Entrevista Marco Pompero

Respon Marcos Porras. Marco Pompero és l’alter ego de Marcos Porras i al revés

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

De manera natural a la vegada que forçada. A casa meua no hi havia un interés musical més enllà que escoltar la ràdio mentre anàvem en cotxe, no obstant jo sempre he tingut una relació més especial i inclús, quan pensava que mai podria tocar un instrument arribava a convertir-se en frustració. De sobte quan tenia catorze anys un amic a casa amb una guitarra i automàticament el vaig raptar moltes vesprades per tal que m’ensenyara, per això dic que va ser molt natural, ja que a ganes no em guanyava ningú, però també forçada perque ho veia com l’última oportunitat per poder aprendre.

2. Com és crear el vostre projecte? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Marco Pompero ha tingut una formació diferent a cada projecte. A “L’Art és Sexual”, vam decidir fer una formació molt grossa on vam arribar a ser onze artistes, fèiem un folk mediterrani i es requeria molts instruments i melodies. Ara bé, he tornat als meus orígens i m’he retrobat amb el Grunge i el Rock i el format power trio és on més còmode em sent. M’acompanyen Dani Serra i Andreu Vidal, que casualment son part de la banda del meu germà Joe Pask.

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?

Avui en dia és impossible fugir de les xarxes. És la ferramenta bàsica de promoció. A vegades satura i inclús fa ràbia haver de demanar atenció, però clar, amb la precarietat que vivim al món de la música emergent, has de ser pesat i constant. Per altra banda, els mitjans com la ràdio valenciana i catalana, sempre ens han tractat molt bé. A més a més, L'Enderrock ens ha cuidat moltíssim i no soles pel Sona 9, també molt abans amb la publicació de treballs anteriors

4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?

Per mi, és un honor i un premi immens. Al Pais Valencià, la música està lligada a la festa i al nombre de cubates que una barra pot vendre. Poder veure, que sense ser un projecte comercial pots arribar a altra gent, eixint inclús del Pais Valencià, per mi ja és un èxit.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? Com és el panorama musical a Barcelona?

Primer haurem d’entrar a la valenciana i tant de bo poder formar-hi també part de la catalana.

6. Com definiríeu la vostra música?

Power Trio d’Autor. Grup favorit d'En Pelletes.

7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

El passat 11 de setembre vam presentar a la mítica 16 Toneladas de València el nostre darrer treball “QUATRE”, així com avançaments del que ha de vindre.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a músic, tocar al millor bar del món, L’Escenari d’Alcoi, el dia 4 de gener, “Concert de la Burreta”. Aquest dia és molt senyalat a Alcoi, i sempre havia sigut un objectiu poder fer-ho. Com a espectador, al mateix lloc, veient a Pau Vallvé, presentant en solitari “Pels dies bons”. No ho coneixia i em va transformar radicalment.

9. Quines són les vostres influències musicals?

Vull pensar que Devendra Banhart i Kurt Cobain van tindre un fill i aquest fill, soc jo.

10. Quina és la vostra última descoberta musical emergent?

La paraula emergent és molt difícil. Puc nomenar a cap artista i posar l’etiqueta d’emergent i tal vegada aquesta persona du una vida sencera trencant-se el cap treballant per la música i jo des de la meua ignorància afirmar que “està començant”

11. Un lloc on us agradaria tocar?

És difícil respondre. Cada lloc és especial. I a nosaltres ens agrada tocar on siga, li trobem el seu punt sempre. Però si somiem, tal vegada, un 20 de novembre al "Valle de los Caídos", potser fora interessant.

12. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que toquen, toquen, toquen i toquen. Sense treballar amb gana i TOC crec molt difícil sentir-se realitzat. No obstant, no soc ningú per dir-li a ningú.

13. Què és el que us apassiona de la música?

Que és impossible d’entendre com ens fa tan grans i tan menuts