Jordi Basté i Els Catarres presenten el llibre "Els Catarres X: Secrets i confessions d'una dècada salvatge"

 

"Els Catarres X: Secrets i confessions" d’una dècada salvatge explica deu anys d'anècdotes, secrets i confessions d'Els Catarres sota la mirada de Jordi Basté, en un llibre íntim, sincer i amb documents inèdits -alguns de sonors i gràfics a través de QRs- que promet un viatge a través d'una dècada tan salvatge i tan "catarra" com els propis protagonistes: Èric Vergés, Roser Cruells i Joan Riera.

El llibre recull des de com el 2010 l’Èric i el Joan intenten convèncer la Roser d’unir-se al grup amb els mails originals reproduïts, on es definien com «... folk ballable en català» fins a confessions, ensurts i, esclar, la història dels seus grans èxits. Perquè ara, més d'una dècada després, Els Catarres són al cim de la seva carrera: quatre discos, un EP, un disc d'or, centenars de concerts arreu, premis i, sobretot, el reconeixement del públic.

Els Catarres, amb les seves cançons ultralluminoses, optimistes i ballables, han estat precursors i han obert un camí sense el qual no es pot entendre l’eclosió, la qualitat i l’èxit de la música pop català actual. Van ser el primer grup català de pop festiu que va sonar a les ràdios comercials del país i uns capdavanters en omplir escenaris com ara el Sant Jordi Club de Barcelona. També l’únic grup que, en una acció reivindicativa per a l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (Assac), va decidir fer una gira de deu dies que els va fer omplir de gom a gom les set principals sales de concerts de Barcelona.

Però la història d'Els Catarres és també la història vital d'en Joan, la Roser i l'Èric, tres joves que, de la nit al dia, van ser catapultats a l'èxit per les xarxes socials i que, gràcies a la perseverança, el talent i la inspiració, han aconseguit consolidar-se en el panorama musical. Durant aquest recorregut hi ha hagut de tot, des de desenganys amb la indústria musical i bolos internacionals fins a ensurts, com quan l'amor va posar en perill la continuïtat del grup o l'exercici d'autoestima d'en Joan, que va inspirar la cançó «Jenifer».