. I també hi podreu sentir les màgiques veus de Mariona Escoda, l’Ester G. Llop, Josep Aparicio "Apa" i Heura Gaya.
"L'infinit" ha estat cuinat a foc lent entre l’hivern del 2019 i la primavera del 2021 als estudis "Echostudio" de Valls. Tant l’enregistrament com l’edició, la mescla i el màster han anat a cura de Jaume Martínez Ballesté. Ha estat coproduït per Manel Martorell, Josep Mateu, Jaume Martínez i Francesc Sans.
Aquest treball s’ha enriquit amb les aportacions de nombrosos col·laboradors, tots ells referents de la música tradicional: Guillem Anguera (acordió), Josep Aparicio "Apa" (cant), Carles Belda (Acordió), Ester G. Llop (veu), Heura Gaya (veu), Iris Gayete (flabiol i tamborino), Pere Joan Martorell (flabiol i tamborino), Josep Maria Ribelles (arpa), Pep Toni Rubio (flauta), Rafalito Salazar (guitarra i bongos); a més d’altres musics que s’han mirat la tradició des d’una altra perspectiva: Artemi Agràs (contrabaix), Albert Carbonell (violí), Mariona Escoda (veu), Alexis Lanza (Violoncel), Pep Mateu (piano i sintetitzadors) i Topata (cajón).
Francesc Sans veu passar la vida amb una cornamusa a les mans. Amb trenta anys de camí, ha dut el so d’aquest ancestral instrument per festes i festivals d’arreu del país, principalment en la seva vessant més tradicional.
Ha participat en les cites més emblemàtiques del nostre país (FIMPT, Tradicionàrius, Cornamusam) i també ha donat a conèixer l’instrument a nivell internacional, amb concerts arreu d’Europa, Amèrica del Nord i Àfrica.
Les seves inquietuds l’han portat a col·laborar en directes o enregistraments de grans referents de la música d’arrel com Kepa Junkera o Carlos Núñez, però també a explorar nous horitzons, com els treballs més clàssics de cornamusa i orgue o en format pop amb Menaix a Truà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario